Avui continuaré amb la fabulosa història de Maria Conesa (1892-1978). La família era originària de Vinarós. De petita havia començat a treballar amb la seva germana Teresa, en un grup que es deia Aurora Infantil i en alguna ocasió ja havien viatjat al continent americà. Després dels tristos fets de l'Edén Maria, que se sentia insegura, va tornar a anar cap a Amèrica amb el seu pare i es van instal·lar a l'Havana, on va obtenir un gran èxit. Sembla que el clima no provava a l'artista i van decidir anar cap a Mèxic, contractats per unes famoses empresàries. Un dels seus números principals, el de la gatita blanca, va fer que se la conegués des d'aleshores amb aquest motiu. La seva veu era molt de l'estil de l'època però el que destacava més d'ella era una gràcia especial i la picardia amb la qual entonava aquelles cançons amb doble sentit i títols tan suggerents com El masaje o Chupa, chupa.
Era una dona generosa i que ajudava els espanyols pobres que havien emigrat. Va despertar passions de seguida, es va crear fins i tot un partit, Partido Estudiantil Conesista, dedicat a defensar-la de les ires en contra del seu art, carregat d'erotisme. De tota manera va anar refinant les seves actuacions i moderant la intenció picant. Per Mèxic corren aires revolucionaris i violents, cosa que la fa retornar a Espanya un parell d'anys però ja era tota una institució en aquell país i li van demanar que tornés. A més a més de cantar feia papers en comèdies com ara les dels germans Álvarez Quintero, molt populars.
Els temps no eren fàcils i menys en aquell país en plena revolució. Els admiradors anaven armats als espectacles i a la sortida eren habituals els tiroteigs. Pancho Villa va estar a punt de raptar-la. Amb dues actrius més van formar un tercer que es deia Las Tres Gracias. Es va casar amb un xicot de bona família de qui s'havia quedat embarassada i que la va voler retirar, sense èxit. Van acabar separats. Va tenir amistat i potser alguna cosa més amb gent com Porfirio Díaz, Madero, Carranza... Agustín Lara, el músic que dedicava cançons a totes les dones de bon veure, n'hi va dedicar dues: La guapa i Monísima mujer.
També es va convertir en empresària. Les seves relacions no eren tan sols amb la gent d'upa del moment sinó que se la va acusar de tenir contactes i amors amb els baixos fons, en concret amb el líder d'una banda que duia per nom La banda del automòbil gris i d'haver-se beneficiat del producte dels robatoris de joies que aquella gent perpetrava. A principis dels anys vint va retornar a Espanya de turisme i va tornar a actuar però no va tenir l'èxit esperat ja que corrien nous temps i el gènere frívol anava una mica de baixa.
No tan sols cantava cuplets, va cantar sarsuela, opereta, va fer teatre de més volada i cinema, també als Estats Units tot i que sembla que no li va acabar de fer el pes el tema després d'unes proves a Hollywood. Havia tingut alguns problemes legals que l'havien fet marxar de Mèxic però en retornar va ser rebuda de forma apoteòsica. Era l'any 1930. Va ser amiga del bo i millor de l'escena mexicana. Va guanyar molts diners i va fer construir cases molt belles, tenia un gust excel·lent. A Mèxic va continuar actuant al cinema i fins i tot en alguna producció televisiva. Va perdre tota la família, el fill i un nét. Per l'agost de 1978 encara va fer una aparició en una representació de La verbena de la Paloma i poc després, a principis de setembre, moria, respectada, condecorada i admirada pels mexicans. La seva vida és plena d'anècdotes gairebé llegendàries, com ara que va ser la primera en lluir als escenaris, en una faldilla, l'àguila revolucionària brodada. Va ballar amb Zapata, Maria Félix li va demanar unes joies que no li tornava fins que ella no els les va reclamar unes quantes vegades, en més d'una ocasió es van organitzar manifestacions d'admiradores que demanaven el seu retorn al país. Va deixar la seva fortuna a la Universidad Naciona Autónoma de México, així com a escoles de València i Barcelona. Va ser entrevistada moltes vegades per ràdio, premsa i televisió, algunes d'aquestes entrevistes es poden trobar a youtube. L'any 1981 es va filmar una sèrie sobre la seva vida interpretada per l'actriu Ofelia Medina.
Malgrat els escàndols en els quals es va veure embolicada sempre se la va admirar i estimar potser perquè sembla que era una dona afable, generosa amb els necessitats, brillant, intel·ligent i carismàtica, que va mantenir els seus encants fins a l'edat madura i que va saber adaptar-se als nous temps amb prudència i saviesa. Sorprèn el gran nombre de fotografies i cançons d'ella que es poden trobar avui a la xarxa. Una clàssica, vaja.
9 comentaris:
Muy buena la historia, para mi desconocida en su totalidad..
No en sabia res, com en . Del món del cuple en sabem només la part superficial, pel que veig.
salut
Tot un descobriment per mi. Una personalitat extraordinària. No és fàcil reunir tantes qualitats i en àmbits tan diferents. Gràcies per tota la informació que ens dones.
Miquel, me enteré más a fondo al preparar la charla del martes pasado, lo que más me sorprende es que una diva de esta categoría sea tan poco conocida aquí.
Doncs sí, Francesc, poca cosa i encara, i això que aquesta notable demà va viure gairebé la modernitat.
De res, Ramon, jo m'ho passo molt bé esbrinant aquestes històries.
¿Com és que ens atreuen tant aquestes evocacions de temps passats i moltes vegades ignorats?
Alguna arrel ens somou quan els llegim rescatats per escriptores com tu, tan atentes, tan documentades.
Olga, no ho sé, he de dir que aquestes històries em busquen a mi i no pas jo a elles, en aquest cas la vida d'aquesta dona, una supervivent, desvetlla admiració perquè se'n va sortir prou bé, malgrat l'època i les circumstàncies.
Aquest escrit no l'havia vist, i això que em pensava que ja m'havia sortit tot el que hi ha a la xarxa sobre la Conesa. La major part dels articles són de Mèxic, aquí encara és bastant desconeguda.
Publica un comentari a l'entrada