Hi ha temes sobre els quals tothom sembla que hi entengui, els més habituals el futbol, l'educació i la política. De tota manera també en aquests camps hi ha experts reconeguts, més enllà de la conversa de taverna. Aixo d'expert és avui un terme tan relliscós com el de cultura. Ser expert no dura sempre perquè en això hi té un pes la moda però si ets reconegut com a expert durant un temps faràs bitlles, et trucaran de les radios, et demanaran articles per als diaris i sortiràs per la tele.
En molts casos aquestes activitats son pagades, un al·licient, no son com les entrades espontànies als blogs, és clar. Els experts també fan llibres, de tant en tant, del seu tema i d'altres, fins i tot, de vegades, fan novel·les i coses semblants. Llàstima que el Sant Jordi, un dia adient per comprar llibres d'experts i aconseguir que te'ls firmin i tot, sigui, de moment, una mena de miratge. La televisió ha estat un gran aparador per als experts, evidentment.
Això de la pandèmia ha generat la presència d'experts sobre el tema. No parlo dels metges de base, aquests que treballen als hospitals i opinen en directe i amb coneixement de causa i que em mereixen un gran respecte. Sovint son prudents i no dogmatitzen, ja n'han vist de tots colors, en aquests dies. Em refereixo als experts inesperats, relativament joves, amb treballs i estudis a llocs diversos, sobretot de l'estranger, on fan feines molt especialitzades que no som capaços d'entendre i que pontifiquen sobre el que s'ha de fer i com s'hauria de fer. Normalment a aquests experts, com als experts en educació, no se'ls fa gaire cas, de forma pràctica. Tot continua més o menys però, això sí, se'ls dona audiència, que sempre queda bé.
Amb això de les eleccions, a banda de l'oportunisme polític evident, trobem opinions expertes per a tots els gustos. Alguns d'aquests savis de tota mena ens deien que calia ajornar la trobada electoral si o sí, ara resulta que alguns ens diuen que no calia, que pel maig podem estar igual. Cosa que qualsevol de nosaltres, sense estudis aprofundits, ja es veu venir. Si als experts els dius que s'han equivocat en més d'una ocasió et diuen que això és la ciència, dubte, assaig i error, vaja, que sempre queden bé.
L'experiència vital et fa adonar de què hi ha gent amb molts estudis que té una visio molt poc global del mon, encara més avui, amb tanta especialització. Però els títols de gruix en una matèria sembla que, en molts casos, afavoreixen que t'escoltin quan opines del que sigui, això es percep força en aquests debats radiofònics i televisius, amb una nòmina de participants limitada i amb els quals t'ensopegues per tot arreu. De tant en tant porten algú nou, que no sigui dit. Tot cansa.
En el meu camp professional, l'educació, he hagut d'entomar comentaris molt absurds i poc fonamentats de persones de tot tipus i categoria reconeguda en camps que tenen poc a veure am l'escola de base. La gran majoria no havien treballat a cap escola, és clar, encara menys de primària. Fins i tot opinen en bse al que coneixen en directe, ço és, l'escola dels fills i nebodets. Però sembla que saben què es fa en general i com es fa de malament. L'experiència i la pràctica son avui coses poc valorades, davant dels títols, els doctorats, els màsters i les publicacions. En el fons sempre ha estat així, tan sols passa que avui ens n'adonem més, tot és més públic, més conegut, més difós. L'expertura ha arribat a camps com la cuina, la perruqueria i el que toqui.
Jo diria que molts experts que diuen, fins i tot, coses interessants i raonables, no esperen pas que els facin cas els que manen. No intervenen a fons en política, l'indret on, de fet, es pot tenir poder, ni que sigui una engruna, per fer coses pràctiques i avaluables. I nosaltres, ai, ens conformem en llegir o escoltar coses raonables, encara que sabem que no es reflectiran en la vida real o que ho faran a empentes i rodolons i de forma lenta.
Avui els primers expers que he escoltat han estat els del futbol, no entenc com no els fitxen com a assessors del Koeman, la veritat. Tot aniria d'allò més bé si a l'hora del partit fessin cas als qui saben sempre què calia fer. En general tinc poca fe en els experts o expertes que diuen allò que podria dir jo mateixa, sense ser experta en res. I, encara més, precisament valorem més els experts que ens diuen allò que nosaltres podríem dir i no ens porten la contrària.
De vegades em ve al cap l'irònic i intel·ligent Tísner, en una ocasió li preguntaven per la situació política i el que calia fer, ell anava dient, però al final, en un rampell de sinceritat va admetre que, al capdavall, si ell manés duraria dos dies.
