COMPTE, REGALS NADALENCS PER A LLETRAFERITS I LECTORS ECLÈCTICS!!!

Arriba Nadal i com és costum, tradició i gairebé obligació, ens farem regalets. Uns dels regalets habituals entre gent adulta són o eren els llibres i els discos, uns i altres han anat de baixa tot i que avui escoltava el gremi d'editors explicant que la cosa semblava remuntar. Tinc molt de respecte pel gremi d'editors, sobretot pels editors modestos que fan una gran tasca amb pocs guanys. Però una cosa és el negoci, petit o gran, i l'altre que a tot allò que es relaciona amb la lectura i l'escriptura se li atorgui una mena de sacralització indiscriminada.

Aquests dies es recomanen regals, entre els quals els llibres. Però les recomanacions oficials i d'experts no recomanen llibres, recomanen novetats. Fins i tot quan es recomana un llibre que ja té anys se'n recomana la darrera edició, posada a punt i acabada de sortir del forn. Els llibres antics i vells eren objecte de culte en èpoques d'escassedat però avui són un perill per la pols que acumulen i d'altres riscos els quals en d'altres temps ens passàvem pel folre. Sobre el tema del llibre infantil i juvenil i la seva sortida escolar ja he escrit en més d'una ocasió, aquest és un altre mercat amb moltes servituds i oportunismes.

Jo cada dia recomano menys res. Escoltava fa uns dies una entrevista a Jaume Figueras i ell deia més o menys això mateix sobre cinema, que no recomana, que parla de pel·lícules i que les recomanacions no poden ser indiscriminades ja que tot són gustos. Recomanar uns llibres determinats en pot perjudicar uns altres que potser els experts ni saben que existeixen, per exemple. He llegit darrerament un llibre molt bo, Els desposseïts, però no el recomanaria pas a tothom perquè és absolutament trist i angoixant, per posar un exemple recent sobre gustos i moments vitals. En canvi hi ha llibres que trobo fluixets, m'estalvio mencionar-los, però que en ocasions aconsello llegir a persones que no volen menjar-se el coco sinó més aviat passar una estoneta distrets, el mateix val per al cinema.

Al cap d'un parell d'anys més d'un noranta per cent dels llibres que van ser novetat tornen a reconvertir-se en pasta de paper. El gremi d'editors no gosa incidir en un tema clau que crec que resulta políticament incorrecte tocar, el de les biblioteques públiques que fan un gran servei però que també han contribuït a reduir les vendes. Per sort avui es poden trobar molts llibres per la xarxa, nous o de segona mà. Un altre tema és el del llibre digital que se suposa que no ha arrancat com s'esperava tot i que sovint el seu preu és excessiu en comparació amb el llibre en paper. Crec que molt llibre digital fàcil de trobar, sobretot en el camp de la no-ficció, té una gran sortida real no quantificada per raons òbvies. A la tertúlia d'història on participo hem accedit a molts llibres en pdf.

Les recomanacions d'aquests dies són, doncs, de novetats, car en la novetat hi ha el negoci. No passa tan sols en el tema dels llibres, passa en el camp de la moda tèxtil i en molts altres. Els suplements sobre llibres dels diaris cada dia són més restrictius i lligats a interessos del grup que mana en el mateix diari, un estudi una mica a fons mostraria com molts dels autors promocionats són de la casa o hi tenen relació.

Abans no sortien tants llibres però el suplement dels dijous de l'antic AVUI donava un cert ressò a tot allò que es  publicava en català. Avui és impossible recomanar seriosament pel fet que és impossible estar al cas de tot allò que es publica. A mi, que sóc una afeccionada lletraferida, m'arriben cada dia tot un munt de propagandes literàries, notícies sobre presentacions i coses així. És fàcil que més d'una meravella passi desapercebuda. I això pel que fa als publicats car moltes obres interessants deuen restar als calaixos dels autors, endormiscades potser per sempre més.

Ahir, al facebook, una de les meves poetes de culte, Dolors Miquel, es queixava amb ironia de la manca de ressò d'un llibre emblemàtic que va publicar fa... cinc anys, amb introducció de Cingolani, que ja és una declaració de principis. Jo ni m'havia assabentat de què havia sortit aquest llibre i ara l'he demanat per la via més ràpida, a la mateixa escriptora directament. Per si a algú se li encén la llumeta i pensa que per les festes pot fer un regal alternatiu i que no sigui ben bé una novetat aquí en teniu la referència, més endavant ja en parlaré a bastament.

