12.5.26

OLGA XIRINACS, 90 ANYS

 




Olga Xirinacs ha complert 90 anys, el dia de Sant Ponç. A Tarragona li han fet homenatges diversos però trobo a faltar referències sobre ella a teles i ràdios majoritàries. Encara més, quan es parla de poetes sembla que ens quedem amb els de sempre. També s'ha fet alguna reedició, encara bo. Fa alguns anys vaig intentar, a la mida de les meves pobres possibilitats, reclamar per a ella el Premi d'Honor, sense resultats efectius.

Sembla que, pel que fa a l'aportació literària femenina, no passem de la Rodoreda. A Facebook vaig obrir un blog on es poden fer aportacions amb notícies diverses sobre ella. No s'ha entés el que representa poder comptar amb una escriptora de gruix, viva i en actiu. El mon literari és injust, com tants altres. El Premi d'Honor, el Nobel i d'altres menys importants compten amb una gran majoria d'homes, encara avui. 

Si encara teni blogs o el que sigui us convido a què intenteu dedicar-li una entrada, un comentari, al menys que l'oblit no es faci més greu.



He pujat les escales d'hivern a hora primera,
cruix la fusta, es bada la mimosa,
la llum del mar és groga sobre els vidres blaus
de l'aigua continguda en llunyania.
I aquí dalt, tendrament, he alliberat
el  secret de les meves companyies,
les que em segueixen sense veu, furtives,
fantasma o àngel, pensament, memòria,
i els he dit: desplegueu-vos,
fugiu per la finestra de llevant, voleu,
esborreu tot temor de nits en vetlla,
obriu al sol els llavis tan glaçats,
navegueu pel matí que recomença,
buideu-me el cap, i el cor, allibereu-me en vers.
Després ja tornareu, amb les mans buides
d'haver tocat el cel i no tenir
sinó un cos com el meu per univers.

Olga Xirinacs, 1997