21.5.17

LLIBRETERIES I LLIBREDÈRIES

Resultat d'imatges de PAPERERIA NITUS

Fa anys, al meu barri, hi havia un munt de papereries-llibreries. De fet hi havia un munt de botigues de tota mena. Ara en queden poques, una és la Nitus, amb una paperera-llibretera excel·lent. Per desgràcia, fa poc la botiga va patir una agressió, li van malmetre la porta i material de l'interior.  No entenc que algú pensi que pot treure algun benefici fent aquestes bretolades, es diu que els atacants eren gent del barri però és que al meu barri, com a la gran majoria de barris, hi ha de tot, com deia una propaganda institucional de fa uns anys,

La Nitus comptava amb uns aparadors mòbils, de fusta, com d'altres botigues d'abans, però l'ajuntament, que sovint sembla destinat a posar entrebancs surrealistes als inofensius comerciants de poca volada, ha prohibit aquesta mena d'estris ja que ocupen, sembla, espai urbà. Resulta inquietant assabentar-te d'un munt de normatives municipals inútils i absurdes que el que fan és perjudicar els més modestos i fràgils. A la Nitus tenen el detall de servir els meus llibres i els de CERHISEC, altrament ja haurien desaparegut del mapa literari comercial, em temo.

De tant en tant encarrego algun llibre a Can Nitus. Per Sant Jordi es van trobar amb molts problemes ja que sembla que això de servir els petits comerços no dóna rendiment. Els vaig demanar el darrer d'Olga Xirinacs, però ni tan sols els han respost a la demanda, des de l'editorial. L'única editorial seriosa, que els va enviar el llibre demanat, va ser Meteora. 

El llibre era el dedicat al diari Avui i la seva història, el de la Maria Favà, imprescindible per tal de conèixer una mica més fets i personatges del país nostrat i dels seus mitjans de comunicació. Pel que fa al llibre de Xirinacs, a les llibreries de Barcelona més importants es fa molt difícil trobar-lo. De fet és difícil trobar qualsevol llibre de la Xirinacs i de tants altres clàssics de casa que avui no estan de moda però a les llibreries de culte veureu amb facilitat piletes dels de la Rojals i de tants altres autors de la modernitat nostrada. Hi ha discriminacions subtils i gairebé imperceptibles, en aquest món del present, encara que no ho sembli.
Resultat d'imatges de llibreria Documenta
Les llibreries convencionals han anat de baixa o han canviat d'indret, com ara la Documenta. La Documenta va ser durant anys un punt de referència, ens semblava molt gran però després se'n van posar de més grans. Tot i que el primer lloc on recordo haver remenat llibres a dojo va ser el Drugstore del Passeig de Gràcia, que va acabar com el rosari de l'aurora, amb mafiosos pel mig i coses rares poc explicades. Al meu barri, durant pocs i emblemàtics anys, hi va haver una bona llibreria, l'Azteca, un dels primers llibres que m'hi vaig comprar va ser La ciudad y los perros. 
Les petites llibreries-papereries de barri feien, en d'altres temps, una mica de calaix amb la venda dels llibres de text però després, al menys a Primària, moltes associacions de pares i mares es van dedicar al petit comerç del volum escolar. En algunes escoles on vaig treballar, els pares-obrers identificaven el pobre llibreter de barri amb una mena de petit i pervers burgès capitalista i tot i que en algun cas el professional del paper imprès fins i tot s'havia ofert a vendre els llibres escolars amb un marge com el de les editorials, no hi havia res a fer. 
Resultat d'imatges de llibreria calders
Sobre llibres escolars, vendes editorials, petites corrupteles amb incentius per a pares i mestres i coses així, en podria explicar un munt. No sé com van ara les coses. Durant un temps vaig creure, fins i tot, que es canviaven plans d'estudi per a poder treure al mercat llibres de text nous i fer calaix. Pel que fa a les llibreries no-papereries, les convencionals, no gaire lluny de casa tinc la Calders. La Calders té molt bons llibres i fa molts bons actes culturals però es, o vol ser, una mica elitista. 

