De totes les festes majors que es fan i es desfan pels barris barcelonins, admeto que la de Gràcia és la més famosa, multitudinària, constant i reeixida. Sempre s'ha anat fent, que jo recordi. Fa anys les festes eren més tranquil·les, balls amb orquestes sense megafonia, envelats agradables on les iaies i mares podien tafanejar i xerrar. Quan la meva mare era joveneta ja anaven a Gràcia a ballar, per les festes.
M'agrada que encara guarneixin carrers. Guarnir carrers, si ho fan els veïns, representa un esforç molt important, per això hi ha, a Barcelona i a molts pobles, un guarniment intermitent, hi ha anys en què es guarneix i d'altres en els quals la gent ja no està per orgues. Però a Gràcia ho han mantingut i s'ho prenen molt seriosament, encara. No sé si existeixen empreses guarnidores, semblants a aquestes que munten fires medievals o envelats, sempre serien una solució per als veïnats ganduls o enfeinats.
Que la festa major de Gràcia té un pes específic ho evidencia el fet que, en el programa, hi hagi salutacions de molts personatges, tots són homes, no hi ha dones, que cantava el senyor Porter. Em sembla un excés de salutacions i fotografies, la veritat. Però, vaja, tothom té dret a sortir als papers, encara més quan en els nostres temps els caramels de les subvencions fan que aquestes festes puguin existir.
A tots els barris que fan festes s'acostuma a convocar un concurs per triar el cartell corresponent. Aquest any a Gràcia hi ha hagut una mica de soroll ja que, com podeu veure, el cartell premiat recorda el de la Marató de Madrid. De vegades aquestes coses no es fan amb mala fe, potser l'autora va veure el de Madrid i li va quedar la idea al subconscient però suposo que els autors dels altres cartells que concursaven no deuen estar massa contents.
Per als cartells es fa un concurs i una tria. Per a triar versets commemoratius, auques i coses semblants, no se sol fer i ens podem trobar perles poètiques com ara:
A la nit fins les dues,
hi haurà ball per a donar i
vendre,
el divendres i el dissabte
durarà fins dos quarts de quatre
Llaunes, gots i ampolles buides
han d’anar al contenidor,
per buidar hi ha les cabines
no és el carrer un pixador!
Jo crec que pagaria la pena muntar un concurs semblant al dels cartells per a aquesta mena de composicions, remarcant els temes que s'hi han de reflectir, sembla que amb la literatura tothom s'hi veu amb cor. D'aquesta manera, a més, els i les poetes tindríem l'oportunitat de guanyar alguns calerons si ens premiaven.
- El president de la Generalitat
- L'alcalde de Barcelona
- El conseller de Governació i Administracions Públiques
- El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
- El Regidor del Districte
- El President del Districte
- El President de la Fundació Festa Major
Res, que comparant el tema amb el del Poble-sec veig que, realment, som un barri amb poca consideració social, encara que anem millorant, la veritat, i alguns polítics també es passegen pels nostres verals en moments de glòria veïnal. Al Poble-sec mai no vam ser Vila ni poble independent, i això pesa. Hem de reivindicar la nostra vocació suburbial i d'acollida... ai, que bé que m'ha quedat, això!!!
