Hi ha missatges, alguns dels quals en la publicitat 'institucional', un tema cantellut, que no son certs, però ens fan passar bou per bèstia grossa. Per la tele aquests dies he vist dos anuncis sobre això de què 'la majoria dels incendis els provoquen les persones'. En un dels anuncis surt una colleta fent una barbacoa en un indret boscós, que jo sàpiga aquest no ha estat el motiu de la majoria de focs, com tampoc, hores d'ara, s'ha culpat alguna burilla de tabac llençada des d'un cotxe, fet que surt en un altre d'aquests anuncis. Ha estat els llamps, en molts casos, i, en molts altres, temes accidentals, espurnes de maquinària agrícola, coses així. I la gran situació de risc i de calor que vivim, és clar. Però sempre sembla més adient culpar la gent individual i, és clar, urbanita, dels mals que ens encalcen.
Les notícies falses de gruix es copsen aviat, o així hauria de ser, però determinats missatges passen com a certs quan demanen reflexió i debat. Ens movem en el estrany terreny de les mitges veritats, matisar i reflexionar no toca, i les coses son blanques o negres, amb pocs matisos, començant per coses banals, com ara la literatura. Quan menys és llegeix més s'opina sobre llibres, em sembla, i quan manca tradició i comparació no anem bé. Avui pots parlar de llibres, o de cinema, o del que sigui, sense una base sòlida, internet i els xats tafaners possibiliten el tema. Els xats savis sembla que han tingut èxit però crec que passa com quan copiaves en algun examen, per copiar bé s'ha de saber una mica el tema i el seu contingut. De tota manera, és igual, la gran majoria no s'adonarà de si es copiat o no.
8 comentaris:
per copiar bé s'ha de saber una mica el tema i el seu contingut. Aquesta es la clau, recordem a Fuster: Millor copiar coses sensates que ximpleries originals. Les dues causes adduïdes sobre l'origen del foc, són certes, les burilles llençades des d'un cotxe és un clàssic real, un dels incendis d'Andalusia es va opriginar per una burilla llençada des d'un cotxe.
Llamps, si, pero poques vegades, més aviat cables de la llum mal situats i sobretot, el factor humà, el piròman.
Recordaràs als anys 60 quan sortia tota la família, iaia incorporada a passar el dia al bosc, s'emportavem taula cadires, feien foc a terra per coure la carn (la barbacoa va venir més tard) i posaven la beguda a refrescar al riu. No hi havia cap incendi, i mira que n'hi havia de 600 pels boscos de Catalunya.
Salut
Sí que hi havia incendis, el que no hi havia era tanta informació. En tot cas la burilla ha estat un cas puntual, no la majoria de causes.
No sé que decir. Aquí hay una pineda, la que bordea la pista de despegue y que todos hemos visto desde el avión, donde va a parar el R5 y el R3, dos lineas de bus interiores de El Prat. En la parada, parada que Mayte y yo cogemos cada día sobre las 10 de la mañana para desandar los 6 kilómetros que nos hemos hecho andando hasta la pineda y que nos separan de casa, hay muchas colillas. Muchas.
Aquello es un polvorín porque jamás se ha limpiado, y el día que una de esas colillas prenda, aquella pineda no hará falta talarla para la ampliación de las pistas, pero de ahí se trasladará a Gavá mar y aquello arderá de lo lindo.
Veremos.
Els piròmans son minoria, hi ha molta mala praxis agrícola, també.
Jo anava de colonies amb criatures, de joveneta, i havia vist molts incendis però no sortien al diari, en general. Carregar la culpa a persones individuals sovint fa que la gran responsabilitat dels qui manen, en la gestió dels boscos, quedi diluïda o amagada.
L'any 94 va haver-hi un gran nombre d'incendis gravissims, a Catalunya.
Molt bona observació. Molt bona.
Potser sí que ens fan passar bou per bèstia grossa, però a la vista dels resultats potser haurien d'anar pensant en bèstia grossa, mida dinosaure.
Publica un comentari a l'entrada