CAP D'ANY musical

Ahir em vaig ensopegar al canal 33 amb un magnífic documental sobre Joan Baez. Era del 2008, tenia ja, doncs, alguns anys, però em va alegrar el vespre.

Joan Baez es avui una dama esplèndida i intel·ligent, aquest gener farà setanta-un anys molt ben portats, amb una fresca naturalitat allunyada d'estètiques absurdes i emmascaradores de rostres admirats.

No té aquella veu de cristall fi de la seva joventut, la té diferent, madura, però igualment admirable, cuidada, impressionant i que sembla sorgir com si res de la seva persona. Ha estat a totes les lluites de forma coratjosa i no tan sols mediàtica com ara en aquell Sarajevo que aviat hem oblidat, en un moment en el qual també la majoria intentaven oblidar-lo.

Aquí de vegades oblidem també que aquests cantants continuen en actiu. De vegades, a l'estiu, en porten algun als festivals habituals i cars dels grans espais empordanesos, la propaganda, tal i com la fan, sembla la d'una lamentable col·lecció de mòmies. Joan Baez va passar també per Cap Roig fa quatre o cinc anys, sense fer soroll televisiu, com tants altres.

Ahir, que era una nit per oferir per televisió un habitual programa xaró però que, al menys, ens mostrés una mica els cantants vells i joves del país, TV3 es va despenjar amb un refregit de lamentables gags sense gràcia. Ah, aquells temps de la primera Cubana, aquell TV3 no fa res, pel qual va desfilar, amb gràcia i grapa, el bo i millor de la música lleugera i no tant de l'època!!! La imaginació al poder, sobretot al poder televisiu ni que sigui retallat, ja que amb una sabata i una espardenya havíem fet coses enyorades.

Inevitablement, vaig sapejar, la TV1 anava fent sortir cantants moderns i flamencs, vells i joves, com ha de ser, amb una presentadora que cada vegada que sortia es canviava de vestit. Per Mallorca tenien a punt tot un seguit de velles glòries: Karina, els Sírex, els Diablos. En el fons, això fa Cap d'Any. Els músics nostrats, bilingües o no, ho tenen pelut pels i no tan sols per les descàrregues sinó també per aquesta absència de promoció mediàtica.

Al segon canal feien Siete novias para siete hermanos, una pel·lícula que avui potser rebria penjaments per part del sector, cada dia més pesadet, dels benpensants dogmàtics i políticament correctes però que sempre es mira amb devoció i simpatia, amb admiració pels seus balls i les seves musiques, entendriment pels seus decorats pintats i acolorits de forma cridanera i que et fa acabar de veure-la desitjant ser joveneta i que vingui un dels germans Pontipee a segrestar-te.

Per cert, és curiós que una de les cançons que Baez va cantar en castellà i que es va fer molt popular va ser aquell presoner número nou, un cas de violència domèstica o masclista, amb l'agreujant que l'home assegura, a la lletra, que si torna a néixer torna a estossinar la dona infidel i l'amic traïdor. 

Fins i tot en un programa musical, fa uns mesos, vaig sentir que el locutor deia que no la posaria habitualment ja que enguany aquesta lletra li feia una mica d'angúnia. De fet hauríem de bandejar de la memòria musical un bon feix de cançons amb aquest tema, que n'hi ha unes quantes, però totes les coses s'han de situar en el seu context, altrament val més que ens tirem pel balcó directament.

Hem superat el Cap d'Any i avui comença, com es diu de forma recurrent i ja vulgaritzada, el primer dia de la resta de la nostra vida. La tele avui, com també s'ha fet tradició, tocarà valsos i tot això, un model que han copiat a molts indrets, avui els concerts de valsos són ja quelcom nadalenc i capdanyenc.

Enguany farà vint anys de les Olimpíades i d'aquell any d'eufòria, una eufòria, com gairebé totes, tan gratuïta i fràgil com el pessimisme recurrent. A gaudir, doncs, del present, que és l'única realitat a l'abast i comprovable!