El pas del temps fa que molts fets s'esborrin o s'oblidin. L'estiu de 1994 es van produir una sèrie d'incendis forestals que encara es consideren dels més greus patits a Catalunya i a la península ibèrica. A Catalunya es van cremar 76.626 ha i van ser molt greus al Bages, el Berguedà i el Lluçanès.
Hi va haver dues entrades d'aire càlid i sec procedent del nord d'Àfrica. La primera tanda, la més violenta, va ser entre el tres i el set de juliol, va afectar el nord del Baix Llobregat, la Catalunya Central i l'Alt Ter. La segona, entre el 17 i el 18 de juliol es va produir al Priorat, la Segarra i l'Alt Camp. Va ser un juliol amb altes temperatures, ràfegues de vent càlid i sec i una humitat molt baixa. Tot i que hi ha tendència a culpar l'activitat d'oci humana, de fet les espurnes d'una línia elèctrica, a Montmajor, es van escampar amb gran velocitat i virulència. Un altre factor va ser l'abandonament de l'explotació forestal, amb un gran nombre de possible combustible i sense barreres com ara prats o camps. Hi va haver una gran mobilització, també de voluntaris, amb trenta-cinc masies calcinades, quaranta ferits i cinc morts.
El judici sobre les causes es va allargar fins al 2007 i va acabar amb l'absolució del cap de manteniment de FECSA, unic acusat. Es va deixar la porta oberta a la demanda d'indemnitzacions però tot va quedar curt i mal explicat. Durant uns anys es van fer campanyes sovint poc eficaces, s'ha pres algunes mides però el risc, considerant com evoluciona el tema climàtic, és molt elevat.
2 comentaris:
A casa si ho recordem, des del terrat del pis, miressin on miressis veies fum, semblava l'apocalipsi. No sé per què no vaig fer fotografies, però el panorama era esfereïdor.
Salut.
Un estiu terrible
Publica un comentari a l'entrada