Sempre ens quedarà Amazon, vaja...

També hi ha qui creu que els llibres, alguns llibres, s'han de regalar i la pena és que se'n regalen o venen a preu tirat una pila. A les biblioteques no donen l'abast a fer neteja, a l'únic lloc del barri on es poden deixar llibres per tal que qui vulgui els agafi, ara per ara, és a un raconet del CAP Les Hortes, n'hi he deixat molts i hi he trobat moltes perles, alguns dels que hi he arreplegat eren ben nous, per estrenar, diria jo.

De vegades he anat a llegir poemes o fragments literaris propis a grups de gent que se suposa que estava interessada per la meva literatura. Si a la sala hi havia cinquanta persones tirant llarg, que ja és un èxit, he venut tres o quatre llibres, llevat de quan la celebració ha estat al meu barri on els amics i coneguts són més generosos o se senten més obligats. 

Tot i que també n'hi ha que fan moixoni quan s'ha acabat l'acte per no veure's obligats a fer el gest, com passava amb els balls de rams. Una amiga li  va dir en una ocasió, davant meu i sense gens de dissimul, a una parenta que volia comprar un llibre meu: no cal que el compris, ja el tinc jo a casa. Cal dir que la parenta el va comprar, com era la seva intenció primigènia, una mica violenta pel comentari de l'altra. En algunes associacions bonistes fins i tot no volen que portis llibres per vendre, no fos cas que fessis negoci (?).

Durant un temps vaig participar en l'organització de clubs de lectura, un altre fenomen dels nostres temps del qual caldria parlar a fons ja que també té molts efectes perversos. Fèiem venir autores diverses, venien de franc, la majoria de vegades no cobraven ni el desplaçament però les participants compraven poques vegades els seus llibres. Per què, si ja havien llegit el que tocava gràcies a la biblioteca?  He de dir que en més d'una ocasió vaig sentir vergonya aliena per aquest tema, encara més quan les escriptores ens obsequiaven sovint amb algun exemplar signat per a l'organització. 

En temes d'història local també he fet venir gent al meu barri a parlar d'algun llibre i m'ha passat el mateix, fins i tot anys enrere el públic comprava més llibres que no pas ara, en aquests casos. Ja no és pel llibre, és un detall vers la persona que ha vingut de forma desinteressada i a  promocionar una mica el que ha fet, és clar. I és que les possibilitats de promoció cada dia són més galdoses. 

Això dels calerons és curiós, hi ha qui es queixa de què li cobrin tres euros en un museu comarcal i després se'n gasta més  de cent al Liceu o al camp del Barça i no ho critico. Bé, una mica si, sobretot si es fa el pobre sense ser-ho, la veritat. De vegades et posen excuses de mal pagador, és que a casa ja no m'hi caben...

No sóc defensora de la lectura ni del llibre en general, es publica molta palla, molta novel·leta oportunista, molta poesia infumable, però no em sembla malament que sigui així car de la quantitat també n'hauria de sorgir la qualitat i en tot cas no sóc ningú per jutjar res i fins i tot els que jutgen en molts casos no tenen cap mena de criteri seriós ni aprofundit. 

Quan a un carrer hi ha un restaurant sovint no veu amb uns ulls que se'n posi un altre al costat però al capdavall, si se'n van posant molts, allà es conforma una ruta gastronòmica que afavoreix tothom. Això passa amb escriptors i llibres però encara hi ha reticències i envegetes i bestieses d'aquest tipus, tots som humans i vanitosos en algun grau. 

Els editors també es queixen de les autoedicions però per a mi són indispensables. Recordo que en una entrevista  de fa molts anys el poeta Espriu va aconsellar a una participant que es planyia del tema editorial que si creia que havia escrit alguna cosa amb cara i ulls i no trobava editor s'ho publiqués ella mateixa. I una il·lusió és una il·lusió, caram. 

Regalar llibres és un risc, quan la gent creu que t'agrada llegir et regala de tot com ara, per exemple, el premi Planeta o d'altres coses semblants. O un d'aquests tan habituals per les festes, cars, pesants, exageradament voluminosos i plens de fotografies retrospectives centrades en algun tema nostàlgic i barceloní. El tema barceloní és una mina, pel que sembla, sobretot pel que fa a misteris, enigmes, crims i curiositats més vistes que el tebeo i que sovint tenen poca base seriosa. Nadal és el mercadillo d'hivern del llibre i de tot, però Sant Jordi, literàriament, és molt pitjor.