Avui el diari 'La Vanguardia' inclou un article sobre l'escriptora Françoise Sagan. Sagan es deia en realitat Françose Quoirez i va néixer l'any 1935. Va morir el 2004. Va néixer en una família benestant, burgesa. Va ser expulsada d'alguna escola però al capdavall es va treure el batxillerat i va ser admesa a la Sorbona. No es va arribar a graduar. El nom el va manllevar d'un personatge de Proust.
La seva primera novel·la, 'Bonjour tristesse' la va publicar l'any 1954, amb divuit anys i va assolir èxit internacional. Preminger la va portar al cinema. Va continuar escrivint, amb èxit. L'any 1960 va firmar el Manifest dels 121, cosa que va fer que l'OAS, d'extrema dreta, col·loqués una bomba a casa dels seus pares, sense conseqüències greus. Malgrat els canvis en les tendències literàris va mantenir l'estil de novel·la psicològica francesa. Va escriure guions, teatre, articles periodístics, fins i tot va dirigir cinema.
Els seus temes reflectien el seu estil de vida fàcil, cotxes ràpids, residències burgeses, cinisme, sensualitat... Es va casar dues vegades, va tenir un fill que ha tingut cura del llegat literari matern. Va tenir amants diversos, homes i dones. Consumia drogues i alcohol i més enllà del llegat literari va morir sense diners.
La biografia actual es obra de Marie-Dominique Lelièvre, que n'ha escrit unes quantes sobre famosos del seu país, la majoria fills d'una postguerra amb ganes d'oblidar que havien estat un país col·laboracionista i que havien enviat jueus als camps d'extermini. Es va fer una lectura amable del passat i la literatura hedonista de Sagan va agradar força en aquella postguerra.
Havia llegit uns quants llibres d'ella, no hi connecto gaire amb aquest mon d'excessos i gresca, passat de voltes, cosa que no treu mèrit al seu estil. De jove envejava l'èxit juvenil de Sagan, qui sortia sovint a les revistes de l'època. Però ella va poder estudiar i promocionar-se, aquell era un altre mon. França ha sabut vendre bé els seus mites i l'escriptora tenia tots els números per triomfar, tot i que s'ha d'admetre que, malgrat el seu tipus de vida, va ser força treballadora. Avui molts dels seus personatges em semblen buits i estranys, però també reflecteixen una època singular, interessant, un país que, en certa manera, considerant com estàvem per aquí, vam mitificar força.
https://elpais.com/gente/2025-07-06/marie-dominique-lelievre-la-biografa-de-las-celebridades-francesas-que-esta-vetada-en-desfiles-chanel-era-antisemita-no-tengo-duda.html
https://epaper.lavanguardia.com/reader/aa96494f-3a85-4472-aeeb-6e96eb395eb4?origin=%2Fla-vanguardia%2Fla-vanguardia-castellano%2F2025-08-18
https://es.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7oise_Sagan
7 comentaris:
Com bé dius, la vàrem mitificar amb excés. Només vaig llegir d'ella Bonjour tristesse, que en aquells temps era quasi de lectura obligatòria, però no en tinc cap record especial. Com passa amb molts escriptors, el personatge es va menjar a l'autora.
Salut
A França és una mena de 'clàssica' però crec que per aquí està una mica oblidada, actualment.
A França tot ho aprofiten, tan sols cal veure com han mitificat Napoleó que te estàtues a tot arreu,
L'únic que no pensen mitificar ni aprofitar és a Macron.
Oh, ves a saber....
jajajajaja¡¡¡¡ Esto de Macrón me ha gustado mucho¡¡ jajajaja
els francesos son capaços de fer estàtues a tothom, he, he.
Publica un comentari a l'entrada