17.5.16

HAN ATROPELLAT UNA DONA, HAN TRENCAT UN PAISATGE (POÈTIC)






PREJUDICIS

No es pot analitzar a primera ullada,
no es pot dictar sentència
al perfil d’un estoig que oculta el contingut.
Deixem espai i temps
perquè l’home i les coses es desfullin
i ens mostrin l’ànima...

Obrim-nos verges
a un món que exhala insospitats perfums.





LABERINT DE SILENCIS
Udola, el vent, pels carrerons estrets
d’un poble abandonat.
Laberint de silencis perennals,
i un campanar sense campanes
que toca a morts...
Tot exhala laments de solitud,
entre els vestigis de bellesa
d’un claustre espoliat.
Un vell xiprer custodia les restes...
Com ànimes en pena,
rodolen, enfollides,
les fulles mortes d’un jardí
presoner de l’oblit.


Josefina Peraire







Em sorprèn com no s'ha fet gaire esment, en les diferents informacions sobre l'atropellament d'una persona que es troba en coma, per part d'un ciclista, de què la víctima d'uns fets que no s'han aclarit i és difícil que ho facin del tot, és una escriptora, una poeta reconeguda, molt popular en alguns ambients poètics i amb força llibres publicats, Josefina Peraire. És també ceramista i escultora, pertany a aquest sector intel·lectual en el qual acostumen a convergir moltes aptituds artístiques. 

No crec que la discreció a l'entorn de la seva activitat artística i intel·lectual sigui a causa d'una opció voluntària de familiars i amics. El marit de Josefina va explicar al seu facebook el que havia passat abans no es donés la informació pels mitjans i algunes companyes d'activitat poètica van parlar-ne al programa dels matins de TV3. Precisament s'havien de trobar a la Casa de València, que acull diferents activitats d'aquest tipus. Em va semblar percebre, per part de la presentadora del programa, una certa cautela en tocar el tema de l'atropellament, i és que en això de les bicicletes tinc la sensació de què resulta políticament incorrecte entrar a fons en els problemes que aquests vehicles provoquen, sobretot als vianants, però també als conductors en carreteres estretes en les quals es fa difícil deixar la distància reglamentària sense riscos evidents.

En general el que s'ha dit i escrit és que s'havia atropellat una dona. Avui dia dir una senyora sembla carca, tot i que això d'una dona, així, sense més, em va sobtar i no em va sonar del tot bé, però vaja, els mitjans deuen tenir els seus llibres d'estil, dic jo. En el cas de Muriel Casals o en el d'aquest ciclista atropellat per un taxista les persones tenien nom i cognoms, és clar, i ja no hi havia problema. En el cas de la Josefina alguns diaris, pocs, han esmentat nom, cognoms i edat però, en general, sense fer referència a la seva activitat poètica i artística.

En això dels poetes i escriptors sembla que hi hagi una primera divisió i una segona i fins i tot una tercera i la resta. Els de la tercera i la segona s'interessen per la primera i de vegades conviden poetes de la primera als seus actes però no sol passar gaire a l'inrevés. I no és una qüestió de qualitat, diria jo, ja que si filem prim ens adonarem que tothom té de tot i que tot són gustos i poques vegades s'analitza l'obra en conjunt i de forma aprofundida. Per què no s'ha esmentat en cap moment, que jo sàpiga, que s'havia atropellat una bona poeta? Aquesta percepció pot semblar subjectiva però tan sols cal mirar qui es convida i qui no als recitals oficials, polítics, institucionals, o esbrinar el poc interès que determinats lletraferits tenen per algunes manifestacions poètiques per tal d'adonar-nos de les mesquineses d'un món aparentment una mica eteri.

No coneixia gaire la Josefina però havíem parlat en algunes ocasions. Em vaig ensopegar amb uns llibres seus a la Biblioteca de Sant Antoni, la Joan Oliver. Per tal d'incloure el seu nom i els seus poemes en el meu blog dedicat a la poesia femenina, el Tèrbol Atzur, en el qual no he fet mai cap diferència entre unes poetes i unes altres pel que fa a suposades categories i m'he limitat a inventariar,  hi vaig contactar i vam quedar per fer un cafè i ens vam intercanviar els nostres llibres. Era, és, una persona brillant, atractiva, vitalista. La vaig veure després, en alguna altra ocasió. A l'homenatge que es va fer recentment en la Casa Golferichs a l'Olga Xirinacs -una escriptora de primera divisió que molts sectors  de la cultureta voldrien que baixés a segona-, organitzat per gent del grup Poesia Viva, al qual la Josefina  pertany des de fa temps, es parlava molt de l'accident, tothom estava trasbalsat, com és natural. Aquí podeu llegir una carta que la seva amiga i també poeta, Imma Fuster, va enviar al Punt.

