Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Alexandre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Alexandre. Mostrar tots els missatges

20.7.15

FANTASIES AMOROSES DE LA TERCERA EDAT, A LA FONTANA DE TREVI

Resultat d'imatges de Elsa y Fred


Vaig anar a veure Elsa i Fred a causa de la devoció que una amiga i jo tenim pel Plummer i com que sóc una mica despistada no vaig caure, fins no trobar-me in situ, en què es tractava d'un refregit de la història que van protagonitzar China Zorrila i Manuel Alexandre fa alguns anys. Per passar l'estona a l'estiu tot s'hi val, però cal dir que aquest conte de iaios enamorats era molt més creïble, tot i les seves exageracions, en la versió argentina malgrat que el nostre admirat Plummer i la McLaine fan el que poden i ho fan prou bé.

Manuel Alexandre va ser un d'aquells immensos actors espanyols, condicionat pel físic a fer riure més que no pas a fer plorar i també a ser gairebé un etern secundari. Ja molt gran li van oferir alguns papers protagonistes en els quals va estar excel·lent. China Zorrilla va ser una gran actriu nascuda a Uruguay, poc coneguda a casa nostra però popularíssima i molt valorada al seu país i a l'Argentina, que va treballar també a França i Anglaterra, emparentada amb personatges intel·lectuals de categoria. Tots dos van morir més enllà dels noranta anys, llargues vides dedicades al teatre i al cinema. 

Alexandre va ser un bon amic, des de jove, de Fernando Fernán Gómez qui, tot i no ser un tipus de galant convencional va tenir accés a més papers protagonistes. Era una persona molt intel·ligent, assistent a tertúlies culturals, aficionat a la literatura i la pintura, que de jove estava destinat a ser advocat o periodista però a qui la guerra civil també va fer canviar els plans i el destí.

Les pel·lícules d'amors entre vellets són gairebé un gènere. La realitat de la vida fa que la relació no pugui tenir un final convencional, casament i llarga existència en comú,  un dels dos traspassarà al final de la història i a l'altre tampoc no se li augura una estada molt dilatada al món dels vius. En les històries d'amors menys senils mor també de vegades un dels protagonistes però la percepció no és la mateixa, és clar. Les històries d'aquest tipus poden ser molt diferents, des d'aquest amable conte amb rerefons cinèfil a l'amargor realista i, pel meu gust, molt exagerada a causa del tarannà del director, de l'Amour d'Haneke al qual, ho confesso, tinc molta mania.

Fa anys van donar a Garci un óscar per una història d'amors senils, Volver a empezar, i un dels factors, més enllà dels fils que suposo que s'han de moure per arribar a tenir un premi gros, es va dir que era perquè a Hollywood els encantaven les històries amoroses de vellets, encara més quan anaven lligades a segones oportunitats. No entraré en qualitats ja que això dels óscars, com els Nobels o els Planeta és un cuento xino que belluga calerons i prestigis i conveniències. Garci és un director irregular amb coses bones, molt bones i fluixetes, però també ha desvetllat un munt d'enveges i reticències diverses, de vegades injustes i per part d'altres que tampoc no són Bergman, precisament. La pel·lícula que m'agrada més de les seves és la magnífica versió de El abuelo galdosià, cada vegada que me la miro, ja que de tant en tant la passen per la tele, m'agrada i m'emociona més.

En tot cas, per passar una estona agradable sense trencar-se el cap ni patir més del compte i, a més, estar fresquet al cinema, de vegades massa i tot, es pot veure sense complexos aquest remake que no fa oblidar l'original, al menys de moment, ja que tinc comprovat que amb el temps els bons originals s'acostumen a diluir en les boires del passat, i en trobaria molts exemples, Perfume de mujer, Todos están bien...

De fet és un consol, quan et vas fent grandeta, pensar que encara poc sorgir una aventura romàntica imprevista en un futur improbable. Per a cinèfils nostàlgics, per cert, aquesta nit, un clàssic, Locura de amor, de la qual i de la seva relació amb el meu imaginari sentimental ja en parlaré un altre dia.