Amb motiu de la manifestació dels representants de les PIMES he sentit unes quantes vegades per la tele comentaris d'algun locutor sobre el fet que es veien colls i corbates a la manifestació. Mentre els locutors que deien això duien, ells també, coll i corbata, a la manifestació en qüestió, de petits empresaris i autònoms, hi havia corbates però també descamisats amb jerseiets i senyores vestides amb tota normalitat.
Encara no hem superat l'associació de la corbata i la camisa a una mena de conservadurisme vital i professional. Molts treballadors de coll i corbata d'avui guanyen força menys que funcionaris o professionals diversos que van vestits informalment amb roba molt cara, però els esquemes absurds continuen funcionant. Com se sap, les entitats de crèdit i diverses empreses exigien fa temps molt més que no pas ara aquest uniforme professional a la gent jove. Fa molts anys, anant per la Rambla amb el meu nòvio, empleat de banca, que venia de treballar, una tarda de dia de Sant Jordi, un carallot de cabell greixós se li va acostar i estirant-li la corbata va començar a ficar-se amb ell dient coses com ara 'mu anarco, compañero, mu anarco...'. Per sort, la cosa no va anar a més i vam aconseguir desfer-nos de l'anarquista condicionat per esquemes estètics de poca volada.
Tots recordem quan el senyor Felipe González i d'altres es posaven les camises de quadrets per anar a mítings, després la cosa va canviar força. També recordareu com el senyor Bargalló, de curta durada, feia ostentació de la seva no-corbaticitat. Jo no tinc res a favor ni en contra del coll i corbata, però em sembla una bestiesa immensa continuar atribuint-li una relació amb qualsevol postura política o inferint del seu ús que el portador és un explotador capitalista o un fatxa.
Fa alguns dies, també, per la tele, en el programa del senyor Cuní, parlaven d'això d'Andorra, que ja no serà un paradís fiscal. Algún progre de la tertúlia va manifestar que què farien els empresaris, ara. I el senyor Cuní va dir que no només els grans empresaris, sinó que els paradissos fiscals van molt bé a futbolistes, cantants, i d'altres professionals diversos, (amb els quals la progressia militant no sol ficar-se si no és per anar a aplaudir les seves actuacions).
Sobre els petits empresaris, quan jo treballava a L'Hospitalet, a Can Serra concretament, els senyors esquerrans que treballaven a la Seat amb setmanades força bones, i que remenaven les cireres a les associacions de pares i a les veïnals, consideraven capitalista el pobre botiguer del barri que tenia una petita papereria, i van propiciar que no es venguessin en el seu establiment els llibres de text, sinó a l'escola. La papereria ja no hi és, no sé si la competència en la venda va tenir res a veure en el tema. L'amo d'una altra modesta papereria del meu barri, avui també tancada, em va explicar una vegada com havia notat això de la venda per part de les ampas dels llibres de text, que abans representaven per a ell un guany important i necessari per subsistir. Cal dir que moltes ampas fan servir part dels beneficis derivats de la venda de llibres per a endegar festetes i festasses diverses i que ja s'ha parlat en d'altres ocasions d'aquesta mena de competència estranya als llibreters.
Potser ja seria hora d'anar canviant de xip i d'analitzar qui és o no capitalista de veritat i qui és o no d'esquerrà de veritat. I d'anar reflexionant també sobre el paper dels petits i mitjans empresaris i sobre el de molta progressia fashion.
16 comentaris:
Noia, darrerament estàs picant de valent, i força allà mateix on jo t'ajudaria a picar...Com diria el meu fill petit "vaja temmasso", ja saps com parlen...
Molt encertat tot el post. Totalment d'acord amb tu!
Zel, és que ja em faig grandeta i no combrego amb rodes de molí. Estic tipa d'això que en diuen els pijoprogres i que són un munt, a més a molts d'ells fa anys que els veig fer mutacions impressionants.
És que una cosa, Kweilan, és l'autònom modest, la petita empresa, i l'altre el gran capital i aquí es posa tot al mateix sac des de fa molts anys, de forma totalment injusta.
I jo, ja ho veus, sóc funcionària, un altre tema que caldria revisar, la veritat.
Abans a Catalunya molta gent aspirava a tenir un petit negociet o comerç, ni que fos una paradeta de llaminadures i pipes de girasol i ara l'aspiració màxima és arribar a assolir un sou fix i segur inseculaseculorum. No anem bé, no anem bé.
Totalment d'acord en tot el post, tema corbata a mi no m'agraden estèticament i ja està (com tampoc m’agraden els jerseis de coll alt) però mai he fet aquesta relació dreta-corbata, només s'ha de veure algunes imatges dels antics anarcos tipus García Oliver, Ascaso, Quico Sabaté, com sovint anaven amb corbata i repentinats.
Tema esquerres, algunes persones tipus treballadors de la seat, però no vull generalitzar, sovint per ser obrers de fàbrica es consideren que són la “vanguardia del proletariat” quan sovint han estat molt corporativistes, han defensat els seus interessos com treballadors de la seva empresa i han aconseguit molt bones condicions, per ells, però en cap moment s’han preocupat per altres sectors que ho han passat pitjor. Tinc un conegut que treballa a la Nissan i ara que el seu curro està a la corda fluixa s’ha fet un gran defensor dels oprimits quan era un tio amb opinions bastant fatxes del tipus d’expulsar tots els immigrants, malgrat considerar-se, això si, sempre d’esquerres.
