M'ha enviat un email l'amiga, arxivera, historiadora i poeta Laura Coll en el qual em rectifica o, més aviat m'aclareix, una suposició que vaig fer en un comentari a l'entrada dedicada a Maria Matilde Almendros. Era sobre l'autoria dels contes del Cascabel que jo pensava que podien ser, també, d'Armand Matias Guiu. La Laura és neboda de Matias Guiu i m'explica que el seu oncle va arribar a escriure disset mil contes, a més a més de molts guions diversos d'altre tipus, entre els quals els inoblidables Diálogos para besugos. A l'arxiu de la ràdio no es conserven totes les gravacions la majoria de guions dels contes es poden recuperar a la Biblioteca de Catalunya. Els contes del Tambor tenien un matís ecologista que avui resultaria molt actual, fins i tot podrien generar una sèrie infantil de dibuixos que passaria la mà per la cara a l'Abella Maia, la veritat.
:format(jpeg):mode_rgb():quality(40)/discogs-images/R-8788851-1468787543-3798.jpeg.jpg)
El cas és que els contes de Cascabel eren d'un altre guionista, Emilio Costa Ugeda, de qui he trobat poca cosa per la xarxa, de moment. D'aquell món de la ràdio de la nostra infantesa se'n poden esbrinar moltes coses gràcies als supervivents i als mitòmans de l'època, però, de forma inevitable, hi ha forats negres importants. Les enciclopèdies virtuals parlen d'uns sí i d'uns altres no, i també depèn, en ocasions, de si els descendents han tingut interès i possibilitats per reivindicar la tasca d'aquella gent, tan treballadora i genial però poc valorada en molts casos, per desgràcia.
Quan jo era petita Radio España, emissora que estava situada a la Rambla, em semblava una mena de segona marca radiofònica. Un dels motius principals era que s'escoltava, en el nostre aparell, que ja era antic, molt pitjor que les ràdios estrella, Barcelona i Nacional. De fet molts programes de Ràdio Barcelona tenien els seus paral·lels a Ràdio España, Tambor-Cascabel, Elena Francis-Montserrat Fortuny, Taxi Key-Inspector Nicols...
L'Inspector Nícols i el programa En busca del culpable, devien la seva fama als guions de Jorge Carranza Gesa, un altre crack del mitjà. Ara m'he assabentat, gràcies a internet, de què Nícols era més veterà que Taxi Key. Taxi Key estava patrocinat per la Letona i el Cacaolat i Nicols pels perfums Júper, un dels seus productes estrella era la colònia Napoleón. La fama i la mitologia sobre Napoleó encara em sorprèn, va portar Europa al desastre i va generar guerres horribles però se'l jutja amb molta indulgència i fins i tot amb admiració. Coses de la posteritat històrica.
Els mateixos francesos van enyorar aquelles grandeses i van propiciar el retorn d'un seu parent, col·lateral, Napoleó III. Van empènyer aquell senyor a anar a una guerra que ell no desitjava i després se'l van treure de sobre. Napoleó III va transformar París en el que ha estat després però s'ha estat molt ingrat amb la seva memòria. Al menys va poder envellir a l'exili, amb l'Eugenia de Montijo, que pena pena, tot i que van viure el tràngol horrible de la mort tràgica del seu únic fill,un xicot intel·ligent i coratjós que no sabem on podia haver arribat, amb el pas del temps. Jo li tinc simpatia, a aquest personatge, potser perquè he pogut llegir algunes biografies molt interessants sobre ell, tot i que la més antiga que tenia la vaig deixar a algú que no me la devia tornar.
Tornant al tema de l'inici i deixant els napolions que descansin en pau, Radio España va organitzar, durant un temps, uns festivals de música els diumenges pel matí, al Palau dels Esports, aquest espai avui tan malmès i que no se sap com acabarà. A l'emissora et canviaven etiquetes de llet d'ametlla per entrades, la meva mare s'empipava ja que no ens agradava aquella llet i després ningú no se la bevia, però la veritat és que en comprava per fer-me contenta.
En una ocasió a l'emissora, quan vam anar a canviar les etiquetes, hi havia el cantant Santi, el que es va casar amb la Gelu, retirava lleugerament a Tony Perkins o així ens ho semblava. Ens va firmar uns autògrafs que no sé pas on deuen parar. L'única cosa que no ens va fer el pes era que duia lacat els cabells. En aquells festivals vaig començar a escoltar algun cantautor català i també recordo a Billy Caffaro, el de la Marcianita, i alguns altres. Així com l'altra parella de culte musical, Luisita Tenor i Francisco Heredero, en alguna ocasió han sortit per la tele en reportatges actuals, la Gelu i el Santi es van retirar de forma molt discreta i no hem sabut gran cosa d'ells.
