De les quatre persones que van anar plegades a Còrsega, com sol passar, crec que cadascuna de nosaltres va veure, percebre i fins i tot 'plànyer no veure' coses diferents. 
Hi ha qui sent un afany col·leccionista pel món i el que vol, quan viatja, és assolir el més gran nombre d'imatges possibles. Per a això s'han inventat les guies turístiques, que són una literatura a estudiar encara, divertida i pràctica, ep, que no els trec el mèrit. Encara que quan en llegeixes sobre llocs més propers, com ara Barcelona, se't posin els pèls de punta en més d'una ocasió...
Ens hem convertit en la generació més retratada i retratista de la història, gràcies a la tècnica. Algun dia em rebel·laré i llençaré la digital per un espadat. Però, ai, és tan bonic pensar ingènuament que immortalitzem els instants viscuts i irrecuperables!!!
Responen les pintades a la realitat social, contemplada en conjunt? Em temo que no, si faig cas de les que puc contemplar a prop de casa... En tot cas, sempre criden l'atenció, encara que en el nostre món ben peixat han perdut romanticisme.
Les esglésies i monuments que admirem, a causa del dubtós mèrit d'haver sobreviscut al llarg dels segles, potser eren contemplades amb ulls molt diferents pels qui entomaven la cristianització obligatòria (o la modernització, o la pisanització, o l'afrancesament o...), tot és tan relatiu, al capdavall!Però...
Domani partirò
Per una terra a me lontana
Encora una anno
Per vedere i tuoi colori
Encora una anno
Per podere sentire
I tuoi profumi
I tuoi suoni
Aspettami Corsica
Perché io per te
Sempre ritornerò
Aspettami
O terra d'amà
Aspettami
In portu nuvellu
Cì hè una nave chì va
Un core gemellu
Un sognu un andà
Un ricordu niellu
Più d'una alma chì sà
Aspettami
O Corsica
Cì hè sempre un fratellu
Chì cerca un amà
Appesu à l'anellu
Un abracciu à dà
In portu nuvellu
Cì hè una nave chì và
Aspettami
7 comentaris:
M'hi he sentit identificada. No suporto viure des del darrera d'una càmera :) fins i tot en un viatge només vaig retratar els grafits que anava veient :P Tinc moltes ganes d'anar a Còrsega :)
EP¡ NOVA PISTA.
JUGANT....
Clídice, és que aquesta imatge de la gent retratant sense mirar cada dia em resulta més absurda... bé, admeto que de vegades ho faig, també, però crec que no em passo. Sembla que anem pels llocs a fer el retrato!
Jugant, ja he entrat i potser ho he endevinat, he, he.
Ara jo us vaig a contradir una mica.
M'encanta fer fotografies, com més millor. Quan viatjo no sols faig fotos de paisatges i monuments, sinó de tot allò que em pot cridar l'atenció, ja sigui una flor, un animaló, o encara més una cara, les persones, els oficis, els costums, els habitatges tradicionals, etc. etc.
De retorn a casa, endreçar les fotos, classificar-les, ordenar-les, mirar-les una i mil vegades, és un dels plaers que et permet recordar i allargar l'experiència del viatge o de la sortida o l'excursió.
Als blocaires, a més, ens permet sel·leccionar les més belles, les més interessants, i oferir-les a la família i els amics, i/o a tothom qui et pugui o et vulgui llegir, obligant-te a més a recordar vivament tots aquells indrets que has trepitjat, totes aquelles vivències que vas experiemntar, etc.
En definitiva et permet tornar a reviure agradables experiències. Per tot això, jo dic, visca la fotografia..., i avui en dia encara més amb la facilitat de les digitals que et permet fer reportatges enormes sense altre despesa que anar carregant la bateria... Sabeu quantes fotos vam fer la Marta i jo en el nostre darrer viatge a Egipte?... Ni més ni menys que 1.300 fotos. És clar que a Egipte allò que més ens va impressionar va ser el "paisatge humà", la gent, el Nil esplendorós, els Nubis guapíssims, més que els temples i les piràmides ja força vistos i conegudes...
Per tot el que acabo d'exposar, em declaro un FAN de la fotografia.
Salvador, jo també faig força fotografies, però, en general, i pel que observo, tinc la percepció que s'està substituint una mica el 'mirar i viure' pel retratar.
Personalment, sóc desordenada, no sóc capaç de tenir les fotografies desades de forma adient i, llevat d'algunes que utilitzo pel blog o per qüestions relacionades amb història del meu barri o temes literaris, no acostumo a mirar massa les antigues, la veritat, sovint per manca de temps.
La facilitat i cost nul de la fotografia actual ha disparat el tema. I des que em faig gran potser m'interessa més la vivència i el present que no pas el record, no ho sé i no sé si m'explico, ep.
Si que t'expliques i t'expliques bé, però penso que una cosa no treu l'altre. Es pot viure intensament i retratar també intensament.
Una altre cosa és l'orde i el temps, i en aquests aspectes cadascú se sap les seves possibilitats, qualitats o febleses.
Vinga, a seguir bloguejant...
Publica un comentari a l'entrada