23.6.17

MÉS EVOCACIONS RADIOFÒNIQUES ECLÈCTIQUES

PUBLICIDAD ANTIGUA. PERFUMES. COLONIA Y JABÓN NAPOLEÓN. JUPER. 1960. (Coleccionismo - Catálogos Publicitarios)

M'ha enviat un email l'amiga, arxivera, historiadora i poeta Laura Coll en el qual em rectifica o, més aviat m'aclareix, una suposició que vaig fer en un comentari a l'entrada dedicada a Maria Matilde Almendros. Era sobre l'autoria dels contes del Cascabel que jo pensava que podien ser, també, d'Armand Matias Guiu. La Laura és neboda de Matias Guiu i m'explica que el seu oncle va arribar a escriure disset mil contes, a més a més de molts guions diversos d'altre tipus, entre els quals els inoblidables Diálogos para besugos.  A l'arxiu de la ràdio no es conserven totes les gravacions la majoria de guions dels contes es poden recuperar a la Biblioteca de Catalunya. Els contes del Tambor tenien un matís ecologista que avui resultaria molt actual, fins i tot podrien generar una sèrie infantil de dibuixos que passaria la mà per la cara a l'Abella Maia, la veritat.
Resultat d'imatges de Tambor cuentos
El cas és que els contes de Cascabel eren d'un altre guionista, Emilio Costa Ugeda, de qui he trobat poca cosa per la xarxa, de moment. D'aquell món de la ràdio de la nostra infantesa se'n poden esbrinar moltes coses gràcies als supervivents i als mitòmans de l'època, però, de forma inevitable, hi ha forats negres importants. Les enciclopèdies virtuals parlen d'uns sí i d'uns altres no, i també depèn, en ocasions, de si els descendents han tingut interès i possibilitats per reivindicar la tasca d'aquella gent, tan treballadora i genial però poc valorada en molts casos, per desgràcia.
Resultat d'imatges de Taxi Key
Quan jo era petita Radio España, emissora que estava situada a la Rambla, em semblava una mena de segona marca radiofònica. Un dels motius principals era que s'escoltava, en el nostre aparell, que ja era antic, molt pitjor que les ràdios estrella, Barcelona i Nacional. De fet molts programes de Ràdio Barcelona tenien els seus paral·lels a Ràdio España, Tambor-Cascabel, Elena Francis-Montserrat Fortuny, Taxi Key-Inspector Nicols...

L'Inspector Nícols i el programa En busca del culpable, devien la seva fama als guions de Jorge Carranza Gesa, un altre crack del mitjà. Ara m'he assabentat, gràcies a internet, de què Nícols era més veterà que Taxi Key. Taxi Key estava patrocinat per la Letona i el Cacaolat i Nicols pels perfums Júper, un dels seus productes estrella era la colònia Napoleón. La fama i la mitologia sobre Napoleó encara em sorprèn, va portar Europa al desastre i va generar guerres horribles però se'l jutja amb molta indulgència i fins i tot amb admiració. Coses de la posteritat històrica. 
Resultat d'imatges de biografia Napoleón III libros
Els mateixos francesos van enyorar aquelles grandeses i van propiciar el retorn d'un seu parent, col·lateral, Napoleó III. Van empènyer aquell senyor a anar a una guerra que ell no desitjava i després se'l van treure de sobre. Napoleó III va transformar París en el que ha estat després però s'ha estat molt ingrat amb la seva memòria. Al menys va poder envellir a l'exili, amb l'Eugenia de Montijo, que pena pena, tot i que van viure el tràngol horrible de la mort tràgica del seu únic fill,un xicot intel·ligent i coratjós que no sabem on podia haver arribat, amb el pas del temps. Jo li tinc simpatia, a aquest personatge, potser perquè he pogut llegir algunes biografies molt interessants sobre ell, tot i que la més antiga que tenia la vaig deixar a algú que no me la devia tornar.
NAPOLEÓN III. GEORGES ROUX. (Libros de Segunda Mano - Biografías)
Tornant al tema de l'inici i deixant els napolions que descansin en pau, Radio España va organitzar, durant un temps, uns festivals de música els diumenges pel matí, al Palau dels Esports, aquest espai avui tan malmès i que no se sap com acabarà. A l'emissora et canviaven etiquetes de llet d'ametlla per entrades, la meva mare s'empipava ja que no ens agradava aquella llet i després ningú no se la bevia, però la veritat és que en comprava per fer-me contenta. 
Resultat d'imatges de Santi Gelu
En una ocasió a l'emissora, quan vam anar a canviar les etiquetes, hi havia el cantant Santi, el que es va casar amb la Gelu, retirava lleugerament a Tony Perkins o així ens ho semblava. Ens va firmar uns autògrafs que no sé pas on deuen parar. L'única cosa que no ens va fer el pes era que duia lacat els cabells. En aquells festivals vaig començar a escoltar algun cantautor català i també recordo a Billy Caffaro, el de la Marcianita, i alguns altres. Així com l'altra parella de culte musical, Luisita Tenor i Francisco Heredero, en alguna ocasió han sortit per la tele en reportatges actuals, la Gelu i el Santi es van retirar de forma molt discreta i no hem sabut gran cosa d'ells. 
Resultat d'imatges de francsico heredero luisita tenor
La ràdio va decandir-se quan la televisió va arribar a les nostres llars o a les dels veïns privilegiats que ens permetien anar a passar l'estona davant de la pantalleta. Malauradament va passar com després, amb la tele, els bons programes van desaparèixer més aviat que no pas les bestieses. Fa vint-i-molts anys vam voltar per Gran Bretanya i em va sobtar veure com es venien gravacions en cassette d'obres de teatre emeses per la ràdio, amb la veu de grans actors i molt ben realitzades. Aquí de seguida estripem els papers una mica esgrogueïts.

El meu germà em va recordar també, ahir, un d'aquells programes del Tomb per la Vida, de l'època Puyal, dedicat a Maria Matilde Almendros, en el qual van intervenir alguns dels grans de l'època bona de la ràdio, com ara Lasaosa, el rei dels efectes especials artesanals. Aquells programes, de moment, no es poden consultar per internet, amb poquíssimes excepcions, una llàstima. Els perfums Júper tampoc no existeixen, al Museu del Perfum es poden veure algunes de les seves ampolletes. La propaganda sobre la colònia Napoleón, una colònia que m'imagino que devia anar dirigida als senyors, explica que l'emperador es feia fer fregues amb aigua de colònia després de les batalles, una bona referència publicitària, la veritat.
Resultat d'imatges de taxi key
Fa temps vaig proposar, sense trobar ressò, que el Poble-sec dediqués una nova i gran biblioteca, que ja s'està fent imprescindible, a l'escriptor González Ledesma, ell encara era viu aleshores. Una biblioteca amb un gran fons especialitzat en literatura popular, tebeos, novel·les barates, com les que aquest autor va publicar, amb pseudònims diferents. En aquella modalitat de quiosc s'editaven històries de Taxi Key, còmics amb els contes de Cascabel i moltes coses més, a l'abast de la gran majoria i crec que no es compta, encara, amb un espai adient on recuperar, de forma popular i accessible, una literatura menystinguda per les elits tot i que aquestes elits, ai, en algun moment la recuperen i se la fan pròpia i ja hem begut oli. 

En el conjunt a preservar hi inclouria l'actualitat, com ara aquests tebeos del nostre temps dedicats a la Peppa Pig, la Patrulla Canina o Perico de los Palotes. O les inefables fotonovel·les de fa anys. I un fons sonor i audiovisual important, és clar, hi ha un munt de discos amb contes, obretes de teatre i la resta desperdigolats per aquí i per allà. Per cert, parlant del passat més recent i considerant la moda una mica aclaparadora de la negror literària, què s'ha fet de programes com Qui? o Les claus de vidre?


16 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo també pensaba que els contes de Tambor eren d'en Matias Guiu, un crack l'Armando i els seus diálogos para besugos.
De tota aquella época, curiosament el que més m'ha quedat és un anunci, posiblement l'anunci més benit de la historia dels anuncis.

Se sentía una remor de policia i sirenes, la policia tenia algu rodejat a casa seva:

Una veu a travès d'un altaveu deia: JOHNNY, sales o no sales?

i el Johnny contestaba: sales litínicas Dalmau!

més beneit no pot ser, ho reconec, però se'm va quedar gravat.

Júlia ha dit...

Francesc, no ho has llegit a fons, els de Tambor eren de Matias Guiu, el que volia aclarir és que els de Cascabel eren d'un altre guionista. Comparats amb la publicitat d'avui els anuncis antics són una meravella.

Júlia ha dit...

Jo recordo aquell de la hoja palmera 'es el fantasma barbudo, es un tipo pistonudo...' i molts més, ep.

Tot Barcelona ha dit...

MUlta gordaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ¡¡¡ el ciempies policía ¡¡¡
jejeje era mi ídolo .
Una abraçada

Francesc Puigcarbó ha dit...

m'he embolicat, volia dir Cascabel, ep! que m'he llegit tot l'escrit sencer, amb Gelu inclosa, Heredero i tots aquells cantants de l'època.

Júlia ha dit...

Miguel, el poli era Cucarachin. El centpeus era tafaner i sempre llegia.

Júlia ha dit...

D'acord, FRANCESC!!!

Tot Barcelona ha dit...

Cago la lecheeeeeeeeeee ¡¡és veritat...el Cucarachin ¡¡¡
Rediozzzzzzzzzz ¡¡¡
jejeje MUlta gordaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

gloria abras pou ha dit...

La meva mare escoltava cada dia Radio España perquè li agradava el consultori de Montserrat Fortuny que, de vegades, llegia una gran locutora, María de las Mercedes Láspara. Jo hi vaig escriure perquè m'expliquessin alguna cosa sobre no recordo quines figures mitològiques. La mama em va fer enviar-los segells i em varen respondre per escrit amb bona informació i aquella educació, tan afectuosa, que avui ja no es troba.
La mama, a les dues, se n'anava, crec que era a Radio Barcelona, on escoltàvem "El show de las estrellas". Durant mitja hora sortien professionals a cantar de Gelu a Heredero passant per Escobar i Lita Torelló.
Com bé dius, els anuncis no tenien desperdici. Norit el borreguito, Case su ropa con Persil, aquell del Cola-cao que tu vares saber traduir tan bé i aquells que no eren musicals: Haga un alto en el camino y tome una Coca Cola.
Dels anuncis se'n podria fer un treball apart. No sóc gens nostàlgica però sí que sóc memoriosa -cada dia menys,he he- i m'entusiasma recordar coses d'aquells temps.
Júlia, no sé si mai has escrit sobre Joan Capri. Si així fora i pots, dóna'm l'enllaç i, si no, en parlaràs algun dia?. Gràcies!

Júlia ha dit...

Miquel, el centpeus era el meu preferit, sempre ho llegia tot, les fulles, les flors, les pedres...

Júlia ha dit...

Hola, Glòria, jo sóc nostàlgica sense excessos, crec, però darrerament, deu ser l'edat, em vénen al cap coses antigues de la meva infantesa, frases que deien els pares o els parents, com si hagués obert un arxiu ocult o una cosa així. Ara miro això d'en Capri, l'he mencionat en algunes ocasions, tot i que no sé si li he dedicat tot un post.

El que trobi ho enllaçaré al proper comentari.

gloria abras pou ha dit...

La radiotelevisió britànica ja saps com n'és de modèlica. Tant de bo tinguéssim enregistraments d'aquells "Teatros Invisibles" memorables on, sempre gràcies a la mama, vaig descobrir-hi "Otelo" i "Casa de muñecas", només per exemple. Ah! I "La herida luminosa"!. També escoltava el "Radioteatro" de Radio España on, de tant en tant, feien obres de Guimerà i Sagarra. Som fills del nostre temps.

Júlia ha dit...

Posts on surt en Capri, poc o molt (n'esmento uns quants, tan sols, m'he adonat que repeteixo temes, cosa inevitable després de tants anys, però també de què crec que no he dedicat a Capri un espai propi, ho faré, ho faré).

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2007/10/fa-uns-dies-escoltant-la-rdio-vaig.html

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2016/02/el-cas-joan-pera-i-el-pais-nostrat.html

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2011/07/de-lestrany-misteri-dels-viatges-3.html

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2011/11/els-pretendents-refusats-per-les-tietes.html

Júlia ha dit...

Glòria, jo també vaig fer alguna consulta a la Francis, sobre temes culturals, i em van respondre com a tu, molt amablement i a casa. Em va fer la mar d'il·lusió, crec que en una ocasió era sobre la meva santa patrona i en una altra sobre llocs on aprendre a dibuixar, una cosa així.

M. Roser ha dit...

Jo tinc molts records de programes de ràdio, però no estic segura de quina emissora eren, molts em sembla que són de Radio Barcelona :Els contes de Tambor i Cascabel, Taxi Key, Matilde Perico i Periquín ( amb Matilde Conesa, Matilde Vilariño i no recordo el nom del locutor que tenia una veu fantàstica) i sobretot, m'agradaven molt,les aventures de Diego Valor...
Quants records!
Bona revetlla.

Júlia ha dit...

M. Roser, és que els qui som una mica grandets vam viure de forma molt intensa el món de la ràdio. Diego Valor, piloto del futuro, adelantat a la seva època.