LA VERGE DEL PORTALPujant pels vells carrers on els porxos amaguen
històries oblidades d’un temps perdut i antic,
enmig de vells silencies, petita, arrecerada,
espera els vianants la Verge del Portal.
Hi ha qui sempre, quan passa, visita la capella,
on mormola pregàries i descansa un moment
i contempla la imatge, silent i delicada,
i els misteris pintats amb colors, al seu volt.
En un temps d’esperança i potser d’optimisme
bastiren la capella els vilatans antics,
en dies de pau tendra i de bones collites,
quan potser tot semblava que seria millor.
Però van venir soldats de Castella i de França,
revoltats bandolers i carlins arrauxats,
i aquella nostra guerra que encara ens acompanya
amb la seva ombra llarga i la seva amargor.
Ara sembla altra volta que el futur que ens espera
portarà una pau llarga i uns anys de claredat.
Acollidora i lúcida, més enllà de tants dubtes,
espera als vianants la Verge del Portal.
revoltats bandolers i carlins arrauxats,
i aquella nostra guerra que encara ens acompanya
amb la seva ombra llarga i la seva amargor.
Ara sembla altra volta que el futur que ens espera
portarà una pau llarga i uns anys de claredat.
Acollidora i lúcida, més enllà de tants dubtes,
espera als vianants la Verge del Portal.
Júlia Costa. L'ombra de les vinyes (inèdit).
2 comentaris:
Bell poema, Júlia.
Moltes cases de Batea, al damunt de la porta, hi ténen una rajoleta amb la imatge de la Mare de Déu del Portal, que és la seva patrona.
Gràcies, Xiruquero. Sí, les he vistes. Hi ha diferents pobles amb Mare de Déus del Portal, per cert, cosa ben lògica per altra banda.
Publica un comentari a l'entrada