He acabat de llegir fa poc la darrera novel·la d'Olga Xirinacs, Reencarnacions miserables. Si hi teniu interès en podeu llegir un comentari extens al blog que vaig obrir fa temps, dedicat a l'autora i amb l'objectiu de reivindicar per a ella el Premi d'Honor, reivindicació que no ha tingut cap mena d'èxit real, de moment.
Olga Xirinacs és un cas emblemàtic de com van les coses del món literari a aquest país nostre. Durant uns anys va rebre un munt de premis, aquest fet va desvetllar reticències, com sol passar sempre i fins i tot una campanya lamentable dels finalistes d'un premi Sant Jordi de fa molts anys, a principis dels vuitanta, que ella va guanyar amb un llibre el qual destacava i destaca per damunt dels d'aquells secundaris ressentits, bons escriptors també però que, en aquell cas, no van saber perdre amb dignitat. I això quan, en moltes ocasions, no hem sabut res sobre els llibres finalistes d'aquest premi. I en aquest cas parlo per experiència pròpia...
No dubto que en la concessió de tot tipus de premis hi hagi pressions diverses, com en el tema dels óscars del cinema, és clar, però fins i tot crítics literaris de pes com el malauradament desaparegut de forma prematura Isidor Cònsul van raonar a fons en el seu moment sobre la qüestió, defensant la novel·la de Xirinacs, Al meu cap una llosa, encara avui considerada una de les millors en el conjunt de la seva obra narrativa.
Tot i que a Olga Xirinacs se la respecta i valora crec que no té, avui, el reconeixement que mereix una persona amb tant de gruix literari al darrere, que es troba en actiu i que fins i tot manté un blog on dialoga amb els seus seguidors. No és l'únic cas, ep. Calders deia que el món literari era com un prestatget on si n'hi posen un n'han de treure un altre, així van les coses, encara. A Joana Raspall la van començar a promocionar als cent anys, gairebé.
Xirinacs té les seves devocions i fidelitats lectores. A la seva ciutat, Tarragona, la veneren, això sí. Un tarragoní, Carod Rovira, és l'única persona coneguda per tothom a qui vaig sentir reivindicar el Premi d'Honor per a l'escriptora quan aquest es va concedir a Isabel-Clara Simó. Isabel-Clara Simó ha reivindicat sovint l'obra de Xirinacs, per cert. Això dels premis és molt relatiu i encara el nombre de dones, en els de literatura, es troba a la baixa, malgrat que hi hagi tantes o més escriptores que no pas escriptors.
Aquest llibre, per posar un exemple, no m'ha estat fàcil de trobar. Una papereria del barri a la qual li encarrego llibres sovint me'l va demanar, sense èxit. He comprovat que a les grans llibreries barcelonines costa de trobar. Podria fer un estudi aprofundit sobre què es promociona i què no es promociona, a les llibreries de culte, grans o petites. Els taulells de les recomanacions llibreteres són ben explícits. Respecto els llibreters però alguns d'ells s'han atorgat un pes que no els correspon.
No entro en gustos literaris, això va com va. Potser a Xirinacs li ha mancat aquell èxit emblemàtic que tothom coneix i que fins i tot els no-lectors saben de què va, més enllà fins i tot del seu valor estrictament literari. Sovint l'èxit va acompanyat a posteriori d'una sèrie de la televisió o pel·lícula, cas de Rodoreda amb La plaça del diamant. Xirinacs té llibres molt diferents, cosa que fa que si algú no encerta del tot en la primera lectura defugi la resta, això s'esdevé així mateix amb gent com Pedrolo. Aquests autors, als quals l'adjectiu prolific sembla un greuge, paguen el pecat de ser massa treballadors.
Xirinacs ha escrit de tot i ha tocat molts gèneres. La seva poesia té una volada comparable a la de gent com Espriu, Estellés, Vinyoli i d'altres poetes reconeguts però encara es poc coneguda i poc difosa, em sembla. Contemplada en perspectiva l'obra de Xirinacs té una unitat coherent i, gustos apart, mereix una atenció mediàtica més constant i aprofundida, sobre tot al món cultural barceloní. HI ha autors als quals la qualitat se'ls suposa que escriuen molt poc i molt de tant en tant, en la intimitat moltes persones em diuen que no han acabat mai els seus llibres però, això sí, se'ls han comprat.
No diré noms perquè tot és relatiu, ens agradi o no, i en aquest camp, com en tots, hi convergeixen molts aspectes socials, culturals i personals. Fins i tot factors atzarosos, difícils d'explicar. Hi ha escriptors que tenen la xamba de ser habituals a tertúlies diverses de la tele i la ràdio i ja compten amb la promoció assegurada, és clar. Avui sembla que tothom, sigui cantant o bacallaner, vol escriure la seva novel·la. Si vols ser reconegut com a un bon cuiner has de sortir a la tele sovint i tenir grapa mediàtica, el mateix pel que fa, fins i tot, a metges o perruquers.
Un professor de literatura em va comentar, fa molts anys, als cursos d'una escola d'estiu, que el món literari funcionava una mica com la borsa, amb alts i baixos, èxits efímers i ensulsiades imprevistes. En tot cas avui sempre ens queda internet, vaig aconseguir el llibre a iberlibro, que sempre m'ha funcionat molt bé i on he trobat coses raríssimes i oblidades però també novetats ocultes o parcialment ocultes.
13 comentaris:
"... queda internet, vaig aconseguir el llibre a iberlibro, que sempre m'ha funcionat molt bé i on he trobat coses raríssimes i oblidades però també novetats ocultes o parcialment ocultes..."
Em passa igual. i funciona bé.
Salut
Miquel, tan sols una vegada no em va arribar el llibre i el llibreter afectat es va molestar a buscar-me'n un altre igual i me'l va portar a casa personalment, com que els correus no són certificats per cosa del preu poden passar coses així, però són molt poc habituals.
Deu ser l'edat i en aquest cas era una novetat però em compro més llibres 'antics' que nous, les promocions s'han de deixar reposar una mica tot i que hi ha gent que tan sols llegeix novetats i el mateix pel que fa al cinema... és curiós.
ja en som dos a comprar més llibres antics, o a rellegir-los.
Quan a Olga Xirinacs, ja saps que aquest és un pais d'envejosos i més dins el món els escriptors. I a més és dona.
salut
SI L'ENVEJA FOS T"TIÑA"...REFUTUDES CAPELLETES¡¡¡
EL VAIG TROBAR SENSA PROBLEMES EN LA MEVA LLIBRERIA DE BARRI,AIXO VA COM VA,LES PREFERENCIES DE LECTURA DE CADA COMUNITAT TE MOLT DE PES.
Francesc, en general l'enveja és un pecat capital molt freqüent, aquí i a les antípodes.
Oliva, les preferències dels llibreters o de qui triï el fons de la llibreria avui té molt de pes i sovint respon a qüestions subjectives
Em sembla una escriptora d'alçada superior perquè uneix un talent enorme i divers a una àmplia cultura. El seu sentit del ritme -és música- fa que els seus versos cantin en el sentit llatí del terme, vull dir que, molts d'ells ja neixen clàssics.
Malauradament he llegit molt poc de la seva extensa obra. És escriptora de gruix i novel·les tan esplèndides com "Al meu cap una llosa" no són de bon vendre des dels mostradors de les llibreries que, amb excepció, solen oferir gènere fàcil d'engolir, no necessàriament sempre mala literatura però si lleugera com certes cançons que, un cop escoltades agradosament, oblides i, de seguida, queden substituïdes per d'altres igualment volàtils. No és el cas d'Olga Xirinacs que, com un diamant, és per sempre.
Penso que la falta de popularitat li pot venir donada per la densitat de la seva escriptura, personatges i atmosferes treballats amb pols d'orfebre.
No crec que per aquests verals, com dius tu, pugui ser comparada a gairebé ningú. És molt complerta i, torno a pensar en un diamant, té incomptables facetes. I deu ser per aquesta raó que, sense voler, pot semblar inaccessible. Un "Gran Reserva" que hauria d'assaborir qualsevol que es tingui per lletraferit.
