PECATS D'AHIR, PECATS D'AVUI, PENITÈNCIES, INFERNS I CONDEMNES

Hi ha una tendència perillosa del poder, sigui el que sigui, en fer sentir la gent culpable d'alguna cosa. En aquest poder hi incloc els poders mèdics, científics, pedagògics i la resta. Fa anys, afortunadament uns quants, la culpa tenia a veure en moltes ocasions amb la moral vigent i la religió oficial. De petita recordo que no dormia bé el diumenge si, per exemple, no havia pogut anar a missa. Morir en pecat mortal, i diria que aquell era el pecat mortal més a l'abast dels infants innocents, era terrible i comportava cadena perpètua en un infern surrealista i horrorós.

Però els dogmes no ens abandonen i avui també es recorre al sentiment de culpa per tal de carregar en cadascú de nosaltres culpes que sovint són dels mateixos poders, és més fàcil amollar-te un anunci gore sobre accidents de trànsit en el qual el pobre home que ha tingut una badada amb terribles conseqüències i ha sobreviscut patirà un infern vital irreversible, sense que tanta sang absurda a l'hora de dinar provoqui, però, millores substancials en la xarxa viària. Una altra tècnica de dubtosos resultats és la campanya antitabac que permet mostrar als paquets del vici pulmons podrits o dents fastigoses, sense comptar amb que el fumador reticent pot, senzillament, canviar de paquet o enganxar al damunt de les imatges la fotografia d'una vedette amb poca roba.

La salut és avui una religió indefugible, el tema del menjar clama al cel, és dolent el sucre, el greix, la carn abans objecte de desig avui és sospitosa, la xocolata s'ha de prendre amb mida, amb el vi encara es va amb prudència ja que molta gent, avui, viu de la vinya i d'aquesta revifalla actual del producte. Una jove i brillant ministra sueca ha dimitit després de ser pillada amb un grau d'alcoholèmia que fa riure, tornant d'un sopar, i ella mateixa ha manifestat que aquest ha estat el pitjor error de la seva vida i que allò que va fer està mol mal fet, en una mena de confessió pública de culpabilitat que, al menys a mi, m'ha resultat més anguniosa que la mateixa dimissió.

Renunciar a una persona com aquesta en un govern, per aquest motiu, mostra de forma palesa que no anem bé. O al menys així m'ho sembla a mi, que vinc d'un temps en el qual els pecats eren ben bé uns altres, tan absurds com els actuals, això sí. Per dolent que fos aquell sistema en teoria Déu et perdonava si et penedies, cosa que al menys alleujava de les culpes. Els pecats moderns de veritat existeixen, és clar, però no sembla que inquietin de la mateixa manera, a nivell col·lectiu.

Si estàs malalt, és gairebé culpa teva. Si no tens una llarga vida, abocada a les malalties mentals i senils inevitables en la gran majoria de la població, no t'has cuidat, no has fet esport, has menjat poca verdura, has begut o fumat i coses semblants, com ara el sexe excessiu, tot i que avui és gairebé políticament incorrecte ficar-se amb el tema copulatiu passat de rosca i que durant anys i panys va ser causa de mals sense límit els quals, no ho oblidem, recollien fins i tot llibres escrit per metges de prestigi. Fins i tot el capteniment dels fills és culpa dels pares, tot i que això ja ve del pecat original i de les condemnes bíbliques.

Sembla que la societat no pot deslliurar-se d'un cert grau d'hipocresia i d'incidir, ni que sigui en les col·lectivitats suposadament democràtiques, en aspectes de la vida personal de la gent. No crec que la vida que porten aquests esportistes olímpics, en molts casos, sigui gens sana ni recomanable. Molts viuen gairebé tot el dia immergits en bidons d'aigua, d'altres desenvolupen cossos fantasmagòrics a còpia d'enlairar pesos. Però l'esport està ben vist tot i que no podem saber com acabarà tot aquest jovent. La moda potencia l'anorèxia, fa temps que es comenta que és controlarà el tema, però res de res. La moda absurda poques vegades es critica. 

L'altre dia vaig baixar-me aquesta imatge del facebook d'una amiga. A més a més, pel que fa als peus, sembla que s'ha de caminar de puntetes per esdevenir elegant, això de les modes i les dietes sempre afecta més a les dones, és clar, però tambe els senyors van caient en el parany. Una noia que es va retratar a les xarxes, en format natural, sense depilar, ha generat molt de soroll i fins tot ha escandalitzat els esteticistes. Se suposa que mostrar el pèl natural fa brut o que no tenyir-se el cabell blanc, sobretot pel que fa a les dames encara joves, fa deixat.