Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frases fetes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris frases fetes. Mostrar tots els missatges

31.12.12

MISCEL·LÀNIA RONDINAIRE EN EL DIA DE L'HOME DELS NASSOS





Ahir la televisió, TV3 en concret, va emetre el discurs del senyor President. No entraré a valorar-ne el contingut, només constatar que va ser breu, cosa d'agrair.

Immediatament després del discurs va començar el noticiari en el qual, abans que res, ens van dir que el President havia fet un discurs i van tornar a passar el discurs, en aquest cas trossejat i una mica comentat. 

Aquesta pràctica és habitual a les  televisions i ràdios, deu ser per omplir espai amb poca feina. Acabes de veure una entrevista amb algú important, generalment un polític, i les notícies immediates t'expliquen l'entrevista i te la passen a bocins, amb algun comentari, després venen els comentaris dels opositors, que mai no troben res bé i ja saps el que diran. Tot és una mena de teatret. 

Fa uns dies feia broma amb el tema dels pronoms febles però per televisió, en aquest cas a 8TV, he vist  més d'una vegada subtitular alguna informació amb aquesta perla: l'economia no aixeca cap.

El tema de l'ús i abús de refranys, dites i frases fetes en contextos molt formals com ara les notícies ja l'he comentat més d'una vegada. Que es pixi fora de test, s'estiri més el braç que la màniga, quelcom sigui bufar i fer ampolles o no es posin tots els ous a la cistella i d'altres meravelles de la paremiologia nostrada, quan es parla del tema econòmic o polític, en un telenotícies, encara em sorprèn i em sembla que estan fent acudits. 

Sovint he manifestat. tal com m'explicava una recordada professora de ment oberta fa molts anys, que en llenguatge no hi ha bo o dolent, correcte o incorrecte, sinó adient o no adient al context. I és això del context allò que perd pistonada amb tanta dita colorista i popular.

Posada a criticar la tele, no acabo d'entendre com aquests dies TV3, que és un servei públic, ha tancat la paradeta dels Matins, cosa que no han fet els altres. Ja pot enfonsar-se el món que Nadal i el mes d'agost són de festa generalitzada per a un gran nombre de programes, entre els quals, els d'informació.

L'afany per endegar frases col·loquials fa que sovint es facin inconscients traduccions mentals i verbals del castellà, amollant dites que potser no són pecaminosament incorrectes però sí poc habituals, al menys fins ara, com  caure en sac trencat, i d'altres pitjors. Jo  creia que es trencaven d'altres coses, la veritat.

Estem en un context normatiu que s'empassa tota mena de disbarats i, per altra banda, s'ha contribuït a estendre una vigilància lingüística generalitzada i gairebé policial que fa que quan dius menos, bueno o sacatapus et mirin molt, molt malament, des dels veïns del barri a la nebodeta que s'acaba de treure el nivell C.

L'allau de programes sobre consum i cuina ha fet que totes les botigues acabin esdevenint tendes i que es vagi de tendes i de compres, això si no es va a fer xoping. En el tema del menjar, ja no es tasta res, ni tampoc la roba s'emprova, tot es prova i es provarà. I que no ens diguin que això no ho ensenyem a escola, que recordo perfectament els molts exercicis del llibret de quart d'EGB amb exemples diversos i dibuixets sobre el provar, el tastar i l'emprovar.

Una altra pràctica, en aquest cas escrita, que no entenc, és aquesta de fer acabar els noms propis d'home en U per tal que s'entengui que es recorre al castellà a l'hora de pronunciar-los. Estic llegint una novel·leta en la qual això sembla ja canònic, Nicetu, Carlitus, Antoniu, Siscu, Marianu... Recordo que fa molts anys, quan feien Poble Nou i hi sortia un senyor que es deia Antonio,  interpretat pel recordat Miquel Cors, es va endegar una polèmica sobre el tema pel fet que escrivien Antoniu. Sisplau, calia estendre aquesta pràctica fins a límits que aviat seran normatius i irreversibles, al pas que anem?

