11.2.16

OLGA XIRINACS, PREMIS, CÀSTIGS, OBLITS I REIVINDICACIONS


Algunes de les persones que passeu per aquí ja sabeu que fa temps vaig iniciar una mena de campanya modesta sobre la possibilitat de què es concedís el proper Premi d'Honor a Olga Xirinacs. Vaig obrir un grup  de facebook, força visitat, i un blog, menys visitat, en el qual vaig publicant poemes de l'escriptora.

He de dir que no hi tinc cap interès particular, ni en sóc parenta ni sóc experta en la seva literatura. La vaig conèixer fa anys, una meva amiga també escriptora, Montserrat Galícia, va publicar una novel·la on evocava Virgínia Woolf i li va demanar si li volia presentar, cosa que tot i no tenir cap relació amb ella, Xirinacs va fer encantada. Olga Xirinacs i Montserrat Galícia són devotes de Woolf, jo no ho sóc o al menys, no ho sóc pas de forma incondicional i és que en això de la literatura els gustos són, afortunadament, diversos.

Més endavant vaig guanyar un premi de poca difusió que porta el nom de l'escriptora i la vaig anar a saludar quan va presentar els dos llibres que ha publicat amb Meteora. Hem intercanviat e-mails en alguna ocasió sobre temes literaris. Fins fa poc anys coneixia poc la seva obra, en concret la poesia, que he llegit en aquests darrers temps més a fons i em sembla excel·lent, d'alt nivell i poc difosa. 

OIga Xirinacs va guanyar durant uns anys tots els premis més importants, aleshores, de la nostra literatura. Això va provocar ressentiments, guanyar un premi comporta que molts altres no el guanyin. Només cal llegir biografies com la d'Espriu per comprovar les picabaralles que ja hi havia a l'entorn del tema quan tan sols es comptava amb mitja dotzena de concursants, ara que els escriptors s'han multiplicat la cosa és molt més complicada.

Durant uns anys existia molta polèmica sobre els premis, el Sant Jordi generava moltes discussions i desqualificacions però era un premi ben promocionat i un dels pocs llibres en català que comptava amb una promoció adient. El Premi d'Honor és tota una altra cosa, fins i tot s'ha qüestionat més d'una vegada. Hi ha qui explica que se'l van inventar per no donar-lo a Pla i també va ser molt lamentable el cas Carner, quan se'l va fer venir per a no donar-li el premi en veure que les seves facultats mentals havien minvat a causa de l'edat. És un premi que s'ha donat a quaranta-cinc homes i tres, ara quatre, dones. Un premi qüestionable doncs però que representa el reconeixement al conjunt d'una obra o d'una tasca. Una altra qüestió és que abarca el camp acadèmic i el científic però aquests també són minoria en comparació amb els literats i caldria pensar-hi.

Jo ja fa temps que tinc poca confiança en els premis grossos, s'hi mouen molts interessos al volt, fins i tot en un de tant prestigi com el Nobel, tan sols cal mirar les llistes de guardonats. Malgrat tot això em semblava important que Olga Xirinacs, que aquest any fa vuitanta anys, l'aconseguís. En aquests anys ha estat una escriptora una mica marginada i fins i tot etiquetada con a tarragonina. 

Podria mencionar moltes altres possibles candidates, per exemple, Aina Moll. Al menys a Olga Xirinacs l'han triat enguany com a la POETA del DIA DE LA POESIA, una mena de premi de consolació, important, tot s'ha de dir, i que potencia el seu paper en aquest gènere literari. Quan en alguna ocasió l'escriptora s'ha queixat, amb raó, de determinats oblits, no ha faltat qui la titllés de victimista. Crec que el fet de ser una dona també té un pes a l'hora de certs menyspreus inexplicables.

No vull entrar en valoracions sobre la guardonada, Oliver, una escriptora que, per diferents motius, també ha estat una mica oblidada en els darrers anys, el mateix que la seva parella Jaume Fuster. Fa uns dies em preguntava per què amb tantes setmanes negres que es fan i es desfan no ens tornen a emetre aquelles historietes de La clau de vidre, per la tele, o aquelles de Qui? que ens van dir que continuarien i no ho van fer mai. Olga Xirinacs ha escrit també bona novel·la de gènere, obres interessants que es podrien fer en cinema, en televisió. Quan el Premi d'Honor li van donar a Benet i Jornet vaig manifestar la meva opinió sobre la concessió, que em va semblar una mica exòtica, i alguns coneguts seguidors de sèries de la tele se'm van empipar, així que faré mutis sobre qualitats i mèrits, al menys de moment.

