ELS NOMS DELS CARRERS I LES TENDÈNCIES POLÍTIQUES QUE ELS SACSEGEN

Ja he manifestat en moltes ocasions que sóc contrària a batejar els carrers i places amb noms de personatges diversos, el mateix pel que fa als monuments i monumentets. Els calerons que s'esmercen en aquests afers, encara més en temps de retallades, es podrien dedicar a d'altres coses més necessàries.

A això he d'afegir que mai no vaig ser fan de Pepe Rubianes, no em feia gràcia, tot i que entenc que tingués les seves devocions. Crec que hi ha actors i actrius de molta més volada que no tenen, ni potser tindran mai, cap carrer ni carreró de la ciutat dedicat. Per tal que et dediquin un carrer, tot s'ha de dir, al menys a Barcelona, t'has de morir. Sembla que és una condició indispensable per a l'homenatge. Per a una placa, encara pots estar viu, però.

El meu avi ja es queixava dels canvis dels noms dels carrers, n'havia vist un munt. Però resulta que els devots del Pepe Rubianes ja fa temps que demanaven que se'l recordés i tocaven moltes tecles. Hi va haver una proposta interessant, al Paral·lel hi ha un espai nou on sovint s'hi fan actes diversos, a tocar del Centre Cívic de les Cotxeres Borrell. La cosa ja estava gairebé consensuada però sembla que als de les devocions rubianeres no els va abellir l'indret. Els devia semblar de poca categoria o que no s'aconseguiria allò d'épater le bourgeois, ni que fos el bourgeois de Sant Antoni.

És curiós com s'han oblidat tants personatges importants dels nostres teatres més populars. Miquel Badenas, que va escriure uns quants llibres sobre el Paral·lel, va defensar durant molt de temps la necessitat de dedicar un carrer a Alady però tot va acabar amb una plaqueta i encara bo. La Plaça del Molino es va dedicar a la Bella Dorita però com que el nom popular era el del Molino així s'ha quedat i ho entenc perfectament. Però la Bella Dorita s'ha quedat, de moment, sense espai. Quan es va promoure fer un monument a Mary Santpere la família no va voler que li fessin al Paral·lel, on tant havia actuat. Es va fer a la Rambla, és un monument lamentable i ignorat, avui es fan molts monuments d'aquest tipus, que no acabes de saber què volen dir i que no compten amb un manteniment adient.

El cas és que, com tots deveu sabeu, li han concedit a l'actor l'honor de dedicar-li l'ara l'antic carrer de l'Almirall Cervera. El pobre Almirall no hi té res a veure, més enllà de què sembla que el carrer es va obrir i batejar en un any fosc, el 1942, i que un vaixell franquista portava el seu nom. Els molts descendents del senyor Cervera han protestat, en debades. Hi ha una tendència estranya a considerar que els noms que fan referència a militars i almiralls, encara que siguin de l'any de la picor, amb l'excepció dels implicats en coses com ara la Guerra dels Segadors, són rebutjables. 

Estic tipa d'explicar la veritable història de gent com el Conde del Asalto, el Marqués del Duero o el Marqués de Campo Sagrado però no hi fa res, sonen a cosa antiga i rància i dels tres ja tan sols queda vigent el del Campo Sagrado, el qual molta gent menciona com Camp Sagrat i tot. La dedicació d'aquests carrers venia motivada per la incidència dels personatges en la modernització i transformació de la ciutat, més que no pas pels seus mèrits professionals.

Els conferenciants que van parlar a l'acte del canvi de nom van incidir en el tema, que sembla els feia molta gràcia, de què l'actual carrer del senyor Rubianes fa cantonada amb Joan de Borbó. Posats a honorar l'actor podien haver-li dedicat directament el Passeig Joan de Borbó, encara més quan som en temps antimonàrquics. L'acte institucional es va avançar una mica i tot, quin detall, per si algú volia anar a la manifestació una estoneta (vull pensar que hi devia anar gairebé tothom, dels presents, i que fins i tot Rubianes, si fos viu, hi hauria anat, o no?). La llengua catalana va brillar per la seva absència i, en tot cas, va ser anecdòtica. La llista dels participants la podeu trobar per les xarxes, fins i tot va parlar el Serrat, en castellà, crec.

Hi ha símptomes inquietants en el context als quals no se'ls atorga importància, però crec que en tenen molta. Mentrestant, gent com el pobre Layret, que va donar nom al Paral·lel durant un breu espai de temps, encara no té un carrer en condicions. Quin món de mones, aquest.

Això de la pèrdua de l'Almirall Cervera em sap greu, a més a més, a causa del meu imaginari sentimental. Quan era petita i anàvem als banys veure el nom d'aquell carrer ja m'evocava la platja propera i cobejada. La Barceloneta, com tants espais, és avui tota una altra cosa comparada amb l'època en la qual jo anava als banys i em temo que per molts noms que es canviïn el procés gentrificador de l'indret continua de forma progressiva. I no tan sols a la Barceloneta sinó a un munt de barris populars. 

No deixen fer hotels però sí que cada dia veus més blocs de pisos renovats de dalt a baix i dedicats en bloc al turisme, i antigues botiguetes amb habitatge reconvertides en hostels baratets. Per a mi es millor un hotel convencional, que té horaris i normes concretes i que fins i tot pot comptar amb espais d'accés públic, com el restaurant, que no pas la resta. Però vaja, doctors té l'església, l'ajuntament i els nomenclatoristes del present complex que ens acull. En tot cas acabaré fent com els meus avantpassats que continuaven parlant del carrrer Salmerón i del carrer Mendizábal, per exemple.