Els PREMIS BLOCS CATALUNYA ara ja són PREMIS BLOGS CATALUNYA i encara existeixen. Es va tancar el període d'inscripció i fa pocs dies que ha començat l'època de les votacions populars.
Ja m'han començat a arribar missatges per email i facebook de persones que s'hi han inscrit, demanant-me el vot, la majoria no entren mai al meu blog, ni tan sols en els casos en els quals jo entro de tant en tant als seus. Un altre opció, molt més coherent, és explicar la participació en el mateix blog, per tal que els visitants habituals, si els abelleix, votin.
Reconec que els premis sempre fan peça, alguna vegada m'havia inscrit en aquests certamens, al principi n'hi havia alguns que fins i tot donaven calerons al guanyador. No vaig tenir la xamba de guanyar res tot i que en una ocasió en la qual em vaig dedicar a fer una mica de campanya vaig arribar a un lloc remarcable en la llarguíssima llista d'aspirants a la immortalitat. Fins i tot quan algú em demanava el vot li responia amb un altre missatge recordant-li que jo també hi era i que podia votar el meu.
Això de demanar el vot, doncs, no ho fan tan sols els polítics. Quan alguna cosa es premia a través del vot dit popular és freqüent que s'esdevinguin tota mena de curioses situacions.
De la gent premiada fa anys, que es va promocionar bloguísticament o bloquisticament o bitacoralment, ja no queda gairebé ningú en actiu, sembla que quan et premien ja optes per a d'altres iniciatives més resultones que no pas mantenir un bloguet que ja ha donat els seus fruits. Els meus blogs de devoció personal i de constància reconeguda no han estat premiats mai, la majoria passen força d'aquestes mogudes tot i que en alguna ocasió, com jo mateixa, hagin caigut en el parany participatiu.
No sé si ara funciona la picaresca com abans car un dels mètodes per aplegar vots era votar des de diferents ordinadors, cosa a l'abast de gent que treballa a indrets amb un gran nombre d'estris d'aquest tipus. Suposo que ara hi deu haver controls més estrictes.
En tot cas m'empipen aquests missatges que em demanen el vot per un blog o fins i tot, en ocasions, per una fotografia publicada no sé on, per part de gent que se'm rifa o m'ignora.
És evident que avui aquest món es troba en un moment molt més abaltit i silenciós que fa anys, jo crec que ja no té gaire sentit això del concurs. En tot cas em sobta l'alegria amb la qual es demanen vots pel que sigui i amb la qual, també, es respon al sol·licitant anunciant el vot amable i assegurat de l'amic o el conegut.
Els jurats professionals són poc de refiar però aquestes democràcies populistes, encara són menys fiables. En general he comprovat que als participants en concursos del que sigui, en els quals s'hagi de jutjar l'excel·lència en alguna matèria, els mateixos participants no tenen gens en compte la vàlua de la competència.
Al menys, gràcies a la minva participativa en el sector, s'han acabat també aquells premis alternatius que ens anàvem donant els uns als altres i que omplien la imatge del blog de boniques condecoracions espontànies.
Tots tenim un grau determinat de vanitat, fins i tot aquells que creiem no tenir-ne gens, tan sols espero que com deia l'avui poc conegut Tristan Bernard, la meva vanitat sigui tan superficial que n'hi hagi prou amb gratar-me una estoneta per tal d'espolsar-me-la del damunt. Cosa que no treu que en algun moment em torni a apuntar al tema tot i que, llegint les bases, no em queda clar ni qui forma el jurat ni en què consisteixen els guardons, aspectes aquests que crec que seria imprescindible conèixer abans de fer un pas tan decisiu en la vida blogaire dels blogaires anònims i amb estadístiques modestes pel que fa al nombre de visites.
A més a més hi ha una clàusula que també he vist en alguns concursos literaris i que em sembla abusiva, si t'han premiat i no vas al repartiment dels guardons, no te'ls donen.
Fa anys, a finals dels vuitanta i crec que al diari AVUI van endegar unes llistes de llibres publicats aquell any, per tal que la gent en votés un. No sé qui els triava però hi van incloure Ombres, un de meu, que havia publicat La Magrana. D'entrada ja veies que el meu i una bona colla d'altres no tenien cap possibilitat ja que en la llista hi havia gent molt més famosa, promocionada i coneguda i el gruix de desconeguts érem allà per fer número. En molts concursos cal aconseguir molta participació com sigui ja que, pel que fa als guanyadors, no és el mateix ser el primer entre mil que entre deu malgrat que triar entre deu és possible i entre mil, gairebé impossible. És una mica com quan et diuen que al Planeta s'han presentat mil cinc-cents vuitanta exemplars, sempre tens dubtes sobre el procés de selecció.
En tot cas, per votar seriosament caldria haver-ho llegit tot i, en el cas dels blogs, haver-los visitats tots de forma una mica constant. Recordo que em va empipar, en el cas que explico, llegir un escrit de la Teresa Pàmies en el qual manifestava el goig que feia el nombre de dones escriptores recollides, però admetent que n'havia llegit dos o tres de tots els que hi havia i manifestant que, evidentment, atorgaria el vot a la Maria Àngels Anglada, amiga seva. En cap moment va reflexionar sobre el tema qualitatiu, impossible de discernir si no es llegia tota la llista, és clar. Bé, tot és relatiu, ja ho sabem. Amb el temps t'adones que les coses són com són i no pas com haurien de ser.
En tot cas, per votar seriosament caldria haver-ho llegit tot i, en el cas dels blogs, haver-los visitats tots de forma una mica constant. Recordo que em va empipar, en el cas que explico, llegir un escrit de la Teresa Pàmies en el qual manifestava el goig que feia el nombre de dones escriptores recollides, però admetent que n'havia llegit dos o tres de tots els que hi havia i manifestant que, evidentment, atorgaria el vot a la Maria Àngels Anglada, amiga seva. En cap moment va reflexionar sobre el tema qualitatiu, impossible de discernir si no es llegia tota la llista, és clar. Bé, tot és relatiu, ja ho sabem. Amb el temps t'adones que les coses són com són i no pas com haurien de ser.