Fa molts anys, el 1984, Olga Xirinacs va guanyar el premi Sant Jordi amb el llibre Al meu cap una llosa. Era aquella una època en la qual es generaven les polèmiques que he mencionat. Va haver-hi quatre finalistes d'un cert pes, Víctor Mora amb El tramvia blau, Miquel Ferrà amb No passaran, Josep Maria Carandell amb Prínceps i  Maria Antònia Oliver amb Crineres de foc. Es van editar els llibres finalistes incitant el públic lector a què jutgés si el premi era just o no i fins i tot Àngel Casas va portar al seu programa a tres dels escriptors  implicats però no hi va convidar la guanyadora. 

Els anys han fet que s'evidenciés la qualitat del llibre de Xirinacs, però en tot plegat hi havia una certa mala fe sorgida aneu a saber de quines capelletes culturals ocultes o no tant. Isidor Cònsul va escriure sobre el tema reivindicant la qualitat de l'obra premiada i no va ser l'únic. Si això dels finalistes es fes cada any no hi hauria res a dir però tan sols s'ha fet de tant en tant i sense fer soroll, jo també vaig quedar finalista del Sant Jordi uns anys després de tot allò i no em van publicar el llibre ni ningú va tenir interès en polemitzar sobre qualitats i justícies.

En tot cas caldrà continuar reivindicant la trajectòria d'una escriptora important, que avui sembla no estar de moda, el món literari ha canviat molt, el premi Sant Jordi ja no té la importància que havia tingut, es tracta d'un llibre més entre tants com en surten, sabem poca cosa dels finalistes i dels debats del jurat i es venen molt més d'altres volums ben promocionats i escrits per gent que normalment pertany al món mediàtic i que fins i tot és coneguda per motius extraliteraris. El nombre de publicacions diàries és immens, la literatura és avui efímera i líquida, com tantes altres coses. Ni tan sols és important el tema de la llengua, les obres es publiquen de forma simultània en català i castellà i ningú no es posa pedres al fetge amb aquest tema que en d'altres temps resultava, si més no, espinós.

Olga Xirinacs no és tan sols l'escriptora viva més important de la nostra literatura, també representa avui la memòria en actiu de tota una època literària amb llums i ombres però que cal recordar i conèixer una mica a fons. Crec que hauria estat molt bé que li haguessin donat el Premi d'Honor, no ha estat així i la continuarem reivindicant a la mida de les nostres possibilitats. Pel maig, el dia 11, farà vuitanta anys i estaria bé que repetíssim l'homenatge blogaire de l'any passat. En tot cas segur que el món cultural li dedicarà actes diversos i algun homenatge institucional, això sí. Si aquest actes no van acompanyats de reedicions i difusió de la seva literatura, malament. I és que això també passa, amb ella i amb una gran majoria d'autors i autores, i aleshores hem de recórrer, i encara bo, a les biblioteques i a les webs de segona mà. 

La literatura i l'art, vaig sentir dir en una ocasió a un professor, són com la borsa, pugen uns actius i en baixen uns altres, va com va. Hi ha llibres considerats molt bons que a mi no m'han fet ni fu ni fa i d'altres que a mi m'ha agradat i que d'altre gent ha trobat un rotllo. També nosaltres canviem de gustos, amb els anys i l'experiència, hi ha coses que et van semblar molt originals i després has sabut que  eren males còpies d'altres creacions anteriors. Aquesta relativitat ens pot consolar a alguns escriptors, quan no hem aconseguit surar en un mar tan imprevisible. La vida no és una novel·la ni una pel·lícula, per sort o per desgràcia. 

Més enllà de consideracions i valoracions crec que ens cal tenir molt més present l'obra, extensa i diversa, d'Olga Xirinacs, amb premis o sense. Un dels mèrits afegits és que Olga Xirinacs ha continuat publicant sempre i no sempre li ha estat fàcil i que manté contacte habitual amb el seu públic a través d'un blog personal i interactiu, ja em direu quin escriptor nostrat fa el mateix, hores d'ara.