Les entrevistes amb els responsables de prestigi lligats a llibreries i editorials són molt sucoses, sembla que no es poden estar de pontificar sobre qualitats literàries. De determinades editorials, com ara la mateixa Meteora, a la Calders no en volen fer presentacions, per exemple, perquè no respon, sembla, a l'orientació comercial de l'establiment. Això de que es presenti en el subtítol com a llibreria especialitzada en llibres queda bé però em sembla molt fatxenda, la veritat. En què estan especialitzades, les altres llibreries que es fan i es desfan? En botifarrons de ceba?
Resultat d'imatges de laie llibreria
Això de la qualitat és molt relatiu i subjectiu, que voleu que us digui. Entenc que no es vulguin tenir o presentar determinats llibres de determinades editorials però totes les editorials tenen de tot una mica, em sembla. Hi ha qui pensa que un llibre, si es de determinada editorial ja es bo o dolent però això és absurd, la veritat. En aquest tema, com en tots, funcionen les modes, les promocions, fins i tot les manies personals o les franges generacionals i les colles d'amics i saludats. Les editorials són tot un món i n'hi ha de tota mena però totes publiquen coses millors o pitjors, siguin com siguin. 
Resultat d'imatges de llibreria Porter

Avui ha sorgit una nova generació de llibreters i editors-editores i, com sol passar amb la gent jove, de vegades van de sobrats encara que l'editorial o la llibreria siguin modestes. Ningú no s'ho ha pogut llegir tot, que jo sàpiga, per poder valorar globalment el que surt. Aquests entesos del sector sempre diuen que surt massa cosa, també són contraris a l'autoedició, en aquests establiments, en general, mai t'acceptaran un llibre autoeditat si no ets de la família, és clar. 

A mi això de que es digui tant que es publica massa em fa una mica d'angúnia, sobretot perquè no sé com es podria limitar la producció ni qui n'hauria de tenir cura, d'esporgar. Quan un escriptor diu que es publica en excés no es refereix pas, és clar, als seus propis llibres sinó als dels altres. 

A mi m'agrada força la Laie, a més de comptar amb la seva bona i bonica cafeteria, tot pesa. Tenen els llibres molt ben classificats i, en general, amb el preu a la vista, cosa que avui no és tan freqüent. He d'admetre que, malgrat els tancaments i els trasllats, hi ha un nombre important de llibreries, a la ciutat. Existeix, així mateix, un estol de petites llibreries de barri. Fa uns dies em vaig interessar per una biografia recent de l'actor José Bódalo i l'autor indica en una llista que a Barcelona es pot trobar a l'Amberes de Les Corts. Està molt bé que et diguin on pots trobar un llibre determinat, t'estalvies haver de donar voltes i fer preguntes.

Un personatge emblemàtic és i ha estat el llibreter aconsellador i orientador. N'hi ha de moltes menes, és clar. Se suposa que sap molt del que toca i potser és així però en alguna ocasió, com que sóc tafanera, he escoltat consells i afirmacions una mica etèries i fins i tot errònies per part de llibreters de culte. Per les xarxes vam tenir, fa anys, un llibreter de culte, anònim i interessant, molt seguit pels lletraferits. Com tants altres autors de blogs dels temps gloriosos va fer moixoni fa sis o set anys, llàstima. De tota manera caldria tenir en compte que un llibreter no és un professor de literatura, si és que encara existeixen els professors de literatura, vaja. També hi ha professors de literatura mediocres, és clar, de tot hi ha a la Vinya del Senyor. 

Un problema per a les vendes han estat les, per altra banda imprescindibles, avui, biblioteques. Si es pot llegir de franc ja sabem que pagarà poca gent. Entenc que les biblioteques tinguin llibres clàssics però no entenc que qualsevol llibre d'actualitat sigui a la biblioteca al cap de quatre dies. Les novetats tenen una gran demanda a les biblioteques, llargues llistes d'espera, i això afecta el llibre elitista i la novel·la negra de consum. 

