POSTAL DE NADAL, 2016 (la pintura, una aquarel·la, també és original de l'autora del text)
MANIFEST DEL 2015 EN CONTRA DELS TIONS HUMANOIDES
En els meus temps infantils
no feia cagar el tió,
era cosa de pagès
aquella noble afició.
Tampoc el Pare Noel
corria pels meus verals.
Amb els reis n’hi havia prou
I em duien quatre regals.
Quan ja es va bufar cullera
i anàvem menys escurats
vam fer regalets a dojo,
inútils i exagerats.
I el Tió, la noble soca,
botànica i ancestral
va entrar a més llars catalanes
per arrodonir el Nadal.
Més ai, no sé qui devia
reconvertir el tronc remot
en un ninot poca traça
amb cara de carallot.
Li van fotre barretina,
el van diversificar.
Les criatures el pinten
abans de fer-lo cagar.
I ja no és el Tió històric
Ara és el cagatió,
lleig com un pecat mortal
i a sobre, fa molta por.
Si algú creia que érem fins,
gent seriosa i agradable
contempleu la xaronada
d’aquests ninots del diable.
Per acabar d’adobar-ho
el caganer pagerol
ha generat un imperi
de caganers sota el sol.
Els cagations s’estenen
per comarques i poblats,
n’hi ha un munt a totes les fires,
les escoles i entitats,
a les llars més entranyables,
botigues d’anomenada,
als basars dels bons xinesos
i als mercats d’entre setmana.
Fuig lluny de mi espantaiaies,
ninot horrible i xaró!
Crema’t al foc d’en Banyeta,
i no caguis més torró.
O retorna al bell aspecte
de tronc fort i resistent
que entoma les bastonades
amb cor ardit i valent.
Fora, nous cagations
i caganers de consum,
i barretines xarones,
tan de bo us tornéssiu fum.
En el Nadal del present
inicio una campanya
contra aquests cagations
que em produeixen migranya.
Sovint somnio que m'encalcen,
que són ninots criminals,
que perversos em torturen,
i que em porten tots els mals.
Inútils són les protestes,
prou que ho sé, el món és com és.
Sembla que anem endavant
caminant a l’inrevés.
Ni barretina vermella
al tronc amb cara pintada,
ni polítics caganers,
ni cap altre xaronada.
Endavant molsa aromàtica,
i suro per fer muntanyes
i figuretes de fang
i res de coses estranyes.
A l’anònim inventor
dels lletjos cagations
desitjo un llarg purgatori
i un Nadal sense torrons.
LA DÈCIMA
Ara que arriba Nadal
amb torrons i gresca vana
i ens agafa la galvana
amb tanta llum ambiental,
no som al món ideal
que somniàvem no fa gaire
però amb la joia del nou aire
i amb el cor ben arrauxat
una gran felicitat
us desitja... la blogaire.
Per cert, torna al Maldà 'El llarg dinar de Nadal', adient a l'època, si no l'heu vist encara, no us el perdeu, aquest llarg dinar evocador. Ja sabeu que no m'agrada recomanar res però demà és Nadal i faré una excepció.
Ara tan sols em falta que facin 'Qué bello es vivir', per la tele, i alguna de les moltes versions de la història de redempció del senyor Scrooge. I una recomanació, si canteu nadales canteu-les senceres, s'ha estès el mal costum de fer el fet amb un parell d'estrofetes i prou, cada dia som més ganduls. I gandules.
10 comentaris:
que Bello es vivir crec que la faran a 8 TV. Quan al tió, de petit el feiem cagar a Sant Feliu de Codines, a Can Garriga, al costat de casa dels avis. Avantatjes de viure fora ciutat.
Bon Nadal i bones festes!
Bones festes, Júlia, encara que després de veure la foto dels tions, no sé si dormiré.
Jo avui m'he mirat La vida de Brian per allò de recordar els orígens de tot plegat. Bones festes.
Francesc, però no has viscut el goig de poder anar a peu a la Rambla, he he.
Allau, és que són terrorifics, el 'malson abans de Nadal', per sort avui ja els tornaran a retirar de la circulació.
Molt recomanable, Miquel, un clàssic, ja.
Bon Nadal, Júlia!!
Quan jo era petita, fa quaranta mil llunes, la mama posava una caixa de fusta buida a l'inrevés i amb un rave a sota. Al cap d'una estona m'hi enviava amb més menjar que havia de col·locar si s'havia menjat la càrrega anterior i així més o menys des del migdia fins el vespre que li havia de dir la cantilena. Recordo nitotets de sucres de colors i deliciosos duros de xocolata, nissos i caramels. Encara que el sistema hagi canviat la innocència d'un infant d'ara és com la d'un d'abans, la ingènua il·lusió en el seu estat més pur, un bé irrecuperable.
Sí, és una il·lusió que encara sorprèn i emociona.
Bones festes, Júlia i companyia!
Publica un comentari a l'entrada