Avui l'amic Gabriel Jaraba ha escrit un article bonhomiós, irònic i lúcid sobre taxistes i ciclistes i ha desvetllat algunes inquietuds perquè el sentit de l'humor fi no és gaire habitual en els nostres temps. Sembla que el taxi sigui d'extrema dreta, el cotxe particular, de dretes, més enllà del model i la marca, les motos, d'esquerra i les bicicletes de l'esquerra més genuïna i ecològica. Fa algun temps vaig assistir a un sopar al barri on hi havia el regidor actual del meu districte, que em sembla que plega, per cert, amb aquests darrers canvis estranys que es fan a la Casa Gran. Molta gent del poble, de mitjana edat o de la meva, va protestar sobre el tema de les bicicletes i algú jove que acompanyava el regidor es va posar a la defensiva, els cotxes fan més mal, contaminen, la Muriel Casal badava, etcètera, etcètera. Encara no havia passat, aleshores, l'atropellament de la Josefina. 

El regidor em va semblar més dialogant i va admetre els problemes d'uns vehicles que han envaït l'espai dels vianants, que sovint poden circular en dues direccions per camins mal dibuixats i que no tenen matrícula ni sistema d'identificació ni assegurança. Quan la cosa es posa peluda et diuen que els vianants també passem per on ens sembla, cosa que pot ser veritat en moltes ocasions, no diré que no. Tot plegat és per no entrar a fons en un debat que pot esdevenir espinós i en el moll de l'òs de la qüestió, el poc control que hi ha a l'entorn d'un munt de coses, en general. 

Crec que si s'hagués atropellat a un altre tipus de poeta o escriptora, oficial o alternativa, se n'hauria fet esment a fons tot i que la Muriel Casals era ben popular i el debat previst sobre el tema ha fet moixoni de seguida. No sé si això de les bicis té una solució a curt termini o si mai serà possible endegar sobre aquest tema i sobre tants altres un diàleg serè i seriós, sense allò del tu més, tan freqüent. Desitjo de tot cor que la Josefina millori i torni a escriure i publicar poesia, té alguns llibres traduïts al francès i no sé si a alguna altra llengua. Més enllà de les seves amistats habituals no he llegit cap referència a la seva obra aquests dies, tan sols que una bici va atropellar una dona i encara en algun lloc han escrit una dona gran, avui que ens volen fer semblar joves fins als cent anys. Josefina Peraire tenia seixanta-nou anys, un aspecte envejable i això que vulgarment és diu classe i carisma. Quin país aquest. I mira que ens arribem a creure guapos/es i guais/aies.

He de dir que alguna excepció he trobat sobre tot això que comento, Carles Duarte, poeta al recital del qual crec que anava la Josefina quan va tenir l'accident, i que és un primera divisió sense pretensions i disposat a col·laborar en tota mena de coses i persones, va mencionar l'activitat poètica i artística de la víctima. Que consti.

Pel que fa al títol del post, parafrasejo a la meva manera el títol d'un llibre de Paco Candel, un escriptor que va ser de totes les categories i divisions, no sense reticències i menyspreus, per cert, i que va aconseguir encendre la flama de l'activitat poètica popular al seu barri, on tant se'l recorda.

15 comentaris:

Unknown ha dit...

Vaig escoltar el seu marit per ràdio i em va semblar un exemple de racionalitat i civilització. Un discurs de gran càrrega emocional avançat i just que es posava al costat de la dona ferida, la seva, però també del ciclista que, segons l'esmentat marit, havia estat molt noble i sofria molt per l'accident. Com que a la ràdio no varen dir el nom de l'accidentada no sabia que es tractava de l'excel·lent poeta Josefina Peraire, potser descedent de la família de l'esposa de Ramon Casas.
Agraeixo la teva informació.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No sabia el nom de la mare de la nena atropellada, assassinada, pel conductor borratxo i drogat, li ho deia a la Nuri, un tipus així, ho sento pero ha de passar la resta de la seva vida a la presó. La premsa si que n'ha parlat i a Rac1 ahir li varen dedicar forç,a temps, pero en cap cas havia escoltat el nom i cognoms de la mare, que ahir al vespre varen dir que estaba fora de perill.
SEMBLA MENTIDA, PROU QUE HO SABEM, pero en un instant se't pot girar tota la vida.

Júlia ha dit...

Glòria, no sé si té res a veure amb la família que dius, conec més d'un Peraire i no tenen a veure entre ells, però això és el de menys, té molts llibres publicats i en determinats àmbits és molt coneguda, per això m'empipa que no s'hagi fet cap referència a l'escriptura o a la seva activitat artística. No totes les víctimes són iguals, ja ho sabem.

Júlia ha dit...

Francesc, no totes les víctimes ni culpables són iguals i els mitjans actuen segons els convé, en uns casos te'ls mostren de forma directa i en d'altres no diuen ni piu o poca cosa, més enllà del sensacionalisme que, quan hi ha bicis pel mig, també sembla menys important i tot.

En el cas que esmento del que em queixo sobretot és que no s'hagi fet referència a què era poeta i artista plàstica, em sembla greu, la veritat, però ja sabem que hi ha poetes de primera i la resta, segons els mandarins de la cultureta.