I sortint del camp lingüístic, al menys de moment, ¿és necessari (i poso interrogant al principi a causa de la llargada de la frase) que ens colpegin i piconin, un dia sí i un altre també, sobre si es ven molt o poc, si es mengen més o menys torrons, si es va de Reveillon o no, si els restaurants han hagut d'ajustar preus, si el peix no puja tant com l'any passat o si la gent compra regalets de Reis més barats i si els hotels en lloc d'omplir un noranta per cent omplen un vuitanta per cent? I això, als noticiaris! Passat festes hi tornaran, aleshores amb el tema de les rebaixes. I després vindrà el consum de disfresses de carnaval i de mones de Pasqua o si la gent va de vacances de primavera o no hi va i després de valorar el consum de viatges estivals o que la gent en lloc d'anar a Praga i Sant Petersburg passi una setmana a Sant Feliu de Pallerols i encara gràcies, tornarà la tardor i la tòpica despesa en llibres, bates i material escolar i castanyes pilongues, comentada a bastament pels periodistes mercenaris.

I no entro a valorar això de dir Nit Bona i Nit Vella, el Cap d'Any  va de baixa de forma irreversible.

Bé, després de rondinar una estona, a l'estil de la mítica Àvia Bola, avui oblidada però molt evocada durant la meva llunyana infantesa, ja m'he quedat descansada. No dormiu a la palla, que no us donin una aglà per fer-vos cagar un roure ni garses per perdius i que si podeu viure amb l'esquena dreta sigui cobrant una pensioneta digna. BON 2013, i que la NIT VELLA, la nit dels carallots, dels carteristes i Raffles d'ocasió, dels reveillons i del cotillons,  i dels sopars cars i excessius us sigui propícia.


5.8.09

Garses per perdius

Ja fa algun temps que escolto per ràdio i televisió i en contextos formals i seriosos l'ús de frases fetes i modismes d'allò més casolans i pintorescos. Ahir mateix vaig poder sentir, al telediari, com els pobres immigrants que venien a collir fruita havien hagut de tocar el dos. Ignoro si els llibres d'estil, si existeixen, dels periodistes televisius, inclouen recomanacions sobre la necessitat de fer servir aquestes expressions, les quals, em sembla, són molt més pròpies del llenguatge col·loquial que no pas d'un telediari com Déu mana.


Encara m'ha sobtat més, en ocasions, sentir
ha pixat fora de test, expressió que he escoltat més d'una vegada, també en els informatius. Cal dir que si el locutor o locutora ho digués fent una rialleta, fent una gracieta, vaja, potser se li podria perdonar, però, no. Ho diuen amb una expressió d'allò més seriosa i en un context absolutament formal. Pixar, com cagar, eren, fins fa quatre dies paraules grolleres, em sembla que la gent encara, en general, fa servir eufemismes com ara anar al lavabo, per manifestar les seves necessitats biològiques, naturals com ho és la vida, per altra banda.

He buscat una mica per la xarxa i m'he trobat amb què, sobre aquesta que menciono, l'espai
rodamots ens presenta dos exemples que també em semblen desafortunats, són del 2001:

Pixar fora de test (fig.) Parlar sense raó, fugir de la qüestio dir disbarats.
En referir-se al problema de la immigració, Marta Ferrusola va pixar fora de test.

L'altre exemple fa referència a una frase de Fernando Savater sobre el fet que Ernest Lluch
pixava fora de test. En aquest segon cas, com que m'imagino que la traducció és feta de l'original castellà, publicat al País; desconec si Savater va emprar mear fuera de tiesto, que també he sentit en castellà, no sé si per influència catalana o per tradició pròpia. Admeto que la senyora Ferrusola o el senyor Savater poden no ser sants de la devoció de molta gent i que potser en els exemples hi ha una crítica política subliminal i etèria, qui sap.


Personalment, crec que aquest tipus de frases fetes, per molt coloristes i nostrades que siguin, tenen el seu lloc en les converses de cafè, fins i tot en tertúlies més informals, encara que es facin als mitjans de comunicació. Però en un telenotícies i fent referència a temes seriosos em semblen, si més no, una frivolitat semàntica. Aviat sentirem coses com ara:
el senyor X del partit A la va ben cagar ahir al vespre, és un peix que es porta l'oli, aquest senyor, per sort, el segueixen quatre gats que li fan la gara-gara, encara és dels qui remenen les cireres; tothom filustra que ens aixeca la camisa, però, ja se sap, sovint els bojos fan bitlles...