Després de festes

Ja han passat les festes i, malgrat la mica de tristor amable que deixen aquests dies, quan han passat, també es tenen ganes de deixar enrera tots els seus tòpics recurrents: pau, amor, loteries amb imatges de gent fent el ximple, cagations amb barretina, amics invisibles, àpats excessius, consum inevitable, regalets a dojo, reis de plàstic amb una cavalcada que cada vegada sembla més de revista musical, premi Nadal sense sorpreses (sembla que els premis grossos, en aquests camps literaris, darrerament els monopolitzin els periodistes, per cert), comentaris ingenus sobre uns nadals antics amb més 'valors', guerres i malvestats que no s'aturen, això pel que fa a aquelles que 'veiem' perquè n'hi ha moltes d'oblidades i invisibles que no mouen ningú a manifestacions ni verbals ni presencials.


Per a contradir tots els comentaris sobre canvis definitius en el temps, aquest any fa fred. Ah, el fred d'abans, la pluja d'abans... Sabem i ens diuen, els grans, que si no plou, ja plourà i si no neva, ja nevarà, però això només es pot comprovar de forma experimental al llarg de la vida. De jove, la pluja i la neu ens deixen una forta empremta que fa que recordem aquests fenòmens com si haguessin sovintejat molt més del que ho van fer durant la nostra infantesa. Els de la meva edat tenim tendència a confundir el fet de fer fred amb el d'anar poc abrigats i no tenir bones estufes. Aquestes vacances, de totes les de l'any, eren aquelles en les quals se'm feia més feixuc tornar a escola, tant d'alumna com de professora. Ara no hi haig de tornar, ja.


Tot arriba i passa i els dies s'aniran allargant de forma gairebé imperceptible, i arribarà la festa de Sant Antoni, el dels rucs, que al barri veí se sol celebrar de forma esplèndida, per tal d'animar aquesta època, freda i llarga, de l'any. Les festes nadalenques fan il·lusió, molta, quan hi ha criatures a casa o pel voltant, però em temo que la il·lusió de veritat, aquests dies, no és pas la de les criatures sinó la dels adults amb criatures a l'entorn, ja que en els infants i els joves revivim, els vells (amb perdó del Sani), les il·lusions antigues que mai no poden materialitzar-se perquè pertanyen a l'estadi dels somnis. Per això, aquest conte ple de rondalles que és l'època nadalenca, gaudeix i gaudirà d'una salut excel·lent. Llàstima que, com deia León Felipe, gran poeta que, com tants, avui em penso que resta una mica oblidat, me sé todos los cuentos. Bé, per no donar de mi una imatge excessivament negativa, modificaré el vers, me sé -casi- todos los cuentos. Sobretot, el conte de les rebaixes de gener, les quals, enguany, com estic sentint per ràdio, seran històriques.