Unknown ha dit...

No crec que s'hagi d'esmentar la seva condició d'artista, Júlia i t'entenc com a escriptora que legítimament et sents. Jo, d'una manera quasi amagada, també m'hi sento, ja veus!
Tant de bò es posi bé.
Vigilem les bicicletes, els cotxes, les motos, els humans, els gossos, els fanals...pot semblar-ho però no he volgut fer broma. Com molt bé diu en Francesc la vida ens pot canviar en un instant.
Salut!

Júlia ha dit...

No sé si s'ha d'esmentar o no però en el cas de Muriel Casals no es van pas limitar a dir 'una dona atropellada', Glòria, potser no és el mateix, però em temo que hi ha molta descompensació en tal i com es mencionen les notícies, bones o dolentes. No era una persona 'anònima', a això em referia, i no vull pas dir que totes les persones no tinguin el mateix valor, ben mirat. Si haguessin atropellat algun d'aquests escriptors o poetes més mediàtics haurien dit 'un home' i prou???

Tot Barcelona ha dit...

Creo que lo he dicho en alguna ocasión. Tengo tres familiares directos que trabajan en el Clinic de Barcelona, una de ellas además da clases en la facultad de Medicina, y dos más, sobrinos, que lo hacen en el Parc Taulí de Sabadell.
Según ellos, en Barcelona se cometen sobre tres atropellos graves cada día de bicicleta. No haa hablado de las muertes producidas al año en la ciudad, pero que yo sepa llevamos tres,y seguro me quedo corto.
No hay seguro, no hay responsable subsidiario, no hay prueba de drogas.
La reglamentación es ambigüa.
Lo que si queda claro es la indefensión total del peatón en la acera frente a los ciclistas.
En ocasiones el conductor se da a la fuga y abandona el vehículo. En otras no.
Como siempre se habla de castigo a los culpables, pero la cuestión es la educación y el carnet con un seguro para llevarlas.
Aquí el Ay untamiento comete un error craso porque permite que cualquier persona, que no ciudadano, lleve un aparato sin tener un seguro que lo ampare.
Sobre la poetisa Josefina Paraire, confieso que no he leído nada suyo, pero me he ido al enlace y me he puesto con ella.
Me agrada.

Gracies per l´informació.
Miquel

Júlia ha dit...

Miquel, sólo se ha hablado de los accidentes graves, es un tema que 'no toca' y se silencia ya que hay un cierto consenso progre en promocionar el tema sea como sea. El problema es que se quiere ser moderno sin infraestructuras y siempre paga el pato el más débil, por desgracia creo que Josefina está bastante mal pero ni siquiera eso servirá para entrar en un debate incomodo a tanto papanatas con poder que nos quiere 'convertir'.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La Josefina és una poeta delicada, una dona de gust i generosa, d'esperit humanista. Volem el millor per a ella i la seva família.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Conec bastant la Josefina, hem recitat juntes, hem estat membres de Poesia Viva totes dues, ella sempre ha vingut a les meves presentacions, tinc llibres seus, me l'estimo. És una dona tal i com tu la descrius, Júlia. Estic molt trista i molt preocupada. Crec que tens tota la raó en tot el que dius. Però potser això del nom o de dir que era poetessa i artista depèn també de la informació que es vulgui donar. No sé si els periodistes van tenir-hi accés del tot o no. Tampoc sé si la família volia donar el nom. Normalment no es dóna el nom en aquestes casos, a les notícies no acostumen a donar noms de ningú, a menys que sigui algú tan conegut com la Muriel, que aleshores sobrepassa els límits de la notícia.
Jo crec que, quan van donar la notícia, el més important per a la tele (em sap molt greu haver de dir-ho) no era la Josefina ni les seves activitats (que per a nosaltres, els amics, és el més important), sinó parlar de les bicis, novament. Reobrir el tema bici, després de la mort de la Muriel, i ja està. La similitud dels dos casos els va oferir un titular.
Aquesta és la realitat.

Júlia ha dit...

Tant de bo, Teresa!

Júlia ha dit...

Anna Maria, en algunes publicacions van dir nom i edat, ja sé que el de menys en aquestes circumstàncies és parlar del tema poètic però de vegades tinc la impresiió d això de les categories que comento, en el teu cas pertanys a la categoria d autores 'transversals', no sé si m explico, el mateix que Duarte o la Teresa però crec que not mother té la mateixa generositat i interès, per això ho he volgut comentar, en alguns comentaris de diaris m ha semblat copsar que era com una colla de senyores desvagafes que anaven a recitar, potser es que filo prim...

Júlia ha dit...

Volia dir 'no tothom', es que no escric des d l ordinador i em costa...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, no et duia la contrària. Precisament volia dir que a molts mitjans els interessa més el titular sobre les bicis que la persona.

Júlia ha dit...

Sí, tens raó.