Mancances i agraïments

De tant en tant passo per la biblioteca per carregar i sovint agafo alguna novel·la de misteri. No entenc el motiu pel qual ens atrau tant el tema dels crims per resoldre, però sembla que és així. Hi ha un gran nombre d'escriptors i escriptores que es dediquen a aquesta temàtica, una de les quals és Elizabeth George. Vaig agafar, doncs, a l'atzar, Tres hermanos, que en anglès es diu What came before he shot her. El cas és que aquest llibre és atípic pel que fa al tema tractat. Malgrat que no conec a fons al producció de l'escriptora, el protagonista dels seus llibres és, com sol passar, un policia emblemàtic, qui, a més, està traumatitzat per l'assassinat amb violència de la seva dona embarassada. En aquest llibre s'explica com es va arribar a assassinar aquesta pobra víctima innocent. 

De fet, crec que el tema deu haver estat una excusa de l'escriptora per tal de defugir el tòpic policial, l'etiqueta, i endinsar-se en una narració que incideix en un tema molt més sociològic, la història de tres germans, una noia adolescent i dos de més petits, un dels quals amb deficiències psíquiques i del seu malaurat procés familiar, que els impossibilita sortir d'una situació de marginació que no fa res més que agreujar-se al llarg de la novel·la. I tot això malgrat el que en diem ajudes socials, sovint inoperants o limitades, quan els casos són greus, i fins i tot malgrat les ajudes d'algunes  persones de bona fe,  interessades en millorar la situació dels germans. 

El llibre m'ha neguitejat, m'ha recordat situacions viscudes a l'escola en les quals ja t'adonaves que el cas no tindria solució malgrat totes les passes que fessis i que el munt de protocols seguits, encalçant totes aquestes sigles del nostre temps que responen a serveis diversos, serviria de poca cosa. Si veu veure aquella excel·lent pel·lícula francesa sobre un mestre de parvulari, Hoy empieza todo, potser recordareu que hi ha una situació familiar lamentable, a l'entorn d'una mare alcohòlica i els seus fills, que acaba força malament. Aquesta pel·lícula que menciono era francesa i el llibre que comento situa l'acció a Londres, cosa que em fa pensar en el fet que aquestes coses passen a tot arreu, en el marc de les nostres societats ben peixades les quals, en moltes ocasions, són incapaces de solucionar els problemes més evidents i m'hi ha fet pensar també la conversa, recent, amb una persona que va assistir a través del seu càrrec en una associació de veïns a una reunió amb sectors diversos, per parlar de problemes d'aquest tipus, famílies d'acollida i gestions de les ajudes possibles.

Més enllà d'aquest tema en comentaré un altre. Aquest llibre, com sol passar en moltes novel·les, assaigs o el que sigui, editats en l'àmbit anglosaxó, porta al final tota una pàgina molt completa amb una rastellera d'agraïments a persones diverses, mencionades amb nom i cognoms. A casa nostra, això no resulta gens habitual. De vegades he llegit llibres en els quals perceps una tasca important d'investigació, remarcable, que segurament implica també molta gent, gent que l'autor o autora no menciona enlloc. No sempre és així, però el fet és que aquests agraïments no són habituals, encara menys quan el llibre és de ficció.

 

En una ocasió, fa molts anys, diversos mestres vam col·laborar en una investigació pedagògica multidisciplinar fent la feina del matxaca. Quan la cosa es va editar i publicar es van mencionar uns quants agraïments, sobre tot aquells que feien referència a professorat universitari de prestigi, que potser s'havia limitat a fer un breu assessorament. Al final hi van afegir, també  ...i a tots els mestres que hi han col·laborat. Els mestres, que havíem esmerçat hores de voluntariat en la investigació, no teníem nom ni cognoms, vaja. Quan llegeixo aquestes llistes de persones a les quals s'agraeix la col·laboració i que de vegades mencionen fins i tot el bidell de la biblioteca, amb nom i cognom, medito en el molt que ens falta, encara, per tal d'assolir una bona educació europea.