Ha mort, fa pocs dies, el cantant Enric Hernáez. Malgrat no ser gaire conegut ho era més del que sembla i els mitjans se n'han fet un cert ressò. Avui, a l'ARA, Moliner en parla però, sobretot, incideix en com es donen les notícies actualment, no van ser capaços ni de posar una cançó seva sencera, aviat van passar a una altra cosa, suposadament de més ganxo, el ramat d'ovelles mort a causa d'un llamp.
Tant que s'insisteix en el tema del català i la seva pèrdua de presència i, en canvi, als nostres personatges, més enllà dels quatre de sempre i encara, se'ls bandeja quan cal. Recordo encara com, quan va morir Montserrat Carulla que, per cert, havia treballat a sèries fins feia quatre dies, com que va també va morir Maradona, d'ella en van dir quatre coses i gràcies. Si es passa algun documental aquest sol ser antic, refregits, res endegat per a la ocasió.
Això de no posar les cançons senceres és una dèria, també en castellà. Sembla que les coses massa llargues fan angúnia. Tot plegat no és d'ara, fa anys Ovidi Montllor filmava una peli no sé on on sortia Sidney Rome, van anar els de la TV3 per allà i ni a ell ni a la Montserrat Salvador els van dir ni bon dia. Després, això sí, de tant en tant se'l recorda de passada.
Les programacions de teatre 'clàssic' català son poques i desordenades. Dels cantants de la Nova Cançó poca cosa en podem sentir avui, de fet amb la Transició els van deixar de promocionar, més enllà dels quatre oficials. N'hi havia de molt bons, com Barbat i d'altres. Hernáez va ser un cantautor tardà, un tants secundaris de luxe amb el seu públic devot.
https://www.3cat.cat/324/mor-el-cantautor-barceloni-enric-hernaez-als-68-anys/noticia/3366534/
https://www.facebook.com/mariadelmarbonet/posts/ens-ha-deixat-lenric-hern%C3%A0ez-davant-de-tants-obstacles-que-va-tenir-a-la-vida-%C3%A9s/1317712849911427/
https://www.ara.cat/opinio/pena-telenoticies-aquesta_129_5475032.html
3 comentaris:
Té raó Empar Moliner amb la pena del telediari, Pero en aquest sentit, les noves tecnologies li fan més justicia que el vell periodisme:
Què va aportar Enric Hernàez a la cançó en català?
Enric Hernàez (1957–2025) va ser una figura essencial en la renovació de la cançó d’autor en català. Tot i no formar part del nucli original de la Nova Cançó, va ser un dels pioners dels anys 80 que van donar un nou aire al gènere, incorporant influències de rock, jazz, pop i música brasilera.
Fidelitat a la llengua catalana: Tota la seva obra va ser una defensa ferma del català com a vehicle artístic, fins i tot quan explorava sonoritats internacionals.
Pont entre música i poesia: Va musicar versos de poetes com Mario Benedetti, Cristina Peri Rossi, Ángel González o David Castillo, creant un diàleg íntim entre paraula i melodia.
Presència als escenaris: Va estar molt vinculat al festival Barnasants, on va rebre el premi al millor concert el 2011 i va protagonitzar actuacions memorables.
Discografia compromesa i diversa: Des de 360 llunes (2010), una antologia en directe, fins a 10 cançons (2022), gravat amb músics uruguaians, Hernàez mai va deixar d’explorar ni de reinventar-se.
Era realment bo?
Sí, i molt més que això. Enric Hernàez va ser un artista de culte, amb una veu pròpia, valenta i poètica. No buscava l’èxit fàcil, sinó la veritat artística. La seva música és un tresor per redescobrir.
Recomanacions de vídeos a YouTube
Per conèixer millor la seva obra, et recomano aquests vídeos que mostren diferents etapes i estils del seu recorregut:
ENRIC HERNÀEZ - Cançó per a Helena (Video Oficial) – Una peça delicada i emotiva que reflecteix la seva sensibilitat poètica.
ENRIC HERNÀEZ - Si és bonic navegar (Video Oficial) – Amb influències mediterrànies, és una mostra del seu estil més melòdic i introspectiu.
ENRIC HERNÀEZ - Sonell (Video Oficial) – Una cançó amb textures sonores riques i una gran força expressiva.
Enric Hernàez - Carme - SG 1980 – Un clàssic dels seus inicis, que mostra la seva veu jove i compromesa.
Enric Hernàez - Dolça Pluja - SG 1986 – Una joia dels anys 80, amb una melodia dolça i evocadora.
ENRIC HERNÀEZ-SOC L'ESTRELLA QUE BRILLA ... – Gravada a casa durant la pandèmia, mostra la seva capacitat de crear en qualsevol context.
Déu n'hi do, 0i?
Sí, ja he vist que hi ha força informació sobre ell, ho he estat llegint, potser sorpren a qui pensava que tenia menys rellevància.
Un problema va ser que l'època brillant de la Nova Cançó ja havia passat o gairebé passat
Publica un comentari a l'entrada