Ja fa algun temps que a l'hora d'esmorzar ens havíem passat a mirar per televisió els debats de la COM, ràdio televisada de fet, cosa que potser era la seva millor virtut. Era aquest un debat seriós i, sobretot, ben moderat, cosa que avui es valora poc ja que sembla que la discussió sorollosa, el no escoltar-se, la impertinència ignorant d'alguns realitzadors agressius i l'olla de grills és allò que deuen pensar que capta audiències. Jordi Duran donava i treia paraules amb elegància i professionalitat, els tertulians eren diversos, amb alguns de fidels al programa, els quals també he vist i escoltat anar madurant i millorant maneres, la veritat. I és que quan el moderador funciona tothom funciona, és el que passa amb un bon director de cinema encara més quan aquest director no va de sobrat ni d'estrella del conjunt.
Però ja ens temíem que l'estiu seria temps d'endegar les neteges que fan ràdios i teles de forma sovint poc explicada, en aquesta època de l'any. Quelcom semblant fan moltes botiguetes, quan tornes de la platja ja no hi són. Ara hi ha excuses amb base real, la crisi, les retallades, els estalvis. Quan no n'hi havia es feia el mateix i és que avui tot, tot, tot, s'explica gràcies a la situació. He vist desaparèixer molts bons programes de ràdio amb el temps i m'he queixat en més d'una ocasió als directius, per carta, sense cap mena de resultat. També hi ha qui creu que tot és política però jo ja crec que no és ni això car hi ha gent d'uns partits o uns altres que sobreviu a canvis diversos sense problemes. Penso que algú vol col·locar algú i que en el fons molts d'aquests fets responen a interessos de capelleta o fins i tot familiars. O sigui, en molts casos, es vol donar feina als enxufats de torn que sovint tenen coneixences a dreta i esquerra.
A la COM hi haurà esbandida, doncs. De bon matí s'emetia també un programa distret, proper i informal, al qual trucava molta gent gran però també jovent i a través del qual moltes persones havien fet bones amistats, ja que s'organitzaven sortides i dinars a més dels debats informals i matiners, Com Llevar-se. També desapareix, com molts altres. A la ràdio fins i tot crec que ni tan sols no pesen les audiències com a la televisió car han fet moixoni programes molt seguits per substituir-los per bestieses diverses i infumables. Un fet que vaig plànyer força va ser la desaparició de la televisió de L'Hospitalet, per exemple, que no crec que representés, a causa de la seva modèstia, una gran despesa, i sembla que la majoria de polítics locals ni tan sols sabien què hi feien.
La COM té una molt bona programació, el mateix que BTV, i uns grans professionals que sovint no assoleixen la fama d'aquells que surten a Catalunya Ràdio o TV3 i que segurament treballen amb mitjans migrats i amb pressupostos més reduïts que d'altres. Espero que algun altre mitjà en sàpiga aprofitar l'experiència, en el cas de Jordi Duran i de la resta però no som en un país ni en un context en el qual l'experiència sigui un grau. Malauradament. Per a aquesta mena de coses ningú no demana referèndums amb participació popular.