Com que avui hi ha tant de tot, surar en aquest mar de paper imprès no és fàcil. Els suplements literaris dels diaris estan subjectes a moltes dèries, pressions i la resta. Els programes de ràdio i televisió dedicats als llibres són pocs i fluixets. Sempre ens quedarà internet, ep. Darrerament gairebé em compro més llibres de segona mà o passats de moda per la xarxa que no pas en directe. 

Hem viscut durant anys amb la sacralització del llibre i la lectura al damunt, però el cert és que, segons la meva opinió, la lectura és una activitat com qualsevol altra i es poden llegir moltes bestieses ben embolcallades i ben editades. Sovint la gent que més llegeix és qui menys sacralitzada té la lectura. Ja no se senten aquelles ximpleries sobre el llibre-objecte, la bona olor que fa, el goig de fullejar-lo en la intimitat i la resta. Ja gairebé ningú no et diu que no llença mai cap llibre, gran pecat del passat recent, en tot cas el gran mercat de segona mà existent i els llibres amuntegats per tot arreu desmentirien aquestes afirmacions. 

Algú m'afirmava, sobre una llibreria d'aquestes elitistes, que allà estimen els llibres. Tampoc no n'hi ha per tant, la veritat. Estimar els llibres així, en general, és una afirmació grandiloqüent, absurda. Estimar la Humanitat, en general, també és mentida però al menys en aquest cas parlem de persones. He vist obrir i tancar llibreries, el mateix pel que fa a petites i coratjoses editorials. En aquest camp, com en tants altres, els peixos grans s'acostumen a empassar els petits, potser no pas de cop i volta però sí a la llarga. Sobre llibres i tantes altres coses s'invoca això de la cultura, que ningú no sap ben bé què és, la veritat. Crec que se n'han recollit milers de definicions.  Hi ha moltes coses que no sabem ben bé què són, si és que són alguna cosa, però que mencionem a tort i a dret quan ens convé o quan volem quedar bé.

2 comentaris:

gloria abras pou ha dit...

Doncs jo hi ha llibres que sí que estimo com n'hi ha d'altres que detesto. És de molt mal aconsellar la lectura de llibres perquè cada un de nosaltres té els seus gustos i com diu John Banville, un llibre per cent lectors pot fer cent llibres. Tota la creativitat està exposada a la subjectivitat i també al moment en què llegim el què llegim i si te incidència en les nostres vides.
Reich Ranicki va ser un veritable mentor pels lectors germànics. Inclús va escriure una guia de lectures que ha fet molta fortuna, Martin Amis és un gurú pels lectors anglosaxons i durant temps Pivot ho va ser a França. Podem no coincidir sempre amb aquesta gent però tenen bon criteri, són seriosos i, de ben segur, que no ens donaran a llegir res dolent. Ara bé, una altra cosa és que sigui del nostre gust, allò que deiem.

Júlia ha dit...

Glòria, per això no m'agrada gaire que em recomanin llibres, més enllà de mitja dotzena de persones que conec i de les quals comparteixo força els criteris. Encara més, un llibre em pot agradar -o no- avui i agradar-me demà, nosaltres també evolucionem i canviem, això es comprova en fer relectures, per exemple.

El tema de la qualitat també és relatiu, no hi ha paràmetres clars, més enllà de quatre generalitzacions, em temo. Les modes també pesen. I en els recomanadors d'avui pesa molt l'amistat amb l'escriptor o la necessitat de quedar bé amb ell, potser perquè té lligams amb el grup de premsa o tele pel qual treballa el crític.

Molts autors han odiat Shakespeare, per posar un exemple conegut, o moltes vegades s'ha mensytingut un autor que amb el temps ha esdevingut 'de culte', també a l'inrevés.

Per això 'llegir' i 'la lectura' no poden ser, segons la meva opinió, coses amb un valor absolut, en això d'estimar em referia al llibre-objecte, tot i que sembla que sovint l'objecte predomina sobre el contingut, un llibre es ven bé amb una determinada coberta i amb una altra ni se'l miren, potser passa amb les persones i tot, això.

Un altre tema és que un llibre tingui un valor afegit pel fet que ens el va dedicar o regalar algú, pertanyia als pares o avis, a una amiga, coses així. Però això pot passar amb d'altres objectes.