8.3.13

REFLEXIONS SOBRE LLIBRES I LLIBRERIES

Em van demanar un article per a la revista de l'Associació NODAMEN, de l'Escola de la Dona i del mes de febrer, sobre el tema del tancament de llibreries emblemàtiques però vaig insistir en què volia inserir la reflexió en un marc més general, ja que trobo que les coses no són tant senzilles com de vegades semblen. El penjo per si pot ser d'interès per algú altre.


         REFLEXIONS SOBRE LLIBRES I LLIBRERIES 



El tancament definitiu de la llibreria Catalònia, després de vuitanta-vuit anys de vida, amb alts i baixos i problemes diversos lligats a canvis socials i polítics en moltes ocasions, ha desvetllat molts planys i protestes. En aquests darrers anys hem perdut, a la ciutat de Barcelona, molts comerços antics. Pel que fa a llibreries, personalment vaig sentir molt el tancament d’ONA, per exemple. 


De fet, també durant aquests anys s’han obert un gran nombre de nous i grans espais. La petita llibreria, la papereria de barri, el mateix que el petit comerç, han patit les conseqüències de la instal·lació de grans superfícies. Als barris, la immigració ha generat un nou petit comerç, però la llibreria no compta amb aquesta possibilitat de resurrecció, al menys, de moment.

No crec que es llegeixi ara menys que abans. La gent va a escola de forma massiva i veig que es llegeix al metro, a l’autobús, al tren. Els clubs de lectura tenen cues d’espera. Més aviat diria que potser s’escriu molt més. També he llegit que es publica en excés però crec que potser es publica de forma oportunista, immediata, un signe dels nostres temps, del consum ràpid i de la impossibilitat de triar amb cura entre tanta producció. El món s’ha fet petit i ens ofereix tant de tot que no ho podem abastar de forma crítica.

No crec que siguin el llibre electrònic, l’ordinador o els nous estris allò que hagi fet caure les vendes de llibres. En tot cas aquests estris han diversificat els suports, les ofertes, com ha passat amb la música però crec que hi ha d’altres aspectes poc comentats i molt més evidents. Un d’ells és la bona oferta de les biblioteques públiques i un altre la manca d’espai en els pisos actuals per a conservar una biblioteca en paper, acuradament classificada i prou nombrosa, ja que avui el nostre poder per a l'adquisició de llibres és molt més gran que en d'altres temps. Sempre em ve al cap el mariner Luard del Cafè de la Marina, que explica embadalit com posseeix un sol llibre que llegeix i rellegeix de forma constant.

Hi ha qui se m’enfada quan li comento que crec que les biblioteques haurien de fer pagar alguna cosa, ni que fos simbòlica, pels seus serveis. Els llibres d’actualitat en préstec haurien de generar algun benefici als autors. Això no revitalitzaria el sector però seria una ajuda més i ens faria donar valor a la lectura en una època en la qual es confon sovint valor i preu. En els mateixos clubs de lectura públics moltes vegades el llibre no s’ha de comprar (ni triar), ja que es disposa de lots del mateix volum que s’amollen als participants.

Ens planyem de la desaparició de llibreries emblemàtiques però caldria reflexionar i preguntar-nos quants llibres comprem i llegim per any o quantes vegades, durant els darrers mesos, havíem entrat i comprat en aquestes llibreries emblemàtiques i enyorades. Ben segur que si som sincers haurem d’admetre que la nostra contribució al manteniment del sector ha estat ranci i gasiu, poc generós. És clar que el tema econòmic també té un pes, no ho negaré.

En el fons estem davant d’un gran canvi en els usos culturals, en els hàbits lectors, un canvi que només podrem valorar en perspectiva d’aquí uns anys però que va molt lligat a les possibilitats que generen les noves tecnologies, a la globalització i fins i tot a l’augment de cultura i educació per part de la majoria de la gent, tot i que sembli paradoxal. Ens hi haurem d’adaptar, de grat o per força. Al llarg dels anys vas veient i patint canvis i transformacions i pot ser que en algun moment hi hagi un retorn a la petita llibreria propera, de barri, qui sap. A totes les bugades es perden llençols i hauríem de conservar amb cura i amor aquests llençols quan són al nostre abast i no pas quan se n’han anat riu enllà. La Catalònia era part de la nostra història, fins i tot de la dels pares, tot i que tampoc en els darrers anys era la mateixa d'abans. Però vuitanta, cent anys, que són molts per a la vida d’una persona, són molt pocs mirats en perspectiva.

Encara tinc un record boirós de la Llibreria Porter, en aquell Portal de l’Àngel de la meva infantesa i joventut. També de la Bosch i de la Castells i de tantes altres, com d’una papereria-llibreria del meu barri que responia al romàntic nom de La Caravel·la i en la qual vaig comprar els meus primers llibres juvenils, aleshores l’oferta era pobra i reduïda, la col·lecció Historias, la col·lecció Cadete, les Aventures de Guillermo. Podem deixar constància d’aquests records amb una mica de nostàlgia però també amb il·lusió pel present i esperança en el futur, fins i tot en el futur de la literatura, el valor de la qual rau en el contingut i no pas en el suport. I és inevitable, en escriure sobre tot plegat, no recordar les persones-llibre que en aquella inoblidable Farenheit 451 mantenien el caliu de les obres de qualitat. Avui el que costaria més seria fer una tria en profunditat, em sembla.

M’han explicat que pràcticament més del noranta per cent del que es publica als dos anys i escaig tornar a ser pasta de paper. Les parades de llibres d’ocasió compten sovint amb exemplars que fa un any eren novetat, a preus de saldo. Per trobar un volum no reeditat que té poc més de tres o quatre anys has d’anar a parar a l’oferta de les llibreries de vell, que funcionen força a la xarxa. Els autors sabem prou bé el disgust que et provoca saber que els exemplars d’un teu llibre que té l’editorial es destruiran i que te’n pots quedar uns quants, si vols i pots. Fins i tot es preferible destruir i tornar a editar que no pas intentar vendre un llibre antic, pel fet que el disseny canvia, com el tipus de lletra, i el públic vol veure-ho tot nou, nét i polit.

Són aspectes del present que afecten al llibre però també a molts altres béns de consum, com la mateixa roba. Hauríem de reflexionar en profunditat sobre tot plegat car ja hem fet realitat, amb escreix, la pretensió dels manaies del Món Feliç de Huxley, com més sargits més empobrits, llençar és millor que sargir. 



(Mes enllà de les llibreries és preocupant la desaparició d'espais urbans amb una certa tradició, la darrera alarma ha estat la del Bar Marsella, del Raval, però aquest és un problema que Barcelona pateix des de fa moltes dècades, del qual ja es queixava el meu jaio, el poc afecte pel passat recent i potser és que ens perd l'estètica, com deia Don Miguel. O la fatxenderia i la pela, diria jo).

14 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt acurada reflexió.
De fet, la problemàtica -si és que n'hi ha- s'insereix en el marc més general d'allò que s'en ve dient "cultura" i que és el reducte de fonamentalismes de suposada classe, com si hores d'ara encara estiguéssim parlant de les biblioteques dels ateneus obreristes de pre-guerra que, per cert, sortien de l'esforç personal.
Biblioteques "de franc". I perquè no teatres, concerts i cinemes de franc? I perquè no viatges de franc a veure la Girona monumental?
Queda molt camí a desfer. Si, dic bé: a desfer.
Salutacions.

Tot Barcelona ha dit...

No lo había pensado eso de que el público lo quiere ver todo limpio y pulido. Creo que el problema (uno de los problemas) es la falta de espacio en las casa y que la mayoría de personas jóvenes se emancipan tarde, y que además no tienen estabilidad emocional como para crear vínculos ligados a cosas que después te seguiran siempre (los libros)...al igual es una tontería lo que digo, pero se me da de que hay algo de esto..
Un abrazo fuerte . salut

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Bona reflexió, com totes les teves.
M'agafo aquí a un comentari que fas, i que sempre m'ha fet pensar molt: la poca estima que tenim per això que anomenem passat. Des del punt de vista psicològic és perillós, ja que vindria a significar que naixem sota una col, que som autosuficients, etc. I no. No només ens necessitem els uns als altres sinó que hem necessitat els altres per ser.

Júlia ha dit...

Estem molt mal acostumats, Xiruquero, i sobre què és o no és 'la cultura', doncs ja ho deia el Quico rima amb escultura, natura i confitura...

Júlia ha dit...

Miquel, este puede ser un factor más, todo hoy es temporal, un ejemplo,los muebles de Ikea.

Júlia ha dit...

Teresa, resulta preocupant. Ningú vol res 'vell', amb el temps allò vell passa a ser 'antic' i es reivindica, quan ja s'ha perdut.

Júlia ha dit...

Avui mateix escoltava Montserrat Carulla parlant del tema aplicat a grans actors, com Paquita Ferrándiz o Pau Garsaball, que en un altre país mereixerien llibres especialitzats i molts programes recordant-los, però es pot aplicar a tantes coses, a tanta gent...

Olga Xirinacs ha dit...

Completa, enriquidora i també nostàlgica relació i reflexió sobre llibres i espais de llibres. A la meva vellesa dic que els llibres fan companyia, són companyia i abric a casa.
Ara bé, les formes i sistemes canvien, i a nosaltres, segons com, ens costa canviar els ritmes.

Montserrat Sala ha dit...

Tinc dues cose a afegir al teu magnífic article. es veritat que es tanquen les grans llibreries, pero el puc assegurar que també en hi ha que reobren. un cas es el de la LLibreria Jaimes. Es veritat que els clubs de lectura cada dia son més plens a les bibliotèques, pero la gent no compra, va al prestec del club. Penso que els ocmpradors potencials son els de sempre o els que ha de fer un regal de compromís. Y amb un llibre sempre es queda bé.
Una altre punt. Si ten robs bona, no la llencis, perque la moda sempre acabe tornant, i si noahs patit grans canvis físics, encara la podràs tornar a lluïr. Ho dic per experiencia.
Una salutació ben cordial Julia.

Anònim ha dit...

Penso el mateix que tu, Júlia. Bé, hauria de donar-li algunes voltes a la idea de fer pagar a les llibreries; no ho tinc gens clar perquè ja ho hem pagat. Una altra cosa és que la biblioteca generi beneficis i que d'aquests beneficis una part sigui per a drets d'autor.

Es llegeix més, segurament. O, en tot cas, la lectura ocupa els mateixos espais de sempre. Vull dir que si englobem tota la literatura, no només la "bona", llegir està molt estès. Abans es llegia molta literatura de quiosc i ara es llegeix Coelho, Greys... Abans s'escoltaven sermons i ara es llegeixen llibres d'autoajuda... Abans es llegien tebeos, i ara literatura juvenil intranscendent... Abans s'anava al cinema i ara es consumeixen moltes hores davant de la tele...

Està tot repartit si fa no fa com sempre.

Això sí: una lectura intranscendent et pot dur a una lectura transcendent; un programa intranscendent a la tele et du... a un programa intranscendent a la tele.

Júlia ha dit...

Montserrat, cada vegada intento comprar menys de res per no haver de llençar. D'acord amb el que dius.

Júlia ha dit...

Enric, jo crec que ens hem acostumat malament amb el tema de no pagar, de subvencions i de descomptes. Per què a mi m'han de fer determinats descomptes per ser jubilada quan hi ha gent en actiu i amb fills petits que guanya igual o menys que jo? En el tema de les biblioteques, el mateix, val més fer pagar una mica que no haver de reduir personal,com ja ha passat.

Sobre que la lectura intranscendent porta a una de transcendent, seria molt discutible i valorable, avui es llegeix molta palla ben editada. Jo crec que tant en tele com en literatura o el que sigui molts i moltes compartim sense problemes intranscendència i transcendència, depèn del moment i les circumstàncies.

Júlia ha dit...

Olga, és ben cert, tot canvia i ens anem fent grans i no ens agrada tant de canvi i alguns ens inquieten i d'altres ens empipen.

Anònim ha dit...

"Porta", no; "pot portar" a llegir coses millors (i és cert, tots combinem lectures de tota mena). Ho deia per comparar-ho a la televisió, on qui només veu merda no arribarà a veure res més que merda.

Sobre el tema de les subvencions sí que estem d'acord.