15.8.09

Gràcies, Gràcia!!!!




De totes les festes majors que es fan i es desfan pels barris barcelonins, admeto que la de Gràcia és la més famosa, multitudinària, constant i reeixida. Sempre s'ha anat fent, que jo recordi. Fa anys les festes eren més tranquil·les, balls amb orquestes sense megafonia, envelats agradables on les iaies i mares podien tafanejar i xerrar. Quan la meva mare era joveneta ja anaven a Gràcia a ballar, per les festes.

M'agrada que encara guarneixin carrers. Guarnir carrers, si ho fan els veïns, representa un esforç molt important, per això hi ha, a Barcelona i a molts pobles, un guarniment intermitent, hi ha anys en què es guarneix i d'altres en els quals la gent ja no està per orgues. Però a Gràcia ho han mantingut i s'ho prenen molt seriosament, encara. No sé si existeixen empreses guarnidores, semblants a aquestes que munten fires medievals o envelats, sempre serien una solució per als veïnats ganduls o enfeinats.

Que la festa major de Gràcia té un pes específic ho evidencia el fet que, en el programa, hi hagi salutacions de molts personatges, tots són homes, no hi ha dones, que cantava el senyor Porter. Em sembla un excés de salutacions i fotografies, la veritat. Però, vaja, tothom té dret a sortir als papers, encara més quan en els nostres temps els caramels de les subvencions fan que aquestes festes puguin existir.

A tots els barris que fan festes s'acostuma a convocar un concurs per triar el cartell corresponent. Aquest any a Gràcia hi ha hagut una mica de soroll ja que, com podeu veure, el cartell premiat recorda el de la Marató de Madrid. De vegades aquestes coses no es fan amb mala fe, potser l'autora va veure el de Madrid i li va quedar la idea al subconscient però suposo que els autors dels altres cartells que concursaven no deuen estar massa contents.

Per als cartells es fa un concurs i una tria. Per a triar versets commemoratius, auques i coses semblants, no se sol fer i ens podem trobar perles poètiques com ara:

A la nit fins les dues,
hi haurà ball per a donar i
vendre,
el divendres i el dissabte
durarà fins dos quarts de quatre

Llaunes, gots i ampolles buides
han d’anar al contenidor,
per buidar hi ha les cabines
no és el carrer un pixador!

Jo crec que pagaria la pena muntar un concurs semblant al dels cartells per a aquesta mena de composicions, remarcant els temes que s'hi han de reflectir, sembla que amb la literatura tothom s'hi veu amb cor. D'aquesta manera, a més, els i les poetes tindríem l'oportunitat de guanyar alguns calerons si ens premiaven.

Els saludadors amb fotografia inclosa, al programa de festes, són, si no me'n deixo cap:
  • El president de la Generalitat
  • L'alcalde de Barcelona
  • El conseller de Governació i Administracions Públiques
  • El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
  • El Regidor del Districte
  • El President del Districte
  • El President de la Fundació Festa Major

Res, que comparant el tema amb el del Poble-sec veig que, realment, som un barri amb poca consideració social, encara que anem millorant, la veritat, i alguns polítics també es passegen pels nostres verals en moments de glòria veïnal. Al Poble-sec mai no vam ser Vila ni poble independent, i això pesa. Hem de reivindicar la nostra vocació suburbial i d'acollida... ai, que bé que m'ha quedat, això!!!

12 comentaris:

Marta ha dit...

Júlia, gràcies pel teu post dedicat a la ex-vila de Gràcia. La casa d'aquesta vila on vaig néixer jo i també el meu pare que data de finals del segle XIX,quan el meu pare era petit, encara hi havia un veí que era carreter i tenia el carro davant de casa! Això ens explicàven i moltes altres coses de quan encara era un poble. Podria també escriure les meves memòries de la meva joventut en els envelats de les Places del Sol i Diamant, si en sapigués. Una abraçada

Allau ha dit...

L'agost Barcelona esdevé un desert tan considerable que les festes de Gràcia aglutinen tota la gresca de la ciutat i ja fa uns anys que s'han convertit en una celebració excessiva. Vaig viure molts anys al carrer Bailèn i quan arriben aquestes dates no ho trobo gens a faltar.

Els meus tres germans també hi viuen i per pura salut mental també fugen del barri quan comencen les festes.

Deric ha dit...

només i he anat un cop i feia tanta calor i hi havia tanta gent que em vaig agobiar bastant, tot i així reconec que m'ho vaig passar bé, sobretot després d'alguna copa de més i quan la calor i la gent ja no m'importaven gaire... (he de dir que d'això ja fa anys i era mooolt més jove que ara)

Júlia ha dit...

De res, Marta, no som tan grans, oi, i ja quants records, quants canvis,m pel carrer de Blai del Poble-sec passaven molts carreteres, tota l'illa on es troba la Bolsera era d'un carreter.

Júlia ha dit...

Si, Allau, també passa això, que de vegades l'èxit perjudica aquestes celebracions i els autòctons fugen.

Júlia ha dit...

Ui, Deric, quan un és jove aguanta, molt, molt, molt, i tot fa il·lusió, com que estàs començar a descobrir la sopa d'all, he, he.

F.Puigcarbó ha dit...

reconec que estic molot confós en el tema Festes Majors, per a mi (sóc rar ja ho se)és un concepte antiquat que no té massa raó de ser. Abans la Festa Major servia perquè vinguessin unes quantes atraccions, paradetes amb joguines, xurreros, l'orquestra Maravella i tot aixó, però ara, amb Port Aventura, Disneyland i actuacions musicals cada dos per tres, queda una mica fora de lloc.
ës cert però, que la de Gràcia és una Festa Major diferent, peculiar que la fa única i aquest deu ser el secret de la seva perduració i tambè del seu éxit.
Bona Festa Major!

M. Antònia ha dit...

També, a final de mes, hi ha la festa Major de Sants, cada any hi ha menys carres engalanats, molts dels participants estan cansats de ser sempre els mateixos d'organitzar, al menys aixó em van explicar. Han tancat molts comerços de gent que hi participava. Encara hi va jovent que recorre totes les festes majors. Però tens raó , la de Gracia és diferent. Pot ser per la gent que hi habita, encara que alguns estan cansats dels sorolls i les malifetes que s'hi fan.

Júlia ha dit...

Francesc, tens raó, com també una vegada que feies referència a les festes com a final de les collites, i al fet que ara ja no hi ha collites. És una mica com aquests mercats setmanals força 'cutrillos' que es fan amb èxit a pobles i barris, encara, sembla que ens fan mantenir una mena d'il·lusió en el manteniment de certes formes de vida més rurals.

Un altre tema és el soroll que avui es fa, gràcies a les megafonies actuals...

Júlia ha dit...

Avui dia Maria Antònia tothom va a tot arreu i sembla que es fa difícil controlar aquests temes. Per això em referia a la de Gràcia, amb alts i baixos es manté. La de Sants també aguanta, però, certament, tot plegat és gràcies a la moral de molta gent. Al Poble-sec molts dels qui organitzen són els bars, que així fan l'agost, ja hi ha molt poques 'festes de carrer' amb gent del carrer implicada, per desgràcia.

Montse/Arare ha dit...

La meva iaia era del barri de Gràcia i la meva mare hi va viure uns quants anys. Un barri amb molta vida, com el de Sants (no és que els vulgui comparar, només que tots dos barris tenen molta vida)

Una abraçada des de Port sur Saône!

Júlia ha dit...

A Barcelona, els barris encara tenen 'vidilla', malgrat tot. Sort d'això, ben retrobada sirena viatgera.