Fa molts anys hi havia alguns llibres que, per motius diversos, molta gent havia llegit i avui semblen oblidats. Tot i que no ho estan pas, és clar. Hi ha personatges que, amb el temps, han esdevingut incòmodes, moltes vegades pel fet que, en algun moment, van creure en el feixisme.
Curzio Malaparte és un dels grans escriptors del segle XX i un d'aquests casos singulars i complexos. Molta gent del meu temps havia llegit, de jove, i, de vegades, d'amagat, els seus dos llibres més coneguts, 'Kaputt' i 'La Pell'. Ens situen en la guerra europea sense concesions, ell va ser un testimoni extraordinari de les dues guerres europees i ho va reflectir en un estil molt personal. No és un autor còmode, encara menys avui, quan la complexitat ens inquieta i les guerres del passat s'han convertit en una mena de conte per a escolars avançats.
Va ser un autor compromés, però no en un sentit partidista. Proper a Mussolini aviat es va decebre i va ser una mena d'esperit lliure. Quan va morir, no gaire vell, ho va fer adscrit al partit comunista i a la religió catòlica. El seu esperit independent era imprevisible, radical. Va estar a la presó en diferents ocasions i l'església va prohibir algun dels seus llibres.
De molt jove va deixar els estudis i va combatre a la Primera Guerra Mundial, el van ferir, de retorn a Itàlia es va dedicar a la diplomàcia, es va afiliar al partit feixista, en el qual veia, aleshores, objectius socialistes. Va dirigir alguns diaris. Va acabar per trencar amb el feixisme i criticar Hitler. La seva tasca com a corresponsal de guerra va ser decisiva per a la seva tasca d'escriptor. La seva vida és tan singular i complicada que em limito, en aquesta entrada, a dir-ne poca cosa. Podeu trobar informació a dojo a la xarxa, a wikipèdia i a molts articles que podeu llegir online.
A 'La Piel' aprofundeix de forma cínica, poètica, dolorida i pessimista en el mon de la guerra i en les seves misèries. Aquests dos llibres em van colpir molt en el seu temps, eren literatura 'forta', cruel en ocasions, angoixant. Va conèixer bé un altre personatge també controvertit, Agustín de Foxà, avui força oblidat per motius semblants, les etiquetes que ens classifiquen algú com 'feixista' o com 'd'esquerres', segons toca. És una llàstima que avui ens facin tanta por les complexitats, tan humanes i comprensibles, i que fets i personatges s'expliquin sovint de forma simplista i, gairebé, ximpleta.
https://es.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%ADn_de_Fox%C3%A1
https://ca.wikipedia.org/wiki/Curzio_Malaparte
4 comentaris:
Muy interesante, y de acuerdo en tu apreciación.
Mi progenitor, por lo que parece, se apuntó a las camisas pardas por aquello de que le parecía socialismo, pero tengo entendido que no duró mucho en aquel sistema.
Salut
El pare tenia 'La Piel', a mi em cridava l'atenció de jove el cognom de l'escriptor, però no he llegit res d'ell.
Es que les coses no son senzilles. Per cert, recordo que quan jo era jove molta gent el llegia.
El cognom no és l'autèntic, es veu que ironitzava amb el de Napoleó
Publica un comentari a l'entrada