LA HISTÒRIA DE CASSOLA, VIOLÈNCIA A LA TERRA ALTA DEL SEGLE XIX

 

M'acabo d'empassar aquest interessant llibre, una d'aquestes publicacions d'àmbit relativament local que mereixen una difussió molt més gran i que sovint ens expliquen més a fons els fets d'història que no pas els manuals convencionals. És possible que el llibre m'hagi agradat, a més a més, perquè ha reforçat la meva esperança sobre el fet que el rerefons de la meva darrera novel·la (L'extraordinària història d'en Tomeu Valent, Stonberg, 2021) tinguí, encara que passada per la ficció literària, una base real i versemblant.

Els molts fets violents que van sacsejar pobles i ciutats però, sobretot, les zones rurals, aïllades, mal comunicades i sovint amb problemes de defensa i enfrontaments interns, lligats a problemes socials i polítics, van quedar abaltits en el record de la gent perquè el segle XX va tenir les seves propies violencies, sobretot la Guerra Civil. Precisament una zona molt afectada va ser, aleshores, altra vegada, la de Gandesa i la Terra Alta. Molts fets de la guerra civil no s'entenen del tot si no es parteix d'un passat que encara surava en el record i en els odis personals.

Gandesa, avui una tranquil·la i bonica capital comarcal,  centre important del turisme cultural a l'entorn de la Batalla de l'Ebre, va patir de forma constant durant els combats de la guerra dels Set Anys. Va haver de suportar uns quants setges per part de les forces carlines, entre 1836 i 1838. Cent anys després les coses no anirien gaire millor. I no tan sols Gandesa, és clar, també d'altres poblacions properes, catalanes i aragoneses, avui separades en dues comunitats autònomes, a causa de les divisions, no sempre lògiques, entre territoris propers.

Trobem al llibre morts, misèria, caciquisme, interessos diversos, bandolers semblants als de La Punyalada, gent desvagada, sense possibilitats ni escrúpols a l'hora de robar, matar, extorsionar o violar. Una història mítica, que avui, gràcies a aquest estudi podem interpretar d'una altra manera, i que dona títol al llibre, és la de la venjança i afusellament de Felip Bes Saun, 'en Cassola', qui va assassinar un propietari ric de Batea, Pablo Figueras, un defensor liberal durant els setges de Gandesa, veí dels Bes a qui sembla va estafar en el cas d'uns avituallaments que es van portar des de l'Aragó, per millorar la fam de Gandesa.

Felip Bes no era un bandoler típic, malgrat que la premsa i els romanços populars, publicats en plecs de cordill, en van fer una mena de dimoni i el seu malnom va passar a moltes expressions del llenguatge popular, en sentit negatiu però, en ocasions, no tan negatiu, sinó que planyen la seva mala sort amb una evident compassió. Felip Bes, un home intel·ligent però de vida complexa, va ser afusellat amb vint-i-vuit anys a la plaça de Batea i va ser enterrat davant d'una de les portes laterals de l'església, amb la cruel intenció de què la gent trepitgés la seva tomba en anar a missa, cosa que molts vilatans evitaven com podien. 

Al llibre també es fa referència a un altre fet violent que va tenir molta difusió en aquells anys, l'assassinat de Rosa Serres, a Gandesa, encarregat pel seu marit a uns sicaris, un d'aquests va ser condemnat a garrot vil però el marit, cacic i benestant, va poder fugir sense massa problemes. 

Es autors del llibre son:

Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958), catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, membre de la Reial Acadèmia de la Història, especialista en temes diversos, sobre el segles XIX i XX, com ara la Guerra Civil i el carlisme. Ha publicat nombrosos llibres de tema històric i ha coordinat treballs col·lectius importants.

Pere Rams Folch (Batea, 1974), llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili, que combina la feina de pagès amb la d'arqueòleg i que ha treballat en diferents excavacions arqueològiques i en molts estudis relacionat amb temes diversos lligats, sobre tot, a la Terra Alta. Es Secretari del Patronat Pro Batea i membre del consell de redacció de la revista Jorn Nou i dels Dossiers d'Història Terraltenca, col·lecció en la qual s'inclou aquest llibre. 