Jo sóc bastant de tendències àcrates, però a la vegada penso que tots aquests clams de que tal llei privatitzarà l’educació o les universitats els trobo demagògics, que millor que empreses, fundacions, associacions, etc, poguessin col•laborar amb centres educatius i que aquests poguessin donar beques, o finançar recerques, o aportar més activitats a les escoles i unis (no amb imposició sinó amb col•laboració). Sempre es diu és que això privatitzarà la educació, però si es fa bé potser serà al inrevés l’empresa serà la que tindrà més sensibilitat educativa i social (si és que no la té ja i els que no la tenen són els que protesten).
Ah, Julia, les imatges sonmoltn mes importants que el contingut. Es un fet vell, d'antuvi. Tot fet social té el seu paradigme grafic. Jo tinc un calaix ple de corbates que no faig servir i recordo que m'agradaba vestir d'esport, que no es sino una altre imatge.
GREGOR T' HAS DEIXAT,LLUIS FACERIAS, ALIAS "PETRONIO".I ELLS SI VAN SER MARTIRS DEL PROLETARIAT
JUGANT AMB BCN.
Gregor, és que tot és complex i no senzill, àdhuc l'anarquisme, ep.
Vaig tenir molts desenganys amb el tema de les escoles del CEPEC, per exemple, absolutament corporativistes i elitistes i que volien passar a escola pública privilegiada -i ho van aconseguir- amb suposats discursos 'progres'.
Sobre alguns d'aquests que menciones, la seva biografia és molt i molt complexa.
Luis, és que allò de l'ètica i l'estètica té una lectura frívola que cal revisar en el present.
Al capdavall, tots portem un uniforme o un altre.
Sobre Facerias-Petronio, hi hauria molt a discutir sobre si va ser -o no- un màrtir del proletariat. En tot cas, sacrificat pels seus mateixos que sembla que es van 'xivar' per desfer-se d'una nosa i comptar amb un suposat màrtir més. Va viure al Poble-sec, per cert, i fa algun temps li vam dedicar una xerrada, una personalitat també complexa, interessant, però controvertida.
Fa molts anys que vàrem entrar en "democràcia", jo pensava que seria diferent. Ara encara estic més confosa del que són dretes i esquerres. Sembla que hem de posar rètols a caixes quadrades per guardar diferents "tòpics".
Abans hi havia aprenents a les tendes, i altres llocs, faltava que els ensenyessin "de lletra", però de l'ofici en sabien un munt. Encara n'hi ha penso. Anaves a comprar roba i en sabien del què venien i així tots els oficis que eren importants i encara ho són, però no està bé aprendre'ls de petit perquè és un abús. Ara tots som "lletrats" però no entenem de res, i a sobre diuent que hi ha molts analfabets. La qüestió és que comprem molt i no fem servir el cap. Els que el fan servir queden arraconats, quasi tots. Estic tant confosa amb tot això de la "societat", "ser treballador" que pot ser que ja me'n he anat del tema.
Fa molts anys que no duc corbata. Pero en unv estit i queda bé, en canvi anar sense a mi em sembla de poc gust estètic. Quan a capitalistes en queden ja molt pocs Júlia i d'esquerres em sembla que ni un.
Júlia,
Entre competències deslleials, lloguers pels núvols, centres comercials, internet... cada vegada més els nostres carrers es van buidant de botigues i botiguetes que donaven caràcter a les nostres ciutats.
És cert que el temps canvien, però és un canvi positiu? Plantejar-s'ho, com a mínim, és molt valent en un moment en que el pensament únic és el que s'intenta imposar.
Maria Antònia, tens tota la raó, no deixa de sorprendre'm tot aquest estrany canvi vers la botiga de cadena unificada. Ara no pots comprar res aconsellada pel comerciant o dependent, ja que això sembla que no tingui cap mena d'importància.
Un altre tema és aquest d'aprendre o no aprendre de petit, molta gent 'que en sap' va començar a aprendre amb els pares, perquè eren de l'ofici, avui portarien la família a la presó. Això tan sols es permet quan convé, per exemple, en cinema o en esport d'elit.
Una cosa, Francesc, és que agradi o no dur corbata, i l'altra que d'aquesta elecció se n'infereixi tota una ideologia condemnable.
Els senyors esteu molt guapos amb trajo, camisa i corbata, però trobo que s'haurien d'inventar altres maneres d'anar mudat, quan surten els polítics de les reunions semblen clons.
Galderich, no me'n parlis, treus un tema que m'inquieta molt, cada vegada que vaig pel centre de Barcelona tinc un disgust, el Portal de l'Àngel, per exemple, o la Plaça del Pi o... Botigues que havien resistit anys i panys convertides en horribles establiments sense portes i amb la música a tota m... No entenc com patrimoni de l'ajuntament protegeix determinats edificis i no diu ni mu davant d'aquestes barbaritats amb establiments de vegades centenaris, com la botigueta de pintes que fa un temps mencionava Saragatona i que avui és un bunyol més en el conjunt.
Publica un comentari a l'entrada