Amb la imminència de l'arribada de Sant Jordi podem tornar a llegir i escoltar ximpleries diverses sobre el valor de la lectura, del llibre en paper i la resta. I sobre els perills dels mòbils i de tots els estris diabòlics de la modernitat que amenacen adults i criatures amb els seus tentacles.
Hi ha qui penja fotografies on es veu molta gent al metro, amb el mòbil a la mà, i d'això n'infereix la decadència de la nostra societat. És clar que pot ser que els del mòbil estiguin escoltant música clàssica o llegint filosofia, qui sap. La gent amb llibres a la mà llegeix sovint bajanades, pel que observo, car sóc tafanera, observo que miren llibres que a mi em semblen banals o de temporada. Les coses van canviant quan la modernitat passa a ser acceptada i fins i tot es decandeix per donar pas a noves tendències. Va passar amb el cinema, era una cosa d'incultes, en comparació amb el teatre, i ara és un art amb grans devocions, és clar. Tan sols cal recordar el munt d'experts que van sorgir al principi dels blogs i pontificaven sobre què s'hi havia d'escriure i quina mida havien de tenir les entrades que es penjaven. Hi hagué grans debats sobre blocs, blogs, bitàcoles, dips i d'altres faramalles. Què s'ha fet d'aquelles flors???
Sobre qualsevol modernitat surten, de seguida, els experts, que venen articles i llibres escrits sobre aspectes de la realitat que no poden veure en perspectiva ni en poden comprovar els resultats. És com allò del fracàs escolar, per poder-lo valorar en profunditat hauries de seguir un grup gran de criatures fins a les seves velleses, cosa impossible. El llibre tan sacralitzat, siguem realistes, fa nosa a casa, i d'aquí ve la gran oferta de llibres de segona mà i la destraleria amb la qual les grans editorials retornen el gran gruix de mòmies a la pols dels dies, ço és, pasta de paper. I de vegades les mòmies havien estat de categoria, les coses com siguin.
Llegir és una activitat com tantes altres, és pot menjar bé i malament i llegir coses bones i coses mediocres i coses per passar l'estona. La resta és fullaraca retòrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada