Fa temps que tot tipus de xerrades a les quals assisteixo, de temes diversos i variats, són il·lustrades, de forma aclaparadora, amb power points de tota mena.
De vegades, poques, el power point completa la xerrada i l’anima i és, en certa manera, no diré que necessari, però si acceptable. Al principi, com tot, eren una novetat, aquestes presentacions, i deixaven la gent bocabadada, amb poca cosa n’hi havia prou. Ara, com que són a l’abast de les masses, l’efecte magnètic ha minvat amb escreix.
La majoria de vegades, però, el power point ofereix material anodí, prescindible, o reprodueix esquemes i resums que el conferenciant, de fet, llegeix de la pantalla, cosa que provoca una gran badallera. Una cosa maca de les conferències convencionals era el contacte visual i gestual del conferenciant amb el públic. Ara, com que han de bellugar el ratolí, mirar la pantalla i, de vegades, llegir, l’empatia es deteriora amb facilitat.
Això per no parlar de quan la tècnica no funciona, el so no es bo, la cosa s’allarga perquè no s’obren bé els fitxers o els enllaços previstos no funcionen. De vegades el ponent s’ha excedit també amb el so o amb els efectes de transició, per exemple. Moltes vegades, sobretot en seminaris, cursets i d’altres actes formatius t’avisen que tot està penjat a internet, o sigui, que no et caldria ni ser allà, de fet.
La facilitat tècnica per endegar gràfiques, esquemes i acolorides i ombrejades taules de contingut fa que, a la pràctica, el de menys sigui, precisament, el contingut. La veritat, sovint enyoro el temps de la paraula per la paraula. No sé si una imatge val per cent paraules, fa temps potser sí, però hi havia moltes menys imatges al nostre entorn i tot plegat devia ser qüestió de cercar l’equilibri. Em temo que ara ja és a l’inrevés. Potser encara ‘em queda la paraula’, però em sembla que em durarà poc.
17 comentaris:
L'altre dia m'ho deia també un profe. Es referia a la dictadura del powerpoint. Cal entendre'l com una eina més; no com el recurs únic. I és que la gent ja no sabem parlar en públic! M'ha agradat aquest blog poètic. No el coneixia!
No temis, la paraula encara durarà, tot i que no sé sap ben bé per què; em temo que sovint per dir ben poca cosa, com en el cas del power point.
Des d'una perspectiva més casolana, a mi, que m'encarrego del web del centre -ai, que l'hauria d'actualitzar- de vegades m'omplen de fotos per pujar i s'obliden d'afegir què signifiquen aquelles imatges. Estic d'imatges sense contingut fins...
pere
Totalment d'acord, Júlia. Com gairebé sempre.
L'altre dia vaig assistir a una conferència d'un pediatre que ara està molt de moda, Carlos González, i m'hauria agradat molt més sentir-lo i veure'l davant el grup de mares amb els seus nadons i d'alguna àvia "despistada" com jo, que era l'única àvia de la reunió, gesticulant i explicant el mateix que ens explicava, però sense haver de mirar a la pantalla i moure el ratolí per ensenyar fotos òbvies i esquemes innecessaris.
malgrat tot, va ser força interessant.
Amunt les paraules, la veu i la gestualitat. Fora el power point quan no és necessari!
"Mil imatges no vasten per una sola paraula". Qui aconsegueix això, per a mi, està fent literatura.
Ja sé que no ve al cas, però l'últim paragraf et preguntes si una imatge val per cent paraules...
En fi, que jo he fet expocisions amb Power Point i tens raó, repeteixes com un lloro el que ja estàs dient. No val la pena.
ho pateixo de tan en tant a alguna reunió de feina, es ben bé de badallar, aixó quan va bé. A banda que en el meu cas, les combinacions de colors que fan servir a les gràfques son de molt mal gust.
Ai, Veí de dalt, és així, efectivament. Crec, però, que, com en totes les coses, quan passi el xarampió tornarem -més o menys- als bons costums. Espero...
Pere, a mi em passa el mateix, i la web del centre ja la tinc avorrida. A més amb tot això de si els nens poden o no sortir i si han firmat el permís les famílies tot plegat és un embolic.
Xerrar massa, és clar, també és un altre perill, potser en alguns casos és millor que callin i passin la presentació... m'has fet meditar sobre el tema, ves.
Doncs res, Arare, ja veus que estem d'acord... Però encara tenim power-points per temps, em sembla.
Gulchenruz, avui hi ha qui li dóna la volta a la frase i diu que una paraula val per cent imatges.
En tot cas, tot depèn de la qualitat, tant de la imatge com de la paraula, i de la necessitat, també.
Aquesta és una altra, Francesc, els colors i les seves combinacions una bírria.
I una cosa que em fa repelús són les imatges 'pre-dissenyades', una epidèmia.
Dir dictadura ho veig molt agosarat i ho veig tant que no és veritat; jo diria que quan no es té realment molt a dir un tira mà del powerpoint per fardar com aquells que diuen etc.etc., que en realitat ho diuen quan ja no tenen res més al magí i tampoc diríem la dictadura de l'etzétara
Ramon, que el terme és una exageració hiperbòlica amb intenció irònica, ep, ep.
exageració = hiperbòlic
Repetició
Sóc conscient de la redundància, anònim. Una exageració molt exagerada. Per això hi afegeixo la intenció irònica, referida al concepte dictatorial del power-point. És que s'ha d'explicar tot, òndia.
No, no sóc anònim, sóc el Ramon, però no vaig fer-ho bé i vaig aparéixer com anònim.
ET queixes que s'ha d'explicar tot, però del meu comentari no has anat a l'essència i és que el sobre-ús del power-point és comparable al sobre-us de l'etc. perquè en ambdós casos és per farcir un
gall secall
que no té per on fer el tall.
M'alegro que no siguis anònim, Ramon. Doncs estic d'acord amb l'essència que comentes, evidentment.
Publica un comentari a l'entrada