Glòria, ja veus que jo en sóc una gran defensora, té una gran cultura, lligada al fet que era professora de piano, té molts coneixements musicals que, com molt bé dius, passen a la narrativa, no tots els seus llibres m'agraden igual, cosa normal considerant que en té molts, perosempre hi trobes fragments magnífics, Al meu cap una llosa és dels millors i, curiosament, és el que va motivar crítiques absurdes amb motiu de la concessió del Sant Jordi, crec que era el 84.
Com a poeta l'he descobert més tard però està al nivell de qualsevol dels 'consagrats' i encara més. La falta de popularitat pot tenir molts motius però crec que més aviat van lligats a capelletes del sector i a enveges, ho podria raonar més a fons però m'allargaria massa, en el blog ho he comentat de vegades i crec que ella mateixa ho ha percebut així. Hi ha autors que són 'densos' com Cabré o Moncada i són més reconeguts pel públic -encara que no els llegeixi- i pels mandarins acadèmics.
Per altra banda té novel·les gòtiques assequibles, novel·la juvenil molt distreta, poesia infantil, o sigui que no tot el que ha escrit és dens, ella mateixa s'ha queixat en ocasions de coses com ara la política de traduccions. Malauradament aquest món, com tots, té les seves modes i les seves 'autoritats' que canvien segons toca. El fet de què en pocs anys va aconseguir un munt de premis va desvetllar reticències i ressentiments, en general es considerava que era una autora lligada a sectors determinats com el de Triadú i en morir aquest la cosa va canviar.
A més a més crec que l'experiència també compta i que sigui l'autora en actiu més gran o de les més grans que tenim s'ha de valorar a fons, com també que mantingui un blog obert, per exemple. A Tarragona li han reconegut el mèrit moltes vegades però, en canvi, a nivell general de la cultureta sembla que no és ben bé així, amb excepcions notables. Que encara no hagi rebut el Premi d'Honor, considerant a qui s'ha donat aquest premi, clama al cel, la veritat. És clar que ja en té molts i no ha de demostrar res.
Es veritat que té molta obra de bon entendre i, en especial, molts llibres per infants. No conec el món de les capelletes que sé que sempre han existit a Catalunya. Si el fet de relacionar-la amb segons qui ha fet que fos menys promoguda -parlo de les llibreries on molt públic no sap o no té en compte el tema de les capelletes- bé, si això no li permet de ser tan popular com es mereixeria és una de tantes injustícies.
Glòria, observar els llibres que estan més 'ben posats' a les llibreries grans i petites dóna moltes pistes sobre el tema, un altre aspecte de l'actualitat literària és que cada dia surten un munt de llibres publicats i no es dóna l'abast. I els suplements literaris han anat a menys, també, abans La Vanguardia tenia un bon suplement dedicat a Llibres, el mateix que l'antic Avui, es venen relativament pocs llibres, a més a mes, les editorials petites i mitjanes tenen problemes. Tot plegat té moltes lectures i condicionants. I en un món on es prima la novetat sembla que sempre es busquin 'valors joves', a més a més.
Estimada Júlia. Des d'aquesta alçada dels anys encara sóc viva i aferrada a l'ordinador escrivint mentre em quedi força.
A la tristor dels dies que em toca passar, ara cal afegir aquesta mena de dol polític pels que estimem i per la terra que ens sosté.
Però llegeixo aquest preciós i ben informat article teu al blog i em vull imaginar que tu i els lectors comentaristes sou unes fades benèvoles que heu arribat a la meva soledat a passar-me una mà pel front: "¿com estàs, Olga?" O a donar-me la mà una estona, perquè la butaca del meu costat sota la pantalla ara és buida i en serà ja sempre.
Moltes gràcies per la teva bona voluntat, pels teus trucs a la porta sense resposta que és el món de la cultura de Tarragona en amunt.
Escriure em salva. I llegir el que m'escriviu, m'ajuda a sobreviure.
Moltíssimes gràcies.
De res, Olga, gràcies per continuar escrivint.
Els llibres avui sembla que no generen ni tan sols debats ni polèmiques, som en uns temps molt ensopits pel que fa al tema literari.
Esperem nous llibres per poder-ne gaudir, així que ja ho saps!!! Llegir ens ajuda a tots i totes a sobreviure, també.
Publica un comentari a l'entrada