20.7.25

AQUELLA PAGA I AQUELLS TEMPS OMBRÍVOLS

 


En els temps més ombrívols, es cantarà també?
Sí, també es cantarà, sobre aquells temps ombrívols...

Bertold Brecht

Hi ha una mena d'estranya tendència en no voler recordar,  ni tan sols mencionar, fets i personatges del passat, relacionats amb el franquisme. Ho trobo un error, tot s'explica a mitges o malament, es blanqueja el que no toca i sovint les informacions son parcials i errònies. Això es pot comprovar sovint a wikipèdia, fins i tot comparant versions en diferents idiomes.

Ha passat el 18 de juliol i poca menció s'ha fet de tot plegat. Més enllà de què es tracti d'una data de tràgica memòria és una data que també va lligada a la famosa 'paga d'estiu'. La primera postguerra va ser tan miserable que el govern es va veure obligat a atorgar 'pagues'. Primer és va fer amb la de Nadal i uns anys després, el 1947, amb la d'estiu, a la qual es va relacionar per raons òbvies amb el dia en qüestió. No cal repassar les celebracions que ens amollaven, ep.

La paga d'estiu, amb la Transició, es va passar a Sant Joan, potser per ser el sant de l'emèrit tot i que això ja ha passat a l'oblit i és, de fet, 'la paga de l'estiu'. En aquella època fosca va ser ministre de treball Girón de Velasco, un franquista i falangista d'una peça, tot un personatge que, malgrat el que en pugueu pensar, va deixar un cert record amable a la gent d'aleshores, ja que va 'apujar els sous' i també va ser qui va posar en marxa el tema del 'seguro'. Les bones intencions, en una època tan lamentable, van fer que fins i tot un ministre d'economia s'enfrontés amb ell ja que l'augment dels sous, tot i ser ranci, provocaria inflació, com així va ser.

Girón va tenir una vida llarga i va ser  addicte al 'règim' i del 'búnker'. Tot i amb això no se'l va poder relacionar amb coses com ara l'intent de cop d'estat, per exemple. Crec que paga la pena, de tant en tant, per difícil i trist que resulti, explicar les coses del passat de forma més o menys objectiva, cosa dificil, ho admeto. Girón va passar a la història quan el poder dels dits 'autòcrates' va anar substituint els falangistes, cosa que evoca la divertida pel·lícula 'La escopeta nacional'. No m'allargo ja que hi ha molta informació a la xarxa. 

En tot cas no parlar de determinats temes i fer com si 'no haguessin passat' és un error, crec. La història no l'escriuen tan sols els vencedors, tothom hi fica cullerada, també els perdedors revanxistes i els de la memòria històrica adaptada a allò que ens agrada pensar. Fa, com qui diu, quatre dies, de la reivindicació dels enterrats a Moncada, per exemple. Tenim la història que tenim, al darrera, i una part encara revifa de tant en tant. Potser si les coses s'expliquessin millor tot seria més seriós i menys manipulable. En tot cas fa uns dies preguntaven a gent jove i no sabien ni qui havia estat Felipe González, ni tan sols Pujol. Potser una dosi d'oblit també està bé, no ho tinc gens clar.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Gir%C3%B3n_de_Velasco