Les expressions, dites i frases fetes coneixen alts i baixos, moltes vegades són calcs del castellà o de l'anglès però això no seria tan greu si no fos que quan es posen de moda es repeteixen a tot arreu, en circumstàncies diverses, fora de context, de forma seriosa o amb ironia. Una de les més pesadetes és aquesta de treure pit, només cal escoltar la tele o posar-la al buscador del google per trobar-se amb mils de milers d'exemples de situacions de tota mena en les quals es treu pit o caldria treure'n fins al punt que a la llarga conformarem un veritable exèrcit de rebenta camises.
Més d'una vegada he fet broma sobre els encontres, que ja han substituït partits de futbol, trobades o reunions parroquials. Una altra dita, o el que sigui, recurrent, és la que fa referència a aquesta misteriosa línia vermella que no es pot trepitjar o que s'ha trepitjat quan no s'hauria de trepitjar. Aquesta línia la trobem en castellà i en català, el mateix pel que fa al pit que cal treure, es donen moltes explicacions sobre el seu origen, un dels més acceptats és que al·ludeix als manòmetres de les màquines de vapor, encara que també hi ha qui creu que la cosa ve dels uniformes dels soldats britànics de la guerra de Crimea.
I això sense entrar en l'excés de parauletes angleses utilitzades a tort i a dret, sovint mal interpretades, i quan ja teníem mots adients per dir el que fos en català. Molta gent puritana et corregeix quan amolles un castellanisme però et deixa anar mitja dotzena de paraulotes en anglès per segon, sense manies. Hi ha coses molt curioses en això del llenguatge. No entenc com encara no hi ha una campanya seriosa en contra del doblatge, una veritable barbaritat en els temps que corren i que es defensa de forma més aviat corporativa fent filosofies sobre el tema. Tot i que avui aquesta pràctica ja no cau en ridículs com els d'anys llunyans en els quals es feia parlar els xinesos subalterns amb la 'ela' en lloc de la 'erra'. El doblatge original de la peli Moulin Rouge, la antiga, la de John Huston, feia parlar una dona de mal viure francesa amb la 'egue' i això que passava a França, no sé si per tal que semblés més pecadora mentre la resta, entre els quals Toulouse Lautrec, parlaven el castellà normatiu.
4 comentaris:
Hi ha un empobriment del llenguatge que consisteix en fer servir imatges o metàforess provinent d'una certa terminologia científica o técnica, potser els sembla que amb això donen més versemblança a la quantitat de mentides que expressen.
Assistim a una seducció per la geometria, es el cas de le línies convergents o de la geometria variable; o al catastrofisme del xoc de trens o a les metáfores nàutiques com full de ruta. De fet tampoc cal que ens estanyen d'aquest empobriment, no és altra cosa que una manifestació de l'empobriment cultural dels mitjans i de la classe política, l'opacitat mental dels quals sembla que els hagi facultat per no callar mai.
Salut
Francesc Cornadó
Amb Francesc. Está tot dit.
Salut
igual que en Miquel, en Francesc ho ha dit tot i molt bé. Passa amb tots les llengues, no nomes en català o castellà.
Amics, i fins i tot és possible que no sigui cosa d'ara, la retòrica política del passat també era molt feixuga, i ja sé que passa a tot arreu. Hi ha una mena de 'convergència' entre una mena de fatxenderia lingüística normativitzada en excés i una vulgaritat repetitiva la qual, tot s'ha de dir, em prenc amb ironia.
Publica un comentari a l'entrada