MEDITACIONS POC FILOSÒFIQUES SOBRE TEMES EDUCATIUS I LES SEVES DERIVACIONS

La senyora Tejerina ha amollat això de què els nens andalusos saben menys que els de la Castella profunda. Fa alguns anys Ana Mato els va titllar d'analfabets. En general, com que no estan tan mentalitzats com determinats polítics esquerranosos, acostumen, aquests personatges, a referir-se a 'nens', o sigui que les nenes no entren en el garbell. Aquí no som gaire millors, alguns polítics catalans en més d'una ocasió han fet comentaris d'aquest  tipus, sobre criatures d'altres verals, molt desafortunats. Com que alguns d'aquests de casa nostra ja la passen prou magre hores d'ara val més no dir noms i qui vulgui, que busqui per la xarxa. Tot i que si cerques la veritat ja saps que, fins i tot, la pots trobar en algun moment.

Fa uns dies un periodista català, en una tertúlia d'aquestes on tothom opina sobre tot i més, va afirmar que la immersió, als pobles del cinturó no s'impartia amb la mateixa intensitat que a comarques. Això del cinturó és tan ampli i eteri que caldria analitzar escola per escola i barri per barri però la meva experiència personal desmenteix aquesta agosarada afirmació. Un altre tema és el context social, el nombre d'infants de tot arreu que s'ha acollit a moltes escoles i el pes de la llengua familiar. Un altre tema és la secundària  on això de la catalanització encara té molts  serrells pendents, tot i que, com en el cas de la primària, caldria analitzar cada centre en particular.

D'educació tothom hi entén i tothom opina i sap, per exemple, que l'ensenyament finlandès és d'allò més reeixit tot i que, com passa sempre, ara el seu èxit ja no resulta tan clar. El pitjor és que les opinions fan forat, a tots nivells, i s'acaben fent afirmacions que perjudiquen, sobretot, l'escola pública. Però també la concertada de barri. I és que un altre tòpic, fins i tot vigent entre els de la professió, és això de la privada i la pública, ficant-ho tot al mateix sac. Ahir mateix tornava a llegir a les xarxes que a l'escola  s'ha d'ensenyar Urbanitat! Qualsevol mala praxis social s'arranja ensenyant nosequè a l'escola, se suposa que a l'escola ensenyem coses dolentes o no ensenyem res seriós, vaja. 

En l'actualitat tinc poca relació amb la soferta i difícil feina que vaig fer durant tants anys. Tinc una neboda que és mestra a l'escola pública, a la seva hi ha un nombre molt limitat d'immigració però, per exemple, sí que hi ha força famílies de parla castellana. I contacto en directe amb l'escola a través de la de la meva néta, on la diversitat existent és remarcable i que crec que funciona prou bé. Els infants, nens i nenes, avui aprenen castellà, sobretot, a través dels dibuixos que poden veure a les tablets i telèfons mòbils i que jo crec (és una opinió no comprovada) que han guanyat lloc als dibuixos de la tevetrès tot i que això dels súpers encara belluga i cada dia em semblen més xarons els festivals anuals que endeguen, crec que aquest cap de setmana toca.

El que em resulta preocupant és que cada dia trobo que la gent escriu i parla més aviat d'allò que pensa i creu que no pas d'allò que sap. Això ho puc fer jo, a la tertúlia del centre excursionista o, fins i tot, al blog. No tinc responsabilitats professionals ni socials ni cobro. I és que això de cobrar és el més inquietant i allò que fa que a segons qui els puguis exigir coherència i base informativa contrastada. 

Una de les poques periodistes actuals que acostuma a escriure del que sap i no del que li sembla és la Lola Garcia. Estic llegint El naufragio, un gran llibre, molt recomanable, sobre això del procés i d'on ve tot plegat. Quan l'acabi ja el comentaré més a fons al blog. Estaria bé que els nens i nenes, més aviat els adolescents, el llegissin i comentessin a l'institut en lloc de determinades literatures complexes i obligatòries, llegides abans del moment adient i per currículum. 

Sobre això de la filosofia recuperada hi hauria moltes coses a debatre, em sembla bé que la recuperin però no que la frivolitzin. I, al capdavall, siguem sincers, en llegim gaire, de filosofia, en les nostres hores lliures, els adults? Quan veig aquell fragment tan repetit a les promocions en el qual el Merlí diu que farà trempar l'alumnat amb els seus ensenyaments falusòfics  ja tremolo. Ja ho saben, que les dones no trempen, a la tele? El Merlí és com els Castellers i el Lluís Llach, no el pots criticar de forma distesa, compta amb devocions contrastades i intocables.

Sobre afirmacions raretes acabo d'escoltar un noi periodista, per la tele, que deia que Boris Vian no es conegut, potser ara no, però fins i tot Pi de la Serra cantava allò de coneixes en Boris Vian? Per a mi és l'escriptor de l'any... És una cançó de 1973,  el 2007 el cantant en va fer una nova versió on va substituir Boris Vian per Vázquez Montalbán, una llàstima, i li va canviar el títol (Fills de Buda) per Tot. Sóc por partidària d'aquestes  actualitzacions oportunistes, Javier Krahe, en pau descansi, també va canviar la rentadora pel rentaplats en una nova versió que va fer de l'esgarrifosa Dónde se habrá metido esta mujer.

Ara estan reinventant això de què els alumnes de de magisteri facin més pràctiques, un any si pot ser, ignoro si pensen pagar-los alguna cosa, no he llegit gaire sobre el tema, de moment. Això ja estava inventat en el temps de la República (la del 1931, que era legal i espanyola).  I es va recuperar, a mitges, malament, i durant pocs  anys, amb el meu pla, el del 1967. Uf, com passa el temps i com s'oblida i es reinventa tot. És el que té de dolent fer-te vella i tenir una mica de memòria, que, com deia el poeta me sé todos los cuentos.