31.12.12

MISCEL·LÀNIA RONDINAIRE EN EL DIA DE L'HOME DELS NASSOS





Ahir la televisió, TV3 en concret, va emetre el discurs del senyor President. No entraré a valorar-ne el contingut, només constatar que va ser breu, cosa d'agrair.

Immediatament després del discurs va començar el noticiari en el qual, abans que res, ens van dir que el President havia fet un discurs i van tornar a passar el discurs, en aquest cas trossejat i una mica comentat. 

Aquesta pràctica és habitual a les  televisions i ràdios, deu ser per omplir espai amb poca feina. Acabes de veure una entrevista amb algú important, generalment un polític, i les notícies immediates t'expliquen l'entrevista i te la passen a bocins, amb algun comentari, després venen els comentaris dels opositors, que mai no troben res bé i ja saps el que diran. Tot és una mena de teatret. 

Fa uns dies feia broma amb el tema dels pronoms febles però per televisió, en aquest cas a 8TV, he vist  més d'una vegada subtitular alguna informació amb aquesta perla: l'economia no aixeca cap.

El tema de l'ús i abús de refranys, dites i frases fetes en contextos molt formals com ara les notícies ja l'he comentat més d'una vegada. Que es pixi fora de test, s'estiri més el braç que la màniga, quelcom sigui bufar i fer ampolles o no es posin tots els ous a la cistella i d'altres meravelles de la paremiologia nostrada, quan es parla del tema econòmic o polític, en un telenotícies, encara em sorprèn i em sembla que estan fent acudits. 

Sovint he manifestat. tal com m'explicava una recordada professora de ment oberta fa molts anys, que en llenguatge no hi ha bo o dolent, correcte o incorrecte, sinó adient o no adient al context. I és això del context allò que perd pistonada amb tanta dita colorista i popular.

Posada a criticar la tele, no acabo d'entendre com aquests dies TV3, que és un servei públic, ha tancat la paradeta dels Matins, cosa que no han fet els altres. Ja pot enfonsar-se el món que Nadal i el mes d'agost són de festa generalitzada per a un gran nombre de programes, entre els quals, els d'informació.

L'afany per endegar frases col·loquials fa que sovint es facin inconscients traduccions mentals i verbals del castellà, amollant dites que potser no són pecaminosament incorrectes però sí poc habituals, al menys fins ara, com  caure en sac trencat, i d'altres pitjors. Jo  creia que es trencaven d'altres coses, la veritat.

Estem en un context normatiu que s'empassa tota mena de disbarats i, per altra banda, s'ha contribuït a estendre una vigilància lingüística generalitzada i gairebé policial que fa que quan dius menos, bueno o sacatapus et mirin molt, molt malament, des dels veïns del barri a la nebodeta que s'acaba de treure el nivell C.

L'allau de programes sobre consum i cuina ha fet que totes les botigues acabin esdevenint tendes i que es vagi de tendes i de compres, això si no es va a fer xoping. En el tema del menjar, ja no es tasta res, ni tampoc la roba s'emprova, tot es prova i es provarà. I que no ens diguin que això no ho ensenyem a escola, que recordo perfectament els molts exercicis del llibret de quart d'EGB amb exemples diversos i dibuixets sobre el provar, el tastar i l'emprovar.

Una altra pràctica, en aquest cas escrita, que no entenc, és aquesta de fer acabar els noms propis d'home en U per tal que s'entengui que es recorre al castellà a l'hora de pronunciar-los. Estic llegint una novel·leta en la qual això sembla ja canònic, Nicetu, Carlitus, Antoniu, Siscu, Marianu... Recordo que fa molts anys, quan feien Poble Nou i hi sortia un senyor que es deia Antonio,  interpretat pel recordat Miquel Cors, es va endegar una polèmica sobre el tema pel fet que escrivien Antoniu. Sisplau, calia estendre aquesta pràctica fins a límits que aviat seran normatius i irreversibles, al pas que anem?