La història local, avui, és obra de persones amb molta preparació i estudis, i, com en aquest cas, podem trobar volums amb elements de microhistòria d'un alt nivell i que ens ajuden a entendre i interpretar un passat molt més proper del que ens pot semblar d'entrada i, encara, poc o mal conegut. El llibre menciona les fonts hemerogràfiques utilitzades, ha comptat amb elements de memòria oral, reprodueix fragments periodístics de l'època, la lletra dels romanços més populars sobre Bes, amb reproduccions facsímils,  i inclou una imprescindible i completa bibliografia.

CONCABELLA, HISTÒRIA, LLEGENDA, LITERATURA I MANUEL DE PEDROLO

Fa temps que volia anar a Concabella, per tal de visitar l'espai dedicat a l'escriptor Manuel de Pedrolo. Tot i que ens van explicar que durant el pont del Pilar van tenir alguns visitants ahir érem nosaltres sols visitant el castell. Encara hi ha la percepció que la Segarra i d'altres comarques catalanes són lluny de les grans àrees urbanes malgrat que avui les comunicacions són prou bones i tot és relatiu. Dissabte vam ser al Montseny i allò semblava la Rambla en hores punta, per cert. Potser per això el contrast entre les multituds i els silencis em va resultar encara més evident.

Ara és un bon temps per anar a aquests indrets de clima extrem, no hi trobem tants colors com per la primavera però tot té el seu encant. Al castell, a més de l'espai dedicat a l'escriptor, hi ha informació sobre el secà, conreus, fauna i flora,  la ruta dels castells del Sió i les seves característiques. La noia que tenia cura de l'entrada ens va fer una explicació excel·lent, extensa i molt interessant.

El castell ha experimentat moltes transformacions al llarg de la història. Hi ha qui això ho veu com una limitació però a mi m'agrada poder copsar la realitat del pas del temps, més que no pas entrar en un decorat remodelat, com passa amb alguns espais històrics i esglésies romàniques de les quals s'ha volgut fer desaparèixer la petja de segles posteriors. És habitual reinventar el passat, fins i tot a nivell arquitectònic, i amagar o destruir la part menys estètica dels monuments emblemàtics.

Concabella és un poble petit, forma part del municipi d'Els Plans de Sió. Al poble no hi ha bar, restaurant ni cafeteria i els veïns tenen en les sales del castell, molt ben condicionades, un lloc de trobada amb algunes màquines de begudes i cafè. També hi ha una bona sala per fer-hi audicions i actes diversos, enguany s'hi està celebrant un festival de música al llarg de tres dissabtes.

El poble té església romànica, la de Sant Salvador. I un passat complex relacionat amb fets d'aquests que incomoden les lectures oficials de la nostra història, com ara el record molt viu d'un camp de treball republicà que va aplegar presoners diversos, inclosa gent del POUM, després dels Fets de Maig. Això de camp de treball és un eufemisme, tant en aquest cas com en d'altres de diferent signe polític.

Encara hi ha qui se sorprèn quan s'assabenta d'aquesta mena de coses, mal o gens explicades, encara no hem aconseguit una certa objectivitat seriosa en l'estudi del passat proper. Aquestes dies penso en tot això quan escolto les sacralitzacions de polítics com Companys i l'intent de justificar errades que no interessa admetre. No crec que el martirologi ho justifiqui tot i penso que no fa cap bé a la història amagar o maquillar allò que no ens abelleix.

Per les zones rurals les guerres i les tragèdies han passat sovint de forma més salvatge que no pas per les ciutats. Un altre aspecte de la nostra història al qual s'ha intentat donar explicacions, no sempre convincents, és el del bandolerisme. Uns mapes que es poden veure al castell indiquen el nombre freqüent d'assalts i robatoris perpetrats per uns personatges als quals, ai, no sempre els movia, ni de bon tros, la necessitat. La literatura reflecteix en ocasions de forma molt més objectiva i real aquelles realitats, la literatura contemporània dels fets, car la novel·la històrica escrita a posteriori és tota una altra cosa.

