Fa uns dies vaig comentar el mal estat d'alguns dels 'espais olímpics'. He llegit que hi ha un pressupost sucós per arranjar-los. La dèria en abandonar espais i deixar-los malmetre permet que, més endavant, es faci la gran rehabilitació, amb una nova i important despesa, i la propaganda pertinent.
Uns dels indrets on més canvis i remodelacions i projectes diversos s'hi han esmerçat és Montjuïc. Es podria fer un llibre gruixut sobre coses que, malgrat haver-se publicitat a dojo, han quedat sense fer o a mitges. El Teatre Grec, quan jo era petita i joveneta, va tenir una bona època. La rosereda acollia roses diverses, que feien molta olor. No en sé el motiu però, en determinat moment, tot va començar a mostrar oblit i deixadesa i feia por anar segons on, per la muntanya. Quan van promocionar el Parc Cervantes el roserar va desaparèixer, avui hi torna a haver roses, totes de color de rosa, per cert.
Amb la Trancisió es va fer una d'aquestes remodelacions als Jardins Laribal, obviant els anys d'oblit, i amb una gran parafernàlia. Val a dir que moltes de les celebracions de remodelació venen orquestrades pel mateix ajuntament. A Montjuïc s'han perdut espais emblemàtics com ara la plaça del Solstici, engolida i oblidada per la tan 'lloada' Fundació Miró. La dèria d'oblidar origens fa que el mateix que tenim el 'carrer del Duc' tinguem el mirador de 'l'alcalde' que, per cert, era l'alcalde Porcioles qui, tot s'ha de dir i amb els seus molts pecats, va fer a Barcelona, algunes millores interessants, avies de la 'grandeur' actual.
Comprenc que les tendències, modes i discursos, canvien, i s'adapten al que convé en cada moment, en general, segons el desig dels poders diversos, més que no pas per eleccio de la gent. També es canvien estàtues de lloc, desapareixen o van amunt i avall, no saps ben bé el perquè. Com que les generacions canvien moltes coses no es recorden, cadascú recorda allò lligat a l'experiència personal i poca cosa més.
Això de la Vila Olímpica és més recent, és clar. No es pot pas dir que no millorin determinats espais, tot té alts i baixos, però el cert és que el ciment va ocupant natura per tot arreu, amb poques excepcions. Montjuïc és un tema complicat, està pràcticament a dins de la ciutat i cal comptar amb la massificació turística de la qual, però, ens hem de refiar per anar fent. Per altra banda es fan nous parcs i placetes, ho admeto. Barcelona és una ciutat gran i diversa, voldríem, com passa amb els fills, que no creixés ni envellís però això és impossible. Ara bé, al menys que la memòria del passat sigui una mica més objectiva, si és possible.
https://lapanxadelbou.blogspot.com/2025/07/el-cobi-abans-i-ara-evocacions.html
3 comentaris:
Interesante lo que dices sobre la gran rehabilitación, en lugar del mantenimiento continuo. Interesa políticamente el primero, por la noticia. Es verdad, pero es posible que algún día, salga la noticia del gran mantenimiento y continuo en Barcelona, lo necesita
En el fons sembla que tinguem tirada a allò de 'Un mon feliç', val més llençar que haver de repassar...
El manteniment d'unes instal·lacions costa temps i diners, i no és notícia ni es nota. En canvi, una gran rehabilitació, amb remodelació inclosa és notícia. I amb sort pot ser que s'acabi duent a terme en el mateix mandat municipal. Si no, la inauguració amb pompa i circumstància anirà a càrrec del següent batlle.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada