És molt habitual que els informatius televisius i radiofònis ens piconin amb temes estrella durant dies, de forma exhaustiva i exagerada. No treuré importància a l'eclipsi nostrat però tant el gruix informatiu com les reaccions humanes m'han semblat del tot exagerades. Gent emocionada, sorpresa, plorant, fins i tot. No crec que facin plorar tant les tristes escenes de guerres, de dones esclavitzades, de pobresa extrema o de víctimes de desgràcies com ara els terratrèmols.
Tal i com s'ha enfocat el tema semblava ben bé que si et perdies l'eclipsi perdies una oportunitat única a la vida, car per al proper faltaven més de cent anys. La cosa no era ben bé així, ep. Els afeccionats a l'astronomia i a la fotografia han sorgit com bolets, les nostres vides solen ser rutinàries i qualsevol cosa que surti de l'habitual es rebuda amb una mena de mític misticisme. Jo crec que se n'ha fet un gra massa, la veritat. Per no parlar del que opino dels 'caçadors d'eclipses', tot son aficions, és clar.
Crec que també van ser passades de rosques les informacions amb allò del Papa. Cada dia estem més secularitzats i sembla que una secta com la catòlica hauria d'haver rebut crítiques diverses i alguna esbroncada però semblava que tothom xalava amb allò de l'elecció de nou Papa i el seu passeig pels nostres verals. Per no parlar de la Sagrada Família que, en tot cas, podria ser una catedral dels pobres i acollir els sense sostre però és una font de recaptació indiscutible. Com és que som tant religiosos quan està 'de moda' ser-ho? Passar de la devoció incondicional a l'anticlericalisme perillós ha estat una constant, vegis la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada