11.12.13

QUINES MEMÒRIES DE POLÍTICS REGALAREU PER NADAL???

Per Nadal i Reis passa amb els llibres una mica com per Sant Jordi o potser encara més i tot. Aquest any ens cauen al damunt un munt d'exemplars sobre polítics. Si els escriu algun periodista, com passa amb Onega i el llibre sobre Suárez, encara... Però aquests que se suposa que han escrit els mateixos polítics i en els quals ens explicaran quatre obvietats redactades per algun becari amb grapa em fan molt repelús. Polítics, periodistes i tertulians diversos són avui les grans estrelles de les editorials. Es fa difícil surar en aquest mar de paper si no surts per televisió fent el que sigui. Això no és nou, el meu avi repetia de forma constant la dita agafa fama i fote't a jeure fent referència a gent del seu temps, és clar.

Una amiga em va comentar fa algunes setmanes que li sabia greu que un polític que admira, crec que és Anguita, també corri pels platós televisius i per les emisores radiofòniques mirant de vendre el seu llibre. Els llibres dels polítics tenen sortida, m'imagino, pel fet que sempre hi ha algú que no sap què regalar i te n'amolla algun d'aquests pensant que ets seguidora del seu suposat autor. A les teles promocionen en general de forma abusiva la gent que ja hi surt de forma més o més constant. Ja tenen, com qui diu, el gasto promocional fet. Com que els polítics, en actiu o en repòs, són coneguts, també se suposa que vendran una mica. De vegades són memòries sobre la seva feina i d'altres, fins i tot, evocadors records infantils de quan anaven en patinet o estudiaven als Escolapis.

Hi ha qui es queixa del context, un context en el qual pot vendre llibres fins i tot la noia aquesta que a partir d'un rotllet amb un torero va trobar la manera de viure de forma relativament còmoda sense fotre massa brot. Bé, abans també es publicaven moltes bestieses però amb el pas del temps suren les coses més reeixides i oblidem la fullaraca tot i que és possible que entre la fullaraca també s'hi amagui alguna perla. 

Els llibres dels polítics poques vegades generen debat, tal i com hauria de ser, al menys ens haurien d'explicar secrets fins ara inconfessables: vicis privats i públics, misteris sense resoldre, corrupteles ignorades, amants secretes, fills il·legítims, traïcions diverses i bisexualitats boiroses, però en general tan sols ens recorden aspectes banals que ja havíem oblidat i justifiquen el capteniment del seu protagonista. Les memòries polítiques no tenen perquè ser sempre infumables, hi ha hagut polítics intel·ligents que han escrit ells solets coses interessants i han tingut un cert reconeixement però la majoria d'aquesta minoria ni són espanyols ni són catalans, que jo sàpiga, amb alguna excepció, evidentment i penso per exemple en Manuel Azaña.

Amb el pas dels anys aquests llibres tenen un valor afegit, l'històric i per això no ens desagraden pas les memòries de gent dels anys trenta o d'abans, tot i que no siguin res de l'altre món. Crec que alguns d'aquells personatges tenien intel·lectualment una volada una mica més ambiciosa que la dels actuals. Potser és que el passat sempre ens el mirem amb uns brins de mitificació inevitable, qui sap. Si jo fos mediàtica generaria un concurs amb referèndum popular per triar quina de les memòries polítiques d'enguany és la millor i quina la pitjor, i m'agradaria veure debats on s'analitzés a fons el contingut d'aquestes meravelles editorials. També m'agradaria que esclatés algun escàndol, per exemple la rebel·lió d'un redactor mal pagat que en expliqués que les memòries de nosequi les va escriure ell a preu fet. Aquests escàndols no farien cap soroll, de més grossos passen com si res vora nostra, se'n parla, s'obliden i a viure que són dos dies.

En d'altres èpoques comprava molts llibres per aquestes festes.  Algun en caurà però possiblement no serà cap novetat d'aquestes tan oportunistes. Per Sant Jordi i per Nadal és quan menys llibres compro, fes de fa alguns  anys. Hi ha una saturació entre la qual costa molt bellugar-se i he tingut molts desenganys quan he gastat diners en un llibre que m'havien assegurat que estava bé i després ha resultat ser un bunyol o un avorriment. Això val també per a tanta novel·la negra com ens està caient al damunt, la majoria absolutament mediocre i previsible. Com si no passessin prou desgràcies al món que encara les hem de llegir en el temps de lleure, vaja. 

17 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

No penso regalar obscenitat ni pornografía.

Allau ha dit...

Qui em coneix no em regalaria mai de la vida les memòries de cap polític. Em pregunto qui les pot comprar, perquè el seu interès sembla tirant a nul. Suposo que es publiquen per compromís, atès que un ex-polític sempre gaudeix de més influència que la que tenia quan estava en el càrrec (coses que algú m'hauria d'explicar).

Relatus ha dit...

Bé, la Belen Esteban també ha fet un llibre i està entre els més venuts. Tenim el que ens mereixem.

miquel ha dit...

No aconsegueixo imaginar qui compra aquests llibres, i, si són regalats, és que algú ens vol mal.
I per què dic això, si crec que no he llegit mai cap llibre de memòries d'un polític? No ho sé, a vegades em falla la memòria.

Júlia ha dit...

Francesc, si al menys fossin una mica pornogràfics encara tindria curiositat, he he.

Júlia ha dit...

Allau, misteris de la política. Crec que d'aquí cent anys, en una llibreria de vell, ni que sigui virtual, tindran un cert interès i tot.

Per compromís i per fer uns calerons, de tota manera d'ex-polítics també n'hi ha de moltes categories.

Júlia ha dit...

Loreto, la tele té molta força i la veu molta gent diferent, el cas de l'Esteban és tot un altre fenòmen mediàtic que tampoc no és nou del tot, el que passa que el nivell esperpèntic en aquest cas és més àlgid.

Júlia ha dit...

Home, Miquel, els Diaris d'Azaña són bons, per exemple, hi ha de tot. Però és clar, aquells eren uns altres temps i uns altres personatges. Com el Churchill, a qui fins i tot van donar el Nobel, encara que es va criticar força el tema.

M'imagino que la gent que els segueix o és dels seus partits se'ls deu regalar entre ells. I una cosa és un polític retirar o exiliat de vuitanta anys i l'altre aquesta colla d'oportunistes mediàtics que corren per aquí.

Júlia ha dit...

Però el pecat no és només dels polítics, avui els premis grossos literaris es donen a tertulians o presentadors de la tele, en general, hi ha un problema de promoció que així ja està solucionat de bell antuvi. Més difícil que publicar és que algú sàpiga que 'has fet un llibre', actualment.

Tot Barcelona ha dit...

Me gustaría leer algo de Julio Anguita sobre Carrillo, la de sorpresas que me iba a llevar.
Salut

Júlia ha dit...

Ui, Miquel, eso no te lo contará Anguita, vaya, me imagino.

Sícoris ha dit...

L'oportunisme, polític o mediàtic, ja em fa enrere a l'hora de llegir un llibre. Segurament és un prejudici com un altre, però és que acostumen a estar tan farcits de tòpics...

En canvi, si es tracta de les memòries d'algú que ja no està en actiu, sempre que estiguin ben escrites i aportin quelcom d'interessant, ja em semblen una altra cosa (així, en general).

Júlia ha dit...

Sícoris, evidentment depèn del moment i del personatge, ja ens coneixem una mica tots...

miquel ha dit...

Esclar que les memòries dels futbolistes... Ha. ha, ha.

Júlia ha dit...

Miquel, el món del futbol és una mena de realitat paral·lela...

Daniel F. ha dit...

El otro día vi a un señor que había comprado un libro de un político con dinero propio, ¡¡¡increíble!!!.
Normalmente estos libros solo los compran los partidos politicos para sus bibliotecas o los Ay untamientos para las suyas. Nadie se traga semejantes bodrios y menos aun los paga de su bolsillo.

Anònim ha dit...

Ara que les nenes ja són grans, hem tornat a allò que tant m'agrada: per Nadal i Reis, roba interior i llibres.