[...] Olga Xirinacs fou la justa guanyadora, al meu entendre, d'aquesta edició del Premi Sant Jordi que comentem. La seva novel·la Al meu cap una llosa, manlleva el títol suggestiu de la segona part d'un vers del poeta anglès William Cowper: "Amb l'herbei sobre el pit i al meu cap una llosa." El títol és una troballa amb un doble encert: s'adreça, d'una banda, al cor mateix de la narració, i n'avança, de l'altra, l'estil poètic i entranyable. Olga Xirinacs ha bastit una novel·la lírica i intimista a partir de la confluència de tres elements. D'una banda, els butlletins de notícies de la BBC concreten el marc històric que encapçala cada un dels divuit capítols. Som a la segona Guerra Mundial, a l'entrada de la primavera de 1941. [...] El segon component de la novel·la serveix per a dibuixar la geografia física i humana d'una contrada d'East Sussex, a la vora del riu Ousse. I tots dos elements no són altra cosa que el bastiment que necessita Olga Xirinacs per a situar-hi la seva creació més original i captivadora, l'aura de Virginia, la figura que dóna vigor i personalitat a la narració. La claror i l'ombra de Virginia Woolf, ofegada a les aigües de l'Ousse, que l'acolliren durant tres setmanes. Aquestes tres setmanes són el temps de la novel·la i, mentre el cos rodola riu avall, l'aura de Virginia surt del riu i ressegueix la contrada, fa estada a la casa vora els objectes, es fixa de prop en els personatges i medita sobre la llibertat i la bellesa de la pròpia mort. La novel·la no és, en cap moment, ni una narració històrica ni un exercici biogràfic. [...] 

Al meu cap una llosa és, bàsicament, un bellíssim monòleg amb un feix de suggeriments. Diria que Olga Xirinacs ha trobat la mesura exacta per a lluir les virtuts més pregones de la seva capacitat literària. [...] Personalment no tinc cap dubte que és la més sòlida i acabada de les cinc novel·les. 

(Isidor Cònsul: "Entorn del premi Sant Jordi, 1984. Dracs, aranyes i polèmica",Serra d'Or, novembre 1985) 

Per tal d'animar el món de la cultureta també es podrien donar a conèixer els altres noms en joc a l'entorn de la concessió del premi i que el poble jutgés, amb l'ajuda de debats televisius, com en aquell Sant Jordi de 1984, per proposar que no quedi. Per cert, d'entrada eliminaria els senyors, toquen quaranta anys de dones, ara. I després, ja en parlarem.





19 comentaris:

Anònim ha dit...

M'imagino que en aquest temes hi ha molts compromisos, per dir-ho d'alguna manera. No és només una qüestió d'autors, sinó també d'editorials. Poc o molt, un premi gros genera vendes. Parlo per parlar, però potser algú podria fer una estadística d'editorials, agents literaris, universitats, etc. que s'amaguen darrere de cada guardonat.
L'any que veli donen segur.

Montse ha dit...

No estic tan segura, Enric H. March, que l'an que ve li hagin de donar, si no ho han fet aquest any, amb la reivindicació a la xarxa...

Júlia, vaig conèixer M.Antònia Oliver a la presentació que vam fer a Vallderrobres, del llibre col·lectiu "Un riu de crims", on se la va convidar i, després de dinar, va fer una dissertació sobre el gènere negre, amb participació model debat, de tots els que érem allà, que va ser tot un esdeveniment.

Jo també volia el premi per l'Olga, a qui tinc una profunda estima personal, i això que només l'he vist una vegada! El fet que se'ns obri tant al seu blog, la fa més propera, deu ser això.

Malgrat tot, no crec que l'elecció de M-Antònia Oliver sigui una mala elecció, així doncs, em quedo amb què s'han repartit els papers: Premi d'honor per a M. Antònia, Poeta del Dia de la Poesia, per l'Olga.

Tot plegat em recorda allò dels "aquest guanya, però tenim un premi de consolació per algú que també és mereixedor del premi", i aquest record, d'èpoques passades, em fa una mica de ràbia, però sé que no hi puc fer res i a més, a nosaltres, i tu ho saps igual que jo, ens han educat amb un sentiment una mica espartà. Som capaces d'entendre una pila de coses que potser són dures de rosegar!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Hi he pensat aquest matí en llegir la noticia al diari, això va per quota sembla, a lo millor l'any vinent.

Francesc Puigcarbó ha dit...

no deixa de ser curiòs que la guanyadora d'enguany M.Antonia Oliver des de 2007 no publicaba res.

Júlia ha dit...

Enric, els premis no es donen als millors ni tan sols per la millor obra d'aquell a qui se li donen, així va el món, en literatura i en política i en perruqueria i...

Júlia ha dit...

Montse, no nego mèrits a Oliver però no li veig el mateix nivell, encara més, en algun blog vaig posar llistes de possibles candidates a parer meu i subjectiu i ella no hi era, però, vaja, m'alegro que al menys l'hagin donat a una dona, ja era hora, veure'm si hi tornen... admeto que tot és relatiu en el camp literari i en tots, per altra banda jo no tinc 'contactes', tot pesa.

