He tingut la sort de poder anar a l'estrena recent de dues obres de teatre, ambdues traduïdes molt bé al català, d'autors estrangers (americà i irlandès), dirigides per gent com Mario Gas i Sílvia Munt i amb un planter d'actors de categoria cadascuna d'elles. Obres amb més de dos o tres personatges a l'escenari, cosa que avui ja resulta gairebé una excepció.
Humans i La resposta són dues obres molt diferents però crec que tenen alguna cosa en comú, continuen utilitzant la família com a pal de paller de les relacions humanes. Les famílies no són ni felices ni desgraciades, en general, i amb permís de Tolstoi. Depèn del moment i de les circumstàncies tot i que sempre hi ha casos extrems.
Totes dues m'han agradat però no n'he sortit entusiasmada. Entusiasme ve del grec i vol dir, més o menys, tenir déu a dins. Pot ser que l'edat tingui a veure amb la percepció de llibres, obres d'art, música, cinema o el que sigui. En tot cas anar al teatre té un valor afegit que no tindran mai ni el cinema ni la televisió, al teatre vius un espai de temps irrepetible perquè demà, en una altra funció, ni jo ni l'equip del muntatge serem els mateixos.
Amb el pas del temps he vist fer-se grans molts actors, actrius i directors, lligats al meu imaginari sentimental. A Maife Gil, a Humans una àvia amb alzheimer, sempre la recordaré com la millor Caterina de El cafè de la Marina. I també recordo la seva mare, la gran Paquita Ferrándiz, en un magnífic Hostal de la Glòria televisiu. Per la tele d'abans feien aquesta mena de coses. He vist aquests actors i actrius en molts papers però, per a mi, i potser li passa a tothom, n'hi alguns d'absolutament estelars i que potser ni tan sols eren papers protagonistes. A Àlex Casanovas el recordo sempre, per damunt de tot, fent de germà una mica trist a El temps i els Conway, al Condal, fa ja un munt d'anys.
Recordes pares i avis de la gent del teatre i t'adones que ja hi ha una nova generació en alça, pels escenaris. Candela Serrat, Miranda Gasch... Dels grans, recordo des de gairebé tota la meva vida Carme Fortuny, neboda de Sagarra, que va estar casada amb un altre actor lligat als meus records, Arredondo, esplèndida en el seu paper d'àvia resignada a La resposta, i amb aquesta perfecta dicció de la gent d'abans que avui no sempre és habitual en els escenaris.
A la majoria de tots ells i elles els hem vist en sèries televisives, aquestes sèries que donen popularitat, visibilitat i una relativa estabilitat econòmica, segons m'ha explicat algú relacionat amb el món de la faràndula, que per a mi serà sempre màgic, misteriós i enganyosament excitant. M'inquieta i em sap greu la desaparició de gent dels escenaris que ha tingut el seu moment, en ocasions la causa és una força major, la malaltia, la mort. En d'altres ocasions la gent desapareix i no en saps ben bé el motiu.
A la majoria de tots ells i elles els hem vist en sèries televisives, aquestes sèries que donen popularitat, visibilitat i una relativa estabilitat econòmica, segons m'ha explicat algú relacionat amb el món de la faràndula, que per a mi serà sempre màgic, misteriós i enganyosament excitant. M'inquieta i em sap greu la desaparició de gent dels escenaris que ha tingut el seu moment, en ocasions la causa és una força major, la malaltia, la mort. En d'altres ocasions la gent desapareix i no en saps ben bé el motiu.
Un pas endavant d'alguns actors i actrius és passar a l'autoria, a la direcció. Gas ha anat alternant ambdues coses, Sílvia Munt ha estat pionera en molts camps, també en aquest. De vegades recordo a la meva mare explicant-me la filiació d'algunes famílies teatrals o cinematogràfiques, aquest era fill d'aquell, l'altre era nebot de nosequí. Aquells avantpassats ni tan sols em sonaven, aleshores. La televisió dels inicis va oferir molt bon teatre, també en català, però la ràdio ja feia molts anys que entomava el repte de l'emissio de dramàtics, una activitat que països com Gran Bretanya han conservat sempre.
Sobre una obra i l'altra he publicat ressenyes al blog Llegir en cas d'incendi, per si són del vostre interès o de la vostra tafaneria:
