VÍCTIMES PRETÈRITES I EL CINEMA COM A TESTIMONI

Fa alguns dies, parlant de pel·lícules antigues, vam recordar Victim, de l'any 1961. Avui han canviat moltes coses i els debats sobre el tema son molt diferents, malgrat els intents a determinats indrets de recular sigui com sigui. Recordo que quan es va passar, a Gran Bretanya (aquí trigaria molt més) vaig sentir per la ràdio el comentari escandalitzat d'algun crític de cinema de l'epoca, espantat de què s'hagués arribat a 'tocar el tema'. ni que fos al llunyà 'estranger'.

La va drigir Basil Dearden, i la van protagonitzar Dirk Bogarde i Sylvia Syms. Van ser valents, d'altres no en van voler saber res, malgrat que avui sembla d'allò més innocent i poc agosarada. Va ser nominada a Venecia va aconseguir diferents reconeixements. Es pot considerar gairebé un document sociològic i va representar un pas endavant en el tema de la liberalització i els canvis de mentalitat (al menys, de moment, a Gran Bretanya).

Va ser la primera pel·lícula britànica on es va fer servir el terme 'homosexualitat'. La pena de mort es va aplicar a les relacions homosexuals fins 1836 i en tot cas comportava penes de presó, un dels afectats més famosos va ser Óscar Wilde. L'any 1967, a Anglaterra i Gal·les, es va despenalitzar la relació sexual entre homes de més de 21 anys. A Escòcia i Irlanda del Nord van trigar més. 

Un dels problemes que es generaven, com s'explica a la pel·lícula, era el possible xantatge, ja que s'amagava amb cura i molta gent homosexual intentava aconseguir una vida convencional. El personatge de Bogarde acaba per col·laborar amb la polícia després del suïcidi d'un amic. 

La pel·licula te molta cura de no mostrar intimitats i, al capdavall, el protagonista continuarà amb el seu matrimoni convencional, amb el suport comprensiu de la seva dona. El mateix 1961 es va estrenar 'La calumnia', que tambe castigava un dels personatges, en aquest cas dones, al suïcidi, en entendre els seus propis sentiments.

Molta gent del passat va patir molt a causa de les cotilles morals. No tan sols en aquest tema sinó en tants altres, com ara el de les separacions matrimonials o els fills il·legítims.  A França una dona va ser condemnada a mort l'any 1943 per haver practicat avortaments. El pitjor de tot plegat és que sovint depenia de l'escàndol provocat, funcionava allò de 'pecat amagat és mig perdonat', a molts nivells.

A l'estat espanyol la moralina a partir de la postguerra va ser aclaparadora però també hi havia qui feia la seva vida de forma discreta i vivia com podia. Cal dir que 'Victim' és encara avui una bona pel·licula, molt interessant i recomanable i sempre està bé reflexionar sobre els assoliments aconseguits al llarg del temps. Al menys, però, no ens enganyem, en el mon proper i occidental, malauradament. 

https://www.filmaffinity.com/es/film505546.html