6.12.17

VIROLET SANT PERE, VIROLET SANT PAU...

Resultat d'imatges de Sant Nicolau

El dia de Santa Constitució Incorrupta coincideix amb el dia de Sant Nicolau. La festa de Sant Nicolau s'havia celebrat força en alguns pobles, la meva parella sentimental m'explica que una versió infantil de la cançoneta que podeu veure reproduïda al bonic quadret de dalt que ells cantaven de menuts, quan anaven a fer recapte per les cases, i perdoneu si fereixo sensibilitats, feia: Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, els collons em pengen, la cigala em cau...

A l'escola dels meus fills celebraven força aquesta festa i els nois i noies de vuitè tenien cura de l'ordre educatiu. En una ocasió el meu fillet, que devia tenir uns nou o deu anys, em va explicar que els mestres ocasionals els permetien coses com ara fer dibuixos pujats de to, per tal de celebrar el llibertinatge inherent a aquests canvis en el poder establert. Un dels que va arribar a les meves mans mostrava un Superman reconvertit en Príap i volant pels espais siderals. Diria que, com sol passar, molts mestres i progenitors no s'assabentaven de la pel·lícula.
Resultat d'imatges de El Samontà
En la celebració de la Festa els nens i nenes cantaven i escenificaven una edificant llegenda en la qual Sant Nicolau va pel món, té gana, i un carnisser el convida a dinar i li dona carn en sal d'unes criatures que ha estossinat. Per sort, Sant Nicolau els ressuscita i tot acaba més o menys bé. Al meu fill, un any, li va tocar fer de Sant Nicolau i li vam endegar una disfressa molt reeixida. Vaig exportar la festa a l'escola on jo treballava i el paper del carnisser assassí de criatures era molt cobejat pels petits actors. La fotografia és de la meva escola, El Samontà, avui transformada en Escola d'Idiomes, malauradament. Aquest grupet era una meravella.
La portentosa vida del pare Vicent (cartell).jpg
Hi ha històries semblants, sobre nens reduïts a bistecs i ressuscitats per sants diversos, entre les quals una que fa referència a Sant Vicent Ferrer i que crec que en una pel·lícula estripada i molt valenciana, de fa anys i panys, es podia contemplar.  La pel·lícula era La portentosa vida del pare Vicent i va ser molt criticada, és clar, avui no sé ni si la podrien fer, la veritat. Ni tan sols sé si avui a algunes escoles encara s'explica una història tan gore com la del carnisser i Sant Nicolau. En tot cas, a les escoles de Primària els alumnes més grans ja són relativament petits i em temo que això de canviar l'ordre establert no deu tenir el mateix pes específic. 
Resultat d'imatges de la portentosa vida del pare Vicent
En l'àmbit religiós professionalitzat també existeixen tradicions nicolauesques com ara la del Bisbetó montserratí. Sant Nicolau ha esdevingut amb els anys el Papa Noel blanc i vermell de la Coca-cola però tot té la seva gràcia. Pitjor, pel meu gust, són els tions amb cara pintada, horribles i que em suggereixen històries dignes de l'escriptor Stephen King, la veritat. Les tradicions evolucionen i així ha de ser, encara que no ens agradin els canvis. I, al capdavall, quan ets petit tot et sembla bonic i com si s'hagués fet sempre, vaja.

He trobat la lletra del romanç per a la representació. Avui fins i tot t'avisen a la xarxa de què no és políticament correcta, per si un cas. Ignoro si té autor conegut. Potser la carn en sal és una metàfora de la Santa Constitució, que és podria esbocinar i mantenir en sal durant una temporada... qui sap.

ELS TRES PETITS INFANTS I SANT NICOLAU

Si n’eren tres petits infants,
varen anar a espigolar els camps.
Mireu el què va succeir:
Que es varen perdre pel camí!

Tirem per aquí,tirem per allà…
La nostra casa on serà?
Truquen al vespre a un carnisser:
Que ens obrireu, bon carnisser?


Entreu, entreu nois estimats,
que aquí hi ha lloc per a tots plegats.
Passar el portal només van fer
i els va matar aquell carnisser


Els va tallant en sis bocins
i al saler els posa com garrins
Set anys després passà per allí
Sant Nicolau tot fent camí


Al carnisser va anar a trucar:
Carnisser tens llit i sopar?
Sant Nicolau entreu,entreu
Que en aquí dins lloc trobareu,


Sant Nicolau així que entrà
ja demanava per sopar
Voleu pernil d’allò més bo?
No, en vull, que no és gens bo.


Voleu un tros de vedell xic?

No en vull, no en vull,que no és bonic
De la carn tendra menjaré
que fa set anys que és al saler.


El carnisser quan ho sentí
de casa seva va fugir.
Oh carnisser,no fugis,no,
Demana a Déu el teu perdó.


Sant Nicolau al saler va
picant tres voltes amb la mà.
Petits infants que en aquí estau
jo sóc el gran Sant Nicolau


I va estirar el Sant tres dits
i s’aixecaren els petits
El primer diu:-Que he dormit bé!
I el segon diu:-I jo també!


I fa per últim el tercer:
-Jo al mig del cel em creia ser!
Si n’eren tres petits infants,
varen anar a espigolar els camps.

2 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

A la meva escola també fèiem la festa de Sant Nicolau i cantàvem éls virolet Sant Pere i la cançó de la hsitòria. Després de grn em vaig adonar que era una miqueta gore i poc adequada per aquella franja d'edat, però em sembla que eno ens va traumatitzar pas. A mi em va tocar fer de virolet un cop...

Júlia ha dit...

Salvador, ara mirem molt el que expliquem a les criatures, però és el que dius, aquelles rondalles no ens traumatitzaven gaire. Per altra banda després els adolescents -i alguns adults- es miren sèries i pelis de sang i fetge i violència molt exagerades, em temo.

Ens hem tornat una mica papanates amb els menuts però em temo que així són les coses. Si al menys no explicar contes de sang i fetge signifiqués que al món s'ha acabat el mata degolla... però d'això, res de res.