La ràdio va decandir-se quan la televisió va arribar a les nostres llars o a les dels veïns privilegiats que ens permetien anar a passar l'estona davant de la pantalleta. Malauradament va passar com després, amb la tele, els bons programes van desaparèixer més aviat que no pas les bestieses. Fa vint-i-molts anys vam voltar per Gran Bretanya i em va sobtar veure com es venien gravacions en cassette d'obres de teatre emeses per la ràdio, amb la veu de grans actors i molt ben realitzades. Aquí de seguida estripem els papers una mica esgrogueïts.
El meu germà em va recordar també, ahir, un d'aquells programes del Tomb per la Vida, de l'època Puyal, dedicat a Maria Matilde Almendros, en el qual van intervenir alguns dels grans de l'època bona de la ràdio, com ara Lasaosa, el rei dels efectes especials artesanals. Aquells programes, de moment, no es poden consultar per internet, amb poquíssimes excepcions, una llàstima. Els perfums Júper tampoc no existeixen, al Museu del Perfum es poden veure algunes de les seves ampolletes. La propaganda sobre la colònia Napoleón, una colònia que m'imagino que devia anar dirigida als senyors, explica que l'emperador es feia fer fregues amb aigua de colònia després de les batalles, una bona referència publicitària, la veritat.
Fa temps vaig proposar, sense trobar ressò, que el Poble-sec dediqués una nova i gran biblioteca, que ja s'està fent imprescindible, a l'escriptor González Ledesma, ell encara era viu aleshores. Una biblioteca amb un gran fons especialitzat en literatura popular, tebeos, novel·les barates, com les que aquest autor va publicar, amb pseudònims diferents. En aquella modalitat de quiosc s'editaven històries de Taxi Key, còmics amb els contes de Cascabel i moltes coses més, a l'abast de la gran majoria i crec que no es compta, encara, amb un espai adient on recuperar, de forma popular i accessible, una literatura menystinguda per les elits tot i que aquestes elits, ai, en algun moment la recuperen i se la fan pròpia i ja hem begut oli.
En el conjunt a preservar hi inclouria l'actualitat, com ara aquests tebeos del nostre temps dedicats a la Peppa Pig, la Patrulla Canina o Perico de los Palotes. O les inefables fotonovel·les de fa anys. I un fons sonor i audiovisual important, és clar, hi ha un munt de discos amb contes, obretes de teatre i la resta desperdigolats per aquí i per allà. Per cert, parlant del passat més recent i considerant la moda una mica aclaparadora de la negror literària, què s'ha fet de programes com Qui? o Les claus de vidre?
L'Inspector Nícols i el programa En busca del culpable, devien la seva fama als guions de Jorge Carranza Gesa, un altre crack del mitjà. Ara m'he assabentat, gràcies a internet, de què Nícols era més veterà que Taxi Key. Taxi Key estava patrocinat per la Letona i el Cacaolat i Nicols pels perfums Júper, un dels seus productes estrella era la colònia Napoleón. La fama i la mitologia sobre Napoleó encara em sorprèn, va portar Europa al desastre i va generar guerres horribles però se'l jutja amb molta indulgència i fins i tot amb admiració. Coses de la posteritat històrica.
El meu germà em va recordar també, ahir, un d'aquells programes del Tomb per la Vida, de l'època Puyal, dedicat a Maria Matilde Almendros, en el qual van intervenir alguns dels grans de l'època bona de la ràdio, com ara Lasaosa, el rei dels efectes especials artesanals. Aquells programes, de moment, no es poden consultar per internet, amb poquíssimes excepcions, una llàstima. Els perfums Júper tampoc no existeixen, al Museu del Perfum es poden veure algunes de les seves ampolletes. La propaganda sobre la colònia Napoleón, una colònia que m'imagino que devia anar dirigida als senyors, explica que l'emperador es feia fer fregues amb aigua de colònia després de les batalles, una bona referència publicitària, la veritat.
En el conjunt a preservar hi inclouria l'actualitat, com ara aquests tebeos del nostre temps dedicats a la Peppa Pig, la Patrulla Canina o Perico de los Palotes. O les inefables fotonovel·les de fa anys. I un fons sonor i audiovisual important, és clar, hi ha un munt de discos amb contes, obretes de teatre i la resta desperdigolats per aquí i per allà. Per cert, parlant del passat més recent i considerant la moda una mica aclaparadora de la negror literària, què s'ha fet de programes com Qui? o Les claus de vidre?
