2.3.13

PÀGINES VISCUDES (ALS HOSPITALS)

Fa alguns dies, a la Filmoteca, escoltava la conversa que tenien, al meu costat, dues noies de l'edat dels meus fills. Una d'elles, qui més parlava, semblava estrangera, anglesa o americana. Explicava a l'altra la seva mala experiència en acompanyar la seva parella a urgències, a Bellvitge, a causa de problemes molt seriosos que havia tingut l'àvia del noi.

-Entiendo los recortes y la masificación -explicava, en castellà- pero no entiendo el trato que nos dio la mayoría del personal, creo que la gente que trata con personas debe ser vocacional y más humana.

La noia parlava de massificació, però, sobretot, de gent que no els feia cas i que literalment passava i de com, finalment, es van ensopegar amb una infermera humana i educada  que els va atendre com Déu mana. 

La mateixa noia comentava la seva sorpresa i desconcert quan en experiències semblants als CAPS o a l'Hospital de Sant Pau s'havia endut una impressió magnífica sobre la medicina nostrada i sobre la gent que en tenia cura, des dels administratius als especialistes, malgrat que hagués percebut el problema del tema de les retallades o de l'augment del temps d'espera per a segons què.

Fa poc temps  una coneguda meva va patir una experiència igualment lamentable a l'Hospital del Mar on va haver d'acompanyar el seu pare. L'escenari d'aquest centre, als vespres i a Urgències, és surrealista. Els lavabos eren molt bruts, ningú no els informava i el seu pobre pare va trigar molt a ser atès però, com en el cas anterior, no era això el que més va sobtar a la família, sinó la desorganització i el tracte d'un gran nombre del personal, amb algunes excepcions ja que, afortunadament, sempre hi ha bona gent a tot arreu.

Fa anys, quan encara no es parlava de retallades, vaig tenir experiències semblants en les urgències del Clínic i de la Vall d'Hebron però malgrat la gran massificació que vaig patir i les moltes hores que m'hi vaig passar no tinc cap queixa del tracte del personal ni de l'atenció rebuda. Sempre et trobes algun poca-solta a tot arreu, això sí, i potser és inevitable, però eren l'excepció.

Hi ha coses que depenen dels diners i d'altres que no. En èpoques grises i difícils vaig tenir cinquanta i seixanta alumnes a l'aula però també en aquests casos hi havia mestres seriosos i mestres que no ho eren gens, i de vegades, si feia falta, també els mestres de bona fe netejàvem els lavabos, encara que no fos feina nostra. Així és el món, però crec que és molt trist que sigui així, encara més en aquest tipus de professions que no haurien de perdre mai la perspectiva humana.

Afegeixo que no voldria que tot plegat s'entengués com una denúncia dels defectes de la classe mèdica. Precisament darrerament, amb el part de la meva filla, que va ser a la Maternitat, a carrer de la Seguretat Social, ens hem quedat meravellats de l'atenció durant tot l'embaràs, en el moment del naixement i després, tot perfecte. Per això sobten més aquesta mena de diferències de tracte en uns casos i en uns altres, cosa que també passa a les escoles públiques, n'hi ha que són una meravella i d'altres que semblen deixades de la mà de Déu, com deien els grans, i totes pertanyen al mateix sistema i a la mateixa xarxa. He vist transformacions miraculoses de centres educatius amb moltes dificultats quan allà hi ha entrat un equip amb ganes i empenta. També conec molt bons metges i metgesses que són per cert els primers en plànyer aquesta mena de situacions i que de vegades no entren més a fons en segons què per tal de no buscar-se enemics o ser mal mirats per altres del seu equip o del seu lloc de treball. Això passa a totes les feines.

Aquests periodistes de les tertúlies haurien d'anar a donar un volt per aquests llocs, a les nits i matinades, i segurament farien uns reportatges molt sucosos enlloc de marejar tant la perdiu. No tot és culpa dels de dalt de tot, ep.


10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tampoc és nou aquest menysteniment del pacient als hospitals, encara que suposo les retallades han augmentat el maltracte i desinformació dels pacients, i mai millor sita la paraula, cal armar-se de paciència quan es va a un hospital o a urgències.

Tot Barcelona ha dit...

Aquí no se debería de generalizar. Se de muchos y buenos profesionales, y se de algunos que no lo son tanto. Por parte de la familia de mí señora , incluido ella misma, hay cinco profesionales de la sanidad, entre médicos, enfermeras y personas que dan clase en la UM. Es evidente que es un "oficio" vocacional, pero también lo es (de evidente) que detrás hay , y hoy en día más que nunca, una desconfianza generalizada hacia las personas que ejercen la sanidad (como lo es a las personas que ejercen la profesión de maestros). Yo he visto llorar a mi señora en casa por las amenazas de pacientes. Tal como suena. En fin. Salut

Júlia ha dit...

Doncs no, per desgràcia, però tant en un cas com en l'altre les queixes no eren pel temps d'espera sinó pel tracte general.

Júlia ha dit...

Miquel, no creo que ni en un caso ni el otro haya generalizado, ya ves que en los dos casos lo que sorprendió a los 'pacientes' fue el trato recibido en comparación con el mismo personal del seguro en otros lugares y circunstancias, por cierto, las amenazas a maestros son más antiguas que las que se realizan a médicos actualmente, tampoc la consideración social es la misma.

Tampoc quiero entrar en temas de corruptelas, regalos a médicos por parte de laboratorios, a veces en forma de 'congresos' en el extranjero y 'colar' gente en las listas de espera porque tiene 'enchufe'.

No se puede generalizar pero en estos sectors el tema resulta bastante preocupante, además los pacientes siempre estan en inferioridad de condiciones, he visto a gente quejarse de un médico y de su retraso y cuando llega hacerle mil reverencias.

Hace poco comentaban en un debate algo preocupante, en muchos países los errores médicos se sancionan a través del colegio profesional, aquí y muy a menudo éste más bien defiende al afectado contra viento y marea, el corporativismo es muy fuerte y pocas veces un médico admite los errores del anterior,

Precisamente en el tema del parto de mi hija y de la atención que ha recibido, todo a cargo del seguro, estamos contentísimos, la maternidad, una maravilla, y el Cap de les Hortes, el del barrio, excelente.

Pero también nos hemos de quejar de lo que no va bien y podría ir mejor, soy la primera en admitir fallos por parte de la 'clase educativa de base'.

Júlia ha dit...

He ampliat l'entrada ja que potser s'entenia com una condemna del sistema i de la professió, res de tot això.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La meva mare, que moltíssima 'experiència' d'estades a hospitals, sempre diu que s'ha trobat 'àngels' i 'dimonis'. Ella diu que sempre ha estat així perquè aquesta és la condició humana. No obstant això, i malgrat les 'retallades', aprova la sanitat actual.

Júlia ha dit...

Segurament és així, Teresa, i les nostres percepcions sobre qualsevol tipus de serveis depenen dels àngels o dimonis amb els quals ens ensopeguem. La sanitat actual, en general, funciona bé, amb alguns punts foscos com aquests, i de fet és un privilegi, vist a nivell mundial, comptar amb aquesta assistència que avui sembla 'normal' però que durant segles no ho va ser i que a molts llocs encara no ho és, una persona malalta feia caure famílies senceres en la ruïna, fa dècades.

miquel ha dit...

En les meues darreres estades als hospitals -també als CAPS (es diu així?)- m'he trobat amb més professionals que m'atenien correctament que amb professionals (prefereixo anomenar-los professionals que vocacionals) que es desentenien del meu cas o dels de la gent a qui jo acompanyava. I ja sabem que un tracte proper i comprensiu sempre ajuda a solucionar els problemes, fins i tot de salut. Una altra cosa és l'encert mèdic dels professionals, que dubto que sigui millor que en moltes altres professions; podria concretar tots els casos en què m'he trobat, però entenc que no és el lloc.
Potser és una obvietat que no cal dir, però la meua experiència directa és que les retallades no han millorat el serveis sanitaris del país

Júlia ha dit...

Miquel, ja he puntualitzat que eren aquests dos casos concrets, el tema de les urgències a Bellvitge, que és on més l'he viscut, ja no anava bé en temps de menys retallades. De fet no tindria cap sentit que cap mena de retallades milloressin res, em sembla...

Ara bé, en aquests dos casos concrets i puntuals les queixes no eren a causa del tema del temps d'espera o de la manca de personal sinó de l'atenció directa i no només parlo del personal sanitari.

Jo entenc que la gent es pugui equivocar, tots som humans, però crec que entens més una errada quan l'atenció ha estat seriosa i correcta.

El tema de les urgències ja era problemàtic 'abans' de les retallades, evidentment m'imagino que s'ha agreujat però abans ja era foprça surrealista segons a on.

Júlia ha dit...

és clar que a l'escola també he vist de tot i més per part dels professionals...