Júlia ha dit...

Francesc, ben curiós, tu ho has dit, per això m'ha semblat tot plegat una mica exòtic, la veritat. És clar que Oliver no té bona salut -l'Olga tampoc- i sembla que et donen més premis si estàs malalt o ets molt vell tot i que en això hi ha hagut estranyes excepcions a considerar. Oliver estava darrerament i literària més oblidada que Xirinacs i ara ha 'ressorgit', si més no, curiós, com tu dius. Per altra banda no cal que siguin escriptors, es podia haver buscat una científica o filòloga,com Aina Moll alguna altra, en aquest cas no hauria dit res, cal diversificar, també. Però...

Salvador Macip ha dit...

Una oportunitat perduda. Potser l'any que ve hi pensaran, finalment. O potser no, perquè és cert que les capelletes duren i duren... Una pena.

M. Roser ha dit...

M'ha sabut molt de greu per l'Olga, penso que era l'any adient, crec que hem estat molts que hem posat el nostre granet de sorra, però es veu que no hem estat poc contundents...Estaria molt bé que fos una votació popular.
Bon vespre.

Unknown ha dit...

Oliver és una escriptora interessant però jo, empesa per la teva campanya i pel que crec, hauria volgut el premi per Olga.
He entrat al Facebook d'Omnium i així els hi he dit: Cap demèrit per na Maria Antònia Oliver però el premi, aquest any, havia de ser per Olga Xirinacs.
Seguirem insistint.

miquel ha dit...

Que no li hagin donat el premi a l'Olga, que el té ben merescut, no m'estranya, que li hagin concedit a la Maria Antònia Oliver sí que m'ha sorprès, cosa que indica la realitat real i la meua són ben divergents.

Júlia ha dit...

Salvador, en aquesta mena de guardons s'hi mouen moltes coses de les quals no en sabem res, no és que Xirinacs necessiti cap premi però crec que el premi sí que necessita gent d'un cert pes tot i que sempre ha esdevingut un premi estrany i erràtic. Potser com tots els premis, vaja, i em refereixo als 'grossos', sobretot.

Júlia ha dit...

M.Roser, de votacions populars se'n fan molt poques en temes culturals i després no es fa cas del resultat, encara recordo quan fa anys ens van deixar votar sobre un monument a Macià i després van posar el que els va abellir als manaies.

Júlia ha dit...

Glòria, penso com tu. No vull entrar en si la guardonada o mereix o no, és un terreny relliscós i entre els més de quaranta homes premiats també en trobaria molts de dubtosos. Però precisament fa temps, quan vaig començar a reivindicar de forma personal l'Olga vaig mencionar d'altres dones que el mereixerien, recordo que tu em vas esmenar la plana amb alguna, però he de dir que la premiada ni se m'havia acudit. El premi, en teoria, es lliura a una trajectòria. De tota manera, com ja he explicat, és un premi estrany que no se sap del tot ben bé que premia, s'havia parlat d'eliminar-lo i tot i en d'altres temps generava interessants polèmiques, ara ni això,tot ens ho empassem sense fer gaire soroll i encara que es faci soroll s'arriba a quatre gats.

Júlia ha dit...

Miquel, penso el mateix, m'hauria esperat abans altres persones, dones en concret car sembla que al menys en això volen fer un pas endavant, no sé si serà un pas puntual i efímer o no, ja ho veurem si vivim molts anys.

Oliva ha dit...

SOM UN PAIS DE FOTUDES "CAPALLETES"...PERO L'OLIVER,CAL DIR, QUE SU MAREIX,LA TENIEM MOLT OBLIDADA, ESPERO QUE TORNI A PUBLICAR.

Júlia ha dit...

Oliva, ha tingut molts problemes de salut, però és cert que també estava oblidada, de tota manera i comptant amb què tot són gustos l'Olga Xirinacs em sembla que té més 'volada', el que passa és que aquest premi no és tan sols literari i es pot justificar la concessió a gent d'altres camps, s'ha donat a Benet i Jornet, a Raimon, jo no ho hauria fet però doctors té el món literari, que diuen. Bé, al menys és una dona, ja només en falten quaranta-quatre més per arribar a la igualtat i la paritat.

Júlia ha dit...

Mireu els óscars, hi ha de tot, a la llista...

Júlia ha dit...

o els NObel, que també són molt discutits...