EL MITE DE L'AVIA SEXI I EL MÓN QUE ENS ENVOLTA

 

Llegeixo per les xarxes diferents consideracions sobre la senyora Macron, però el cert és que hores d'ara no crec que ningú s'espanti d'aquests diferències d'edat, en el cas, menys freqüent, en el qual la dama és la més grandeta. A mi, el que no m'agrada, és que la senyora té un aspecte de Barbie, ja que sembla que pots ser gran i tenir una parella jove si et cuides i fas pinta de joveneta. 

Aquests casos no són tan extraordinaris com semblen però fa anys es portaven amb certa discreció. Avui conec moltes parelles joves en les quals la noia té sis, set anys, més que no pas el noi, i no se n'amaga pas. Abans existien, han existit sempre, però s'intentava no fer-hi referència. Diana de Poitiers va ser una amant molt apreciada pel rei francès Enric II. Ella era vint anys més gran. Diana no va morir gaire jove per aquella època, va sobreviure al rei i es diu que es va intoxicar a causa de beure or líquid, que sembla que era un mètode car i exòtic destinat al rejoveniment estètic.

Més proper a nosaltres vam tenir el cas de l'actriu Florinda Chico, més de vint anys amb la seva segona i devota parella, vint anys i escaig més jove que no pas ella. Florinda Chico havia estat guapíssima però de gran estava grassoneta i era una senyora que no dissimulava l'edat que tenia, la veritat. A mi en queia molt bé. 

Jo trobo excel·lent que la gent s'aparelli amb qui li abelleixi si és feliç, la veritat. Una altra cosa és que ho faci per fatxenderia, que també hi ha casos, com el d'aquest senyor de la Trinca que presumeix de joventut eterna i que explica que tenir una dona jove i fèrtil (sic) forma part gairebé de la teràpia d'immortalitat que es veu que segueix. Però vaja, de tot hi ha a la vinya del Senyor i una cosa és el que es diu i l'altra, el que passa a casa de cadascú. Tinc la percepció de que alguns iaios coneguts tenen parelles molt més joves, gairebé, per exigències d'imatge.

Fa anys, malgrat que la vida real no estava tan encotillada, se suposava que el marit havia de ser més gran que la dona. Un vell refrany deia: la dona neix amb set anys i l'home als set anys, neix. Això vol dir que, per anar bé, el senyor havia de tenir catorze anys més que la dona. En el fons el refrany reflecteix la suposició de què la dona és molt més espavilada per a la vida pràctica. 

Un dels problemes sobre els matrimonis amb la dona més gran era que amb els anys ella es veuria més vella. I és que la dona s'havia de veure jove, fos com fos. Avui la cosa no és ben bé igual ja que els matrimonis i les parelles no tenen pas que durar sempre i ja no pesa tant allò de què quan ell en tindrà quaranta ella en tindrà cinquanta i n'aparentarà seixanta. Se suposava, no sé per quins set sous, que les dones envellien pitjor.

La propaganda encara incideix més en la dona que no pas en l'home. Per a les dames s'han inventant aquestes compreses per a les pèrdues d'orina però malgrat que hi ha homes grans amb el mateix problema a causa de la pròstata, no es fa publicitat d'articles semblants per als iaios. Les noies de la tele surten escotades a l'hivern, i amb talons exagerats, però ells sempre van còmodes, amb les seves americanes, no els treuen mai amb samarreta Marlon Brando i amb bermudes, dient les notícies, per exemple. 

Bé, així és el món, encara que vagi canviant. Fa anys, a les escoles  d'estiu, havia vist una parella de mestres, ella era més gran que ell i no ho dissimulava, duia el cabell blanc i sense tenyir, Tot i que aquell ambient de mestres progres se suposava que havia de ser avançat i liberal vaig escoltar moltes bestieses a l'entorn de la parella i del seu futur asimètric. Quan la meva mare m'explicava que alguna dama era més gran que el seu marit m'ho deia de forma discreta i secreta, però jo ni me n'hauria adonat, en molts casos.

No pots dir mai d'aquesta aigua no en beuré però em costaria molt avenir-me amb algú amb vint anys menys que jo, de forma constant i convivencial, em temo. Això en el cas altament improbable de què algú d'aquesta edat em fes la gara-gara hores d'ara. Crec que una cosa que uneix a fons és l'experiència vital compartida però sembla que no tothom ho veu així. 

Un altre tema és el sexe actiu, és clar, un camp relliscós i molt personal. El fet és que fa temps que percebo com augmenten les propagandes diverses sobre tractaments destinats a millorar la potència sexual dels galants tardorencs. A les dones se les camela més aviat pel tema estètic, diria jo. En tot cas, no hi ha manera de què et deixin envellir amb placidesa i feliç resignació positiva.

Això del Macron va ser cosa de professora i alumne, el món de l'ensenyament superior és un perill, en les edats juvenils i entusiastes. A l'Escola Normal ens enamoràvem sovint d'alguns professors emblemàtics, com sol passar. El més greu és que de vegades hi ha professors de bon veure i brillant xerrameca, homes en general, que s'aprofiten de les circumstàncies.

Fa molts anys hi va haver un cas a França que es va reflectir en una peli, Mourir d'aimer, En aquell cas la cosa va acabar malament i les pressions van fer que la noia, la professora Gabrielle Russier, acabés per suïcidar-se. Tenia tan sols trenta-dos anys, per cert. En una de les escenes la família del noi, que portaria la professora als tribunals, aplaudia des del balcó les revoltes del maig del 68, era una escena molt oportunista però efectiva.