Fins fa, com qui diu, quatre dies, els camins eren perillosos, insegurs. En la memòria dels meus avis encara era ben viu el record de fets delictius diversos, crims, segrestos, extorsions, relacionats amb difícils viatges per rutes complicades.

Un altre aspecte de la història ben viu a la ruralia són les guerres carlistes, fratricides i sovint descontrolades. En aquella zona hi va haver un personatge molt popular en aquell context, el Guerxo de Ratera del qual es pot trobar informació al castell. Sobre el tema carlista també es busquen explicacions i justificacions diverses, sempre parcials i subjectes a interpretacions oportunistes. El temps tenyeix de romanticisme persones i fets i de vegades s'estableixen paral·lelismes absurds entre present i passat. 

L'espai dedicat a Pedrolo és imprescindible i alliçonador. Encara hi ha qui creu que Pedrolo tan sols és, més o menys, l'autor del Mecanoscrit i només ens faltava la segona versió fílmica d'un llibre que no és, ni de bon tros, el millor d'un autor inclassificable, polièdric i fora del control dels estudis acadèmics. Llàstima que no hi hagi exemplars de tots els llibres de l'autor per comprar, en alguna botigueta a la sortida. Tot i amb això hi ha podeu trobar samarretes  a la venda amb frases de l'escriptor, jo me'n vaig comprar una que diu: Si el llibre crema, no l'apagueu. 

Per tal d'accedir a determinats títols pedrolians no reeditats s'ha d'anar a les biblioteques o a les llibreries de vell, virtuals o físiques.

A l'exposició es pot escoltar la veu de l'escriptor llegint textos i poemes i també el podem veure en un fragment  del programa Vostè pregunta, una de les poques vegades en què Pedrolo va acceptar participar en un espai televisiu. Les seves paraules sobre el tema català sonen avui actuals però no era pas així en aquell moment, l'any 1983, i tan sols per això ja pagaria la pena tenir-li una certa devoció política. Encara em sorprèn i meravella la concessió del Premi d'Honor, em temo que si no li arriben a donar el 79 ja no se li hauria atorgat, car les coses van canviar molt durant els vuitanta i noranta.

A Pedrolo s'hi ha d'accedir de forma global, altrament pot ser, com ens passa amb molts autors, que en llegir un llibre d'ell de forma puntual no ens convenci. Si jo hagués iniciat la meva relació amb Shakespeare veient Titus Andrònic hauria fugit per sempre més d'algú tan guinyolesc i sanguinari, la veritat. 

Pedrolo s'ha de situar en la seva època i en el seu context i tenir present el seu pes com a intel·lectual innovador, tocador de totes les tecles de la màquina d'escriure, capdavanter en molts aspectes literaris, introductor de gèneres, descobridor d'escriptors estrangers lligats al món anglosaxó en una època en la qual es xalava amb els francesos i para de comptar, independentista desacomplexat quan ser-ho semblava fins i tot carca, lluitador enfrontat amb una censura rància i amb una cultureta també prou rància i sovint moralista i ortodoxa políticament parlant, bon poeta, amb una producció interessant de poesia visual, autor teatral i moltes coses més.

Malauradament en aquest món nostre de capelletes i sacralitzacions és fàcil deixar-se arrossegar pels dogmes artístics i literaris que tenen vigència en un moment concret, què hi farem. La correspondència antiga entre gent del món intel·lectual deixant verd aquest autor i d'altres no hauria de voler dir res, tots som humans i l'enveja és un pecat capital, no ho oblidem. Qui estigui lliure de pecat...

Per acabar de fer la turista lletraferida em vaig retratar al simulat despatxet de l'escriptor, on es conserven taula, cadira i màquina d'escriure. Tornarem a Concabella, segur.