Pep Torrents

Em sap greu que el blog sembli darrerament una col·lecció de recordatoris, però no puc evitar dedicar una entrada a l'actor Pep Torrents, de la mort del qual m'acabo d'assabentar.

Encara era jove, seixanta-set anys, molt ben portats fins fa quatre dies, fins i tot fent d'avi resultava un avi molt interessant i atractiu. Era un dels actors preferits per les noietes que anàvem a veure teatre en els seixanta i els setanta.

He cercat fotografies on es veiés més jove però no n'he trobat. Fa algun temps parlava de l'obra de Benet i Jornet, Quan la ràdio parlava de Franco, ell i l'Àngels Moll eren la parella que prosperava i deixava el Raval per anar a viure a Infanta Carlota.

Forma part de tot un estol d'actors de molta categoria, entre la generació de Pau Garsaball i la jove, que van viure molts canvis en el teatre i temps sorollosos, com ara els de l'assemblea d'actors i directors, temps en els quals tot semblava possible i que van provocar, després, fortes decepcions. Per sort, ell i molts d'altres van poder defensar-se força bé amb el doblatge. Potser ara no ens en recordem, però durant anys TV3 es va atapeir de sèries americanes i les produccions pròpies eren residuals o inexistents.

Amb l'èxit de La granja i Poble Nou, on Torrents va tenir un paper important, la cosa va revifar i ara potser caldria intentar quelcom de més volada. Va ser el benestant senyor Ramon, que es vol casar amb la florista madureta, en aquell muntatge Rosa Maria Sardà, en una de les poques produccions teatrals de la cadena, La Rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra.

Però el podem recordar en molts i molts papers al teatre en viu i directe, aquells i aquelles que ja som una mica grandets. La seva veu era inconfusible. També va dirigir teatre, en alguna entrevista traspuava una certa frustració per no haver-se pogut dedicar més a la direcció teatral.

La mirada de Torrents era inquietant, d'aquest tipus d'actors seductors però que quan interpreten personatges enigmàtics fan posar els pèls de punta. La veu i l'entonació tenien molt de pes en la seva feina al teatre i a la televisió.

El seu fill, Marc Torrents, també és actor. Aquí no som el Regne Unit i no podem fer sirs aquests cavallers de l'escena. M'abelliria que al menys la televisió ens recuperés alguna producció antiga, per recordar-lo, em sabria greu que la gent jove l'identifiqués tan sols com aquell iaio del gos que sortia en una sèrie.

Hi va haver un temps en el qual amb una sabata i una espardenya ens feien per la tele Els herois i les grandeses, Ball robat, La cinglera de la mort, Vent de garbí i una mica de por... per mencionar tan sols algunes de les obres on sortia aquest actor.

Al teatre en viu, la llista de la seva tasca és impressionant. Descansi en pau.