Una servidora ja es fa gran i no se sorprèn de gairebé res. Però una de les bestieses que encara em provoquen una certa angúnia és quan m’endinyen com a notícia bomba qualsevol fet intranscendent i poca-solta. Les notícies dels noticiaris són plens de coses absolutament prescindibles mentre que els fets seriosos i les situacions dramàtiques de veritat, barrejades amb la resta, semblen fullaraca. Això sí, de tant en tant no ens escapem de veure algun cos mutilat, taques de sang –aquesta afició a enfocar la taca de sang, quan no hi ha res més, resulta preocupant- i operacions de cirurgia amb unes quantes tripes o pulmons en primer pla.
Avui, llegeixo aquesta perla, sobre uns nens que a Estrasburg han participant en l’excitant experiència de viure uns quants dies sense tele ni consoles, però consolats pels molts jocs i tallers que la comunitat que els envolta els ha organitzat:
Han estat 10 dies sense televisió, sense ordinador i sense consola de jocs. Deu dies d'abstinència tecnològica que han convertit els 254 alumnes d'un col.legi de primària d'Estrasburg (a l'est de França) en autèntics herois de la pantalla. Paradoxes de la societat mediàtica, la gesta d'aquests nens d'entre 6 i 11 anys, sotmesos voluntàriament a aquesta experiència inèdita a Europa, no ha parat de sortir en els informatius de totes les cadenes de televisió.
Avui, llegeixo aquesta perla, sobre uns nens que a Estrasburg han participant en l’excitant experiència de viure uns quants dies sense tele ni consoles, però consolats pels molts jocs i tallers que la comunitat que els envolta els ha organitzat:
Han estat 10 dies sense televisió, sense ordinador i sense consola de jocs. Deu dies d'abstinència tecnològica que han convertit els 254 alumnes d'un col.legi de primària d'Estrasburg (a l'est de França) en autèntics herois de la pantalla. Paradoxes de la societat mediàtica, la gesta d'aquests nens d'entre 6 i 11 anys, sotmesos voluntàriament a aquesta experiència inèdita a Europa, no ha parat de sortir en els informatius de totes les cadenes de televisió.
Malgrat la temptació de veure's a la televisió i disfrutar dels seus cinc minuts de glòria, la gran majoria dels escolars han aguantat el tipus. Havien estat preparats per fer-ho. Abans de llançar l'operació, anomenada Repte, 10 dies per veure les coses d'una altra manera, el director de l'escola Ziegelwasser, Xavier Rémy, va buscar la complicitat tant dels escolars com dels pares del barri popular en què es troba el centre. "Alguns fins i tot han baixat el televisor al traster", comenta el director, orgullós de la "serietat" amb la qual els nens s'han pres el repte...
Em temo que algú no passi l’experiència, una mica elaborada, al paper convencional i que d’aquí un temps no ens vinguin les orientacions curriculars amb un afegitó sobre la conveniència de repetir la cosa per les nostres contrades. A l’escola, amb l’escola i, suposadament, per a l’escola i els infants, es pot fer de tot, tota mena de provatures, com a la cuina del Bulli. El fet paradoxal és que els nens surten a la tele perquè no miran la tele, ves, quines coses.
Doncs hi ha molts nens, molts més que els d’Estrasburg que passen sense tele i gairebé sense bufar cullera, pencant molt més que els adults en edat laboral del món que va gras, o sobrevivint com poden, ves. Que al barri dels francesos ben peixats la cosa hagi tingut un cert ressò, o a la tele local de la ciutat, passi, que tots som humans i hem tingut nens petits. La resta, un producte d’aquesta societat còmoda, que quan no raja l’aixeta, tant la de l’aigua com totes les altres, més simbòliques, ja no sap quin pito tocar ni a quin sant dirigir-se. Ja ho deien els meus pares, quan no volien empassar-nos les farinetes amb grumolls: ‘De quin pau feu rosegons, massa tips!!!' Al capdavall, la filosofia és una mica la d’aquells programes de la masia de primers de segle, o de l’illa dels famosos.
Sisplau, que no se’ls acudeixi endegar experiències rares i deixar-me sense ordinador un mes i mig!!!!
Traducció al castellà: Caracteres Ocultos