I sortint del camp lingüístic, al menys de moment, ¿és necessari (i poso interrogant al principi a causa de la llargada de la frase) que ens colpegin i piconin, un dia sí i un altre també, sobre si es ven molt o poc, si es mengen més o menys torrons, si es va de Reveillon o no, si els restaurants han hagut d'ajustar preus, si el peix no puja tant com l'any passat o si la gent compra regalets de Reis més barats i si els hotels en lloc d'omplir un noranta per cent omplen un vuitanta per cent? I això, als noticiaris! Passat festes hi tornaran, aleshores amb el tema de les rebaixes. I després vindrà el consum de disfresses de carnaval i de mones de Pasqua o si la gent va de vacances de primavera o no hi va i després de valorar el consum de viatges estivals o que la gent en lloc d'anar a Praga i Sant Petersburg passi una setmana a Sant Feliu de Pallerols i encara gràcies, tornarà la tardor i la tòpica despesa en llibres, bates i material escolar i castanyes pilongues, comentada a bastament pels periodistes mercenaris.

I no entro a valorar això de dir Nit Bona i Nit Vella, el Cap d'Any  va de baixa de forma irreversible.

Bé, després de rondinar una estona, a l'estil de la mítica Àvia Bola, avui oblidada però molt evocada durant la meva llunyana infantesa, ja m'he quedat descansada. No dormiu a la palla, que no us donin una aglà per fer-vos cagar un roure ni garses per perdius i que si podeu viure amb l'esquena dreta sigui cobrant una pensioneta digna. BON 2013, i que la NIT VELLA, la nit dels carallots, dels carteristes i Raffles d'ocasió, dels reveillons i del cotillons,  i dels sopars cars i excessius us sigui propícia.


11 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ja ho deia en Capri: hem de viatjar, ens hem de divertir... Sembla una obligació fer-ho d'una determinada manera. És clar que, per sort, sempre hi ha repatanis com alguns de nosaltres, que ho fem a la nostra manera!
Bon Cap d'Any, Júlia!

Eduard ha dit...

Afegiré (rondinaré) que ara resulta que hem crescut i ja tenim "nadals" dins del mateix any...
Bon any 2013, rondinant i enraonant!

Júlia ha dit...

Doncs sí, Teresa, la disbauxa tòpica d'aquesta nit cada vegada em fa més angúnia.

Júlia ha dit...

Eduard, nadals i 'cagations'...

Francesc Puigcarbó ha dit...

Rondina que no et faràn cas. Però almenys et quedes descansada.

Bon any 2015, o 2016!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En això de la llengua, Júlia, jo he arribat a la conclusió que, per allò de les "audiències", l'únic que en realitat pretenen és usar un correcte catañol. Altrament no es poden entendre tantes barbaritats idiomàtiques.
Ah i això de rondinar és bo, sí senyora!

Júlia ha dit...

Això mateix, Francesc.

Júlia ha dit...

Xiruquero, és com això del globish, he, he.

Enric H. March ha dit...

Júlia, jo he deixat de mirar les notícies a la tele. La informació està molt banalitzada; el que ofereixen són successos i anècdotes.

Pel que fa a la llengua em toca navegar entre dues aigües: com a professor de català i de castellà em veig obligat a ser normatiu, però sempre els recordo als meus alumnes que només els parlants són competents en la seva llengua perquè d'ells és l'acte comunicatiu, però que cal conèixer les normes per poder parlar realment com un vol: el coneixement permet triar; la ignorància, no.

Júlia ha dit...

Cert, de fet no són notícies sinó una mena de barrija- barreja, Enric.

Les normes estan bé en els primers nivells d'ensenyament, s'han de donar unes seguretats, però també s'ha de ser conscient de què sovint són arbitràries i que, com aigua en un cistell, se n'escapen moltes coses. I de que es poden trencar, sempre amb coneixement de causa i amb un motiu.

Precisament constato en aquests darrers anys un dogmatisme preocupant per part del professorat dels nivells 'alts', i també han minvat les polèmiques entre 'dogmàtics' i 'liberals' en aquest camp.

La norma excessiva també perjudica la creativitat i l'evolució normal de la parla.

Júlia ha dit...

Per exemple: molts pagesos antics -castellans i catalans- que sabien poc 'de lletra' eren competents i creatius en llenguatge, el llenguatge neix i es desenvolupa en contextos no acadèmics, l'escolarització també té les seves servituds.