Elisabeth Gaskell i les dames -britàniques- d'abans

La secció del Corte Inglès -recordeu quan, en broma, en dèiem El tall britànic?- situada a l'antic i enyorat Can Jorba compta amb una bona secció de discos, llibres i pel·lícules, cada dia, cal dir-ho, més reduïda. Si no em falla la memòria crec que quan es va estrenar com a  part dels grans magatzems, aixó tan controvertit que en diem cultura hi tenia un pes molt important i, de fet, la propaganda de l'època ho va batejar com a la secció cultural de la firma. Però, vaja, encara m'he ensopegat per allà amb perles que no he trobat en d'altres indrets.

De tant en tant floreixen pel magatzem  mencionat sèries angleses, d'aquestes sobre les quals en comentava, fa uns dies, l'excel·lència. La meva cunyada m'ha passat Middlemarch, sobre el llibre d'Eliot, autora que també vaig recordar en un post recent, i encara no l'he començada a veure pel fet que em sap greu haver-la d'acabar, un sentiment estrany que em produeixen també alguns llibres. La va comprar en aquests magatzems, com moltes altres de la BBC.

Ara he vist que tenen existències de sèries de la mateixa procedència i qualitat basades en novel·les d'Elisabeth Gaskell, una altra gran escriptora recuperada per a nosaltres no fa gaire temps. Recordo que fa alguns anys van passar Norte y Sur, per la tele,  i vam saber, els no iniciats, que Gaskell havia escrit moltes més coses a banda de la biografia de Charlotte Brontë, amiga seva. Ep, no hi tinc cap comissió, només constato un fet.

Les novel·les del XIX, en general, són, per a la nostra apressada vida del present, una mica llargues i feixugues, un pèl fulletinesques, però rumbegen un gran encant en el qual hi té molt a veure l'extensió, també. Gaskell, nascuda Stevenson, va dur una vida tranquil·la i intel·lectualment interessant, va conèixer els autors de l'època, que es reunien a casa seva i va fer una gran amistat amb Brontë, Dickens i molts més. Va retratar de forma acurada les diferents classes socials i amb el seu marit, pastor lletraferit, van tenir un gran interès per recollir les formes dialectals de Lancashire i en defensaven l'ús, ja que, com sol passar gairebé sempre, hi ha conceptes i sentiments que no es poden expressar tan sols amb les formes canòniques.

Tenia sentit de l'humor i també va escriure novel·les amb fantasmes pel mig. Amb això de les bones sèries has d'anar una mica per feina, vistes i no vistes. I quan no es troben, tens dificultats per aconseguir-les. Tot i que avui, amb internet, tot és possible. O gairebé tot.

El que em sobta i preocupa, quan vaig a Can Jorba o passejo pel centre comercial de Barcelona és recordar les bones i boniques botigues que hi havia vist i veure les que hi ara, que semblen totes de mercadillo. Per cert, una part de la llibreria del mateix establiment ha estat envaïda per una mena de muntatge sobre esports d'aventura i bajanades marca National Geographic. Hem de viatjar, hem de veure món, que no tenim conversa... ironitzava en Capri en un monòleg. Doncs això. Em temo que el regal estrella d'aquests dies seran aquests paquetets que ofereixen estades breus a hoteles con encanto o balnearios relajantes, car he vist que n'ha posat a centenars per tot arreu.

Veure el que arribaven a escriure -en pes de paper- aquella gent del XIX, ni que fos la de classe mitjana alta, sense ordinador ni llum halògena ni calefacció central, i la cultura que rumbejaven sense haver vist més món que, en molts casos, el seu poble, encara em meravella. I, pel que fa a les senyores que van aconseguir surar en un món tan difícil i resclosit, parint un any sí i un altre també, fins i tot amb dides llogades i cuinera... sobren els comentaris.