19.10.15

CONCABELLA, HISTÒRIA, LLEGENDA, LITERATURA I MANUEL DE PEDROLO




Fa temps que volia anar a Concabella, per tal de visitar l'espai dedicat a l'escriptor Manuel de Pedrolo. Tot i que ens van explicar que durant el pont del Pilar van tenir alguns visitants ahir érem nosaltres sols visitant el castell. Encara hi ha la percepció que la Segarra i d'altres comarques catalanes són lluny de les grans àrees urbanes malgrat que avui les comunicacions són prou bones i tot és relatiu. Dissabte vam ser al Montseny i allò semblava la Rambla en hores punta, per cert. Potser per això el contrast entre les multituds i els silencis em va resultar encara més evident.
Ara és un bon temps per anar a aquests indrets de clima extrem, no hi trobem tants colors com per la primavera però tot té el seu encant. Al castell, a més de l'espai dedicat a l'escriptor, hi ha informació sobre el secà, conreus, fauna i flora,  la ruta dels castells del Sió i les seves característiques. La noia que tenia cura de l'entrada ens va fer una explicació excel·lent, extensa i molt interessant.
El castell ha experimentat moltes transformacions al llarg de la història. Hi ha qui això ho veu com una limitació però a mi m'agrada poder copsar la realitat del pas del temps, més que no pas entrar en un decorat remodelat, com passa amb alguns espais històrics i esglésies romàniques de les quals s'ha volgut fer desaparèixer la petja de segles posteriors. És habitual reinventar el passat, fins i tot a nivell arquitectònic, i amagar o destruir la part menys estètica dels monuments emblemàtics.

Concabella és un poble petit, forma part del municipi d'Els Plans de Sió. Al poble no hi ha bar, restaurant ni cafeteria i els veïns tenen en les sales del castell, molt ben condicionades, un lloc de trobada amb algunes màquines de begudes i cafè. També hi ha una bona sala per fer-hi audicions i actes diversos, enguany s'hi està celebrant un festival de música al llarg de tres dissabtes.

El poble té església romànica, la de Sant Salvador. I un passat complex relacionat amb fets d'aquests que incomoden les lectures oficials de la nostra història, com ara el record molt viu d'un camp de treball republicà que va aplegar presoners diversos, inclosa gent del POUM, després dels Fets de Maig. Això de camp de treball és un eufemisme, tant en aquest cas com en d'altres de diferent signe polític.

Encara hi ha qui se sorprèn quan s'assabenta d'aquesta mena de coses, mal o gens explicades, encara no hem aconseguit una certa objectivitat seriosa en l'estudi del passat proper. Aquestes dies penso en tot això quan escolto les sacralitzacions de polítics com Companys i l'intent de justificar errades que no interessa admetre. No crec que el martirologi ho justifiqui tot i penso que no fa cap bé a la història amagar o maquillar allò que no ens abelleix.


Per les zones rurals les guerres i les tragèdies han passat sovint de forma més salvatge que no pas per les ciutats. Un altre aspecte de la nostra història al qual s'ha intentat donar explicacions, no sempre convincents, és el del bandolerisme. Uns mapes que es poden veure al castell indiquen el nombre freqüent d'assalts i robatoris perpetrats per uns personatges als quals, ai, no sempre els movia, ni de bon tros, la necessitat. La literatura reflecteix en ocasions de forma molt més objectiva i real aquelles realitats, la literatura contemporània dels fets, car la novel·la històrica escrita a posteriori és tota una altra cosa.

Fins fa, com qui diu, quatre dies, els camins eren perillosos, insegurs. En la memòria dels meus avis encara era ben viu el record de fets delictius diversos, crims, segrestos, extorsions, relacionats amb difícils viatges per rutes complicades.



Un altre aspecte de la història ben viu a la ruralia són les guerres carlistes, fratricides i sovint descontrolades. En aquella zona hi va haver un personatge molt popular en aquell context, el Guerxo de Ratera del qual es pot trobar informació al castell. Sobre el tema carlista també es busquen explicacions i justificacions diverses, sempre parcials i subjectes a interpretacions oportunistes. El temps tenyeix de romanticisme persones i fets i de vegades s'estableixen paral·lelismes absurds entre present i passat. 
L'espai dedicat a Pedrolo és imprescindible i alliçonador. Encara hi ha qui creu que Pedrolo tan sols és, més o menys, l'autor del Mecanoscrit i només ens faltava la segona versió fílmica d'un llibre que no és, ni de bon tros, el millor d'un autor inclassificable, polièdric i fora del control dels estudis acadèmics. Llàstima que no hi hagi exemplars de tots els llibres de l'autor per comprar, en alguna botigueta a la sortida. Tot i amb això hi ha podeu trobar samarretes  a la venda amb frases de l'escriptor, jo me'n vaig comprar una que diu: Si el llibre crema, no l'apagueu. 

Per tal d'accedir a determinats títols pedrolians no reeditats s'ha d'anar a les biblioteques o a les llibreries de vell, virtuals o físiques.

A l'exposició es pot escoltar la veu de l'escriptor llegint textos i poemes i també el podem veure en un fragment  del programa Vostè pregunta, una de les poques vegades en què Pedrolo va acceptar participar en un espai televisiu. Les seves paraules sobre el tema català sonen avui actuals però no era pas així en aquell moment, l'any 1983, i tan sols per això ja pagaria la pena tenir-li una certa devoció política. Encara em sorprèn i meravella la concessió del Premi d'Honor, em temo que si no li arriben a donar el 79 ja no se li hauria atorgat, car les coses van canviar molt durant els vuitanta i noranta.

A Pedrolo s'hi ha d'accedir de forma global, altrament pot ser, com ens passa amb molts autors, que en llegir un llibre d'ell de forma puntual no ens convenci. Si jo hagués iniciat la meva relació amb Shakespeare veient Titus Andrònic hauria fugit per sempre més d'algú tan guinyolesc i sanguinari, la veritat. 

Pedrolo s'ha de situar en la seva època i en el seu context i tenir present el seu pes com a intel·lectual innovador, tocador de totes les tecles de la màquina d'escriure, capdavanter en molts aspectes literaris, introductor de gèneres, descobridor d'escriptors estrangers lligats al món anglosaxó en una època en la qual es xalava amb els francesos i para de comptar, independentista desacomplexat quan ser-ho semblava fins i tot carca, lluitador enfrontat amb una censura rància i amb una cultureta també prou rància i sovint moralista i ortodoxa políticament parlant, bon poeta, amb una producció interessant de poesia visual, autor teatral i moltes coses més.

Malauradament en aquest món nostre de capelletes i sacralitzacions és fàcil deixar-se arrossegar pels dogmes artístics i literaris que tenen vigència en un moment concret, què hi farem. La correspondència antiga entre gent del món intel·lectual deixant verd aquest autor i d'altres no hauria de voler dir res, tots som humans i l'enveja és un pecat capital, no ho oblidem. Qui estigui lliure de pecat...

Per acabar de fer la turista lletraferida em vaig retratar al simulat despatxet de l'escriptor, on es conserven taula, cadira i màquina d'escriure. Tornarem a Concabella, segur.











10 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Pedrolo per la majoria va escriure el Mecanoscrit i prou, no sé per què nop ha estat promocionat i recordat com altres, alguns d`¡ells fins i tot amb menys mèrits i producció.
Dit això, un poble sense bar, no és un poble, és el paradís.

salut,

Júlia ha dit...

Ui, Francesc, jo necessito bar, he, he. Jo crec que això de Pedrolo està canviant, només cal mirar per la xarxa, de tota manera és habitual això de conèixer un autor o autora per una obra i para de comptar... i crec que els autors amb molta obra espanten, és fàcil accedir a tot el que té Rodoreda o el mateix Monzó però acostar-se a gent com Pedrolo o fins i tot Olga Xirinacs no és tan senzill i com que hi ha molta mandra és més fàcil creure que la quantitat no té a veure amb la qualitat, cosa que no és ni veritat ni mentida sinó que depèn de moltes coses.

M. Roser ha dit...

No he estat al poble d'en Pedrolo, però la Segarra, en general, m'enamora...No té els colors del Montseny, però té els de la terra aspre i malgrat tot, acollidora...

Júlia ha dit...

De fet, M. Roser, el poble on hi havia el castell de la família Pedrolo era L'Aranyó però s'ho van vendre durant els anys 40 i ara pertany a uns altres, per això i per la bona disposició del poble s'ha portat l'espai Pedrolo i el seu arxiu a Concabella, que no és lluny, la Segarra, efectivament, té un encara especial, jo crec que tots els paisatges tenen la seva gràcia al llarg del pas de l'any,un altre tema són les temperatures extremes, per a aquells que no hi estem avesats.

gloria abras pou ha dit...

Li he llegit diversos llibres i sempre m'ha semblat, com a mínim, distret però no vaig aconseguir mai que fos un dels meus autors i, quan el llegia en aquells temps obscurs, sempre pensava que el seu èxit estava basat en les constants referències al sexe, de vegades amb luxe de detalls. El sexe és millor practicar-lo que escriure'l i, si s'escriu, se n'ha de saber molt.Paul Valèry, molt audaç, ens dona una lliçó de pornografia directe en molts dels seus poemes i cartes a l'amant.
Res, Júlia, no estic en contra dels homenatges que se li fan a Pedrolo però sempre m'arriba el mateix pensament. Era un bon porc.

Enric H. March ha dit...

Serà qüestió d'anar-hi a fer una visita perquè tot el que expliques el fa un poble molt atractiu, malgrat que lamento la falta d'un lloc on menjar. Esperem que hi hagi algun transport públic, perquè els que no tenim cotxe...

Júlia ha dit...

Glòria, ja veus que no comparteixo l'opinió, no dic que no hi hagi sexe pel mig tot i que depèn dels llibres, en això també va ser innovador en el context català que era molt ranci. Jo li dono el valor d'innovador en molts camps, hi ha llibres seus que em fan el pes i d'altres que no tant, em passa amb d'altres, per exemple a Rodoreda la tinc molt poc sacralitzada i hi ha qui se m'enfada si no en comparteixo la devoció, també tot depèn de quan ho llegeixes, nosaltres també canviem.

Júlia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...

Hi ha cotxe de línia, Enric però sí que és un rotllo avui aquest tema,penso que la xona seria adient per a una excursió de Tot Història, es pot dinar a Cervera, que també mereix visita, nosaltres només vam anar aquí però hi ha molts més castells propers, fa algun temps vam visitar el de Florejacs.

Oliva ha dit...

LA SEGARRA¡¡¡QUIN INDRET MES MAGIC,PART DE LA MEVA FAMILIA EN PROVE,ARA NOMES HI VAIG PER ENTERROS O CASAMENTS,ELS ANYS PASSAN I ELS PARENTS TAMBE.TENS RAO AMB AIXO DE "LA MEMORIA HISTORICA"EN ZONES RURALS,LA MEVA GENT NI SALUDA A UNS ALTRES I JA FA 76 ANYS DE LA PUTADA.
PEDROLO,ENCARA NO ENTENC EL SEU SEMI-OBLIT,ENTRE TOTS,DES DEL POBLE, EL TINDREM QUE